Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  18.07.2010  23:03

La Generalitat respon que no hi ha cap colla degana

L'institució qualifica com a 'error i sense fonament' la nota de premsa on qualificava la Vella com a colla degana del món casteller i la desmenteix 'al punt, aquí i arreu'

Men?ame
 

Un local ple de gom a gom, presència de tota mena d'autoritats, moments emotius i documentals històrics. Tot això va donar de si l'acte d'homenatge de dissabte a Josep Batet Llobera, també conegut com 'el Casteller'. La sorpresa de la tarda, però, va ser el missatge del Director General del Centre de Promoció de la Cultura Popular, Ramon Fontdevila, i del Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Adam Manyé, que va donar a conèixer Josep Maria Cortès, president de la Joves.

Tarda intensa al local de la Colla Joves. El motiu: homenatjar a Josep Batet Llobera, primer cap de colla del Partit dels Menestrals, que la Joves reivindica com la seva predecessora. D'aquesta manera, l'acte va començar amb el descobriment d'una placa d'homenatge al mític casteller, i també d'un breu homenatge al seu familiar directe, l'Oriol Batet, també present a l'acte. Entre les més de 150 persones presents a al local del carrer d'en Gassó, el Vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira, que va signar el llibre d'honor de l'entitat, l'alcalde de Valls, Albert Batet, la presidenta del Consell Comarcal, Carme Mansilla, el vicepresident de la Diputació, Quim Nin, el Delegat del Govern, Xavier Sabater, i diferents regidors i representants a Valls de CiU, el PSC i ERC. Tots ells van visitar el local abans d'assistir a la projecció del vídeo, elaborat a partir del treball de Joan Climent sobre la història de Josep Batet, al que els responsables de la Joves qualifiquen com el seu primer cap de colla i com el primer en fer evolucionar el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc cap als castells tal com es coneixen avui en dia. Així, segons la Joves, la primera actuació castellera a Valls es va fer l'any 1814, dos anys després que per motius polítics es separés el mencionat ball de valencians, dividint-se entorn la Partida dels Menestrals i la Partida dels Pagesos, amb suposades vinculacions polítiques, els primers, liberals, i els segons, absolutistes. Els responsables de l'entitat vermella van aportar diferents documents, que ja havien entregat a la Generalitat, per demostrar la continuïtat des de la Partida dels Menestrals fins a la Colla Joves, mentre afirmaven que van ser castigats per les seves idees i que l'ajuntament franquista de Valls els hi havia imposat els noms de Muixerra i Joves, impedint recuperar el nom històric de Colla Nova.

Al torn dels parlaments, tant la cap de colla, Helena Llagostera, com el President, van defensar que la Joves era la colla més antiga. Mentre Llagostera animava als seus afegint que 'és any de Concurs, anirem a guanyar-lo i aquests 200 anys d'història ens han demostrat que no hi cap castell impossible', Cortès donava a conèixer la resposta de la Generalitat a les queixes de la Joves per la polèmica originada entorn la nota de premsa de la Generalitat, on declarava que la Vella era la colla degana del món casteller i aquest era el motiu perquè fossin triats per anar a l'Exposició Universal de Xangai.

 

La Generalitat mou fitxa

La resposta era ni més ni menys que una carta on reconeixien 'l'itinerari centenari' de la Colla Joves, mentre qualificaven que va ser un 'error sense fonament' qualificar la Colla Vella com la colla degana del món casteller. D'aquesta manera volen tancar la polèmica tornant a l'equidistància i assegurant que per ells no hi ha cap colla degana. En la mateixa carta de resposta, centraven tots els esforços en la declaració per part de la Unesco dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Sobre això també es van referir en els seus parlaments Carod Rovira i Albert Batet, amb l'alcalde de Valls mostrant-se orgullós de totes les iniciatives per recuperar la història dels castells i de Valls: 'el bressol dels castells'. Carod tancava la seva intervenció amb un clar: 'no hi hauria d'haver límits per cap colla castellera ni per cap nació'.

 

El moment més emotiu

El convidat més especial no va ser però cap de les autoritats presents, sinó en Ramon Barrufet. Amb llàgrimes als ulls i amb l'ovació sentida de tota la sala, va rebre el títol de President d'Honor de la Colla Joves, mentre era homenatjat com un 'casteller modèlic i que ha sabut transmetre als seus l'amor per la colla, tant en els dies gloriosos com també en les hores adverses'.

Men?ame