Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  21.07.2010  06:00

La Solidaritat Catalana de Maragall i de Carner

La inciativa d'Alfons López Tena, Joan Laporta i Uriel Bertran recupera l'esperit unitari i l'èxit electoral de la Solidaritat Catalana del 1907, però també recorda el paper que van jugar els intel·lectuals

Men?ame
 

Un gruix important d'intel·lectuals de l'època de la Solidaritat Catalana del 1907 (de Maragall a Carner) van donar suport actiu a aquest projecte unitari. El jurista Alfons López Tena a la presentació de la Solidaritat Catalana per la independència ha llegit les paraules que va pronunciar Joan Maragall sobre la primera Solidaritat Catalana del 1907. Deia Maragall (vídeo, al minut 11'30''):

'Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes... I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res sobre d’ella més que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric... Que no ho veieu? És un alçament.'

 
Polítics i intel·lectuals anaven de poble per poble fent discursos per explicar el projecte a la gent. S'explica una anècdota ben sucosa del poeta Josep Carner (que podeu escoltar el minut 6'28'' del vídeo del programa documental 'Josep Carner, el poeta nòmada' de la sèrie Noms de TV3). L'explica Roser Saliguer família del poeta Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), el gran amic de Josep Carner:

Hi havia una gran efervescència i una gran unió en aquella època i molts intel·lectuals anaven de poble en poble a fer actes per engrescar la gent. Eren una colla, començaven els més joves i acabaven els més grans. Un dels joves era Josep Carner. I un dels personatges de més edat, que acostumava a cloure els actes, sempre explicava el mateix: 'Perquè la solidaritat és com una casa que es crema. Els uns porten pales, els altres sorra, elsm altres galledes, els altres porten l'aigua, i s'exposen… Els altres del grup li deien: 'Home, potser que variis una mica el discurs que ja estem cansats de sentir sempre el mateix.' I ell: 'No sal, si d'un poble a un altre no m'han sentit. No cal.' I en Carner els va dir: 'Estigueu tranquils perquè en el poble que ve no tornarà a repetir el discurs.' I quan van arribar al poble següent, en Carner va obrir l'acte dient: 'Perquè la solidaritat és com una casa que es crema. Els uns porten pales, els altres sorra, elsm altres galledes, els altres porten l'aigua, i s'exposen…'.