17.07.2010 - 06:00
El preàmbul de l’estatut va servir ahir perquè CiU, PSC, ERC i ICV–EUiA arribessin a una resolució conjunta en el ple extraordinari del parlament sobre la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional (TC). El president de la Generalitat, José Montilla, va acabar proposant una resolució que reprodueix el preàmbul, que inclou la definició de Catalunya com a nació, i els grups del tripartit i CiU hi van donar suport, matisant que no és exactament la resolució que ells voldrien. La proposta només va ser signada per PSC i ICV-EUiA.
La proposta aprovada mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència, ‘tot respectant les institucions en que s’organitza l’estat de Dret’, i reivindica l’estatut acordat entre el parlament i les corts espanyoles, acordat per majoria absoluta al congrés i el senat, i aprovat en referèndum. També manifesta el compromís de les institucions catalanes de defensar l’estatut ‘íntegrament’ i ‘extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté’.
A partir d’aquí, el text ratifica el preàmbul de la ‘llei fonamental’ de Catalunya. Es tracta del primer apartat de l’estatut, que no té valor jurídic –com ha deixat clar el TC en la seva sentència-, i en el qual recorda les arrels històriques de Catalunya i que la Generalitat fou creada l’any 1359. I també inclou la fórmula que es va acordar per definir Catalunya: ‘El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat’.
Aquesta proposta de resolució va ser signada i presentada davant del ple pel PSC i ICV-EUiA. CiU i ERC es van avenir a donar suport a la iniciativa del president, però van evitar signar-la. El president Montilla la va proposar al ple en la sessió de la tarda, després que al matí el president de CiU, Artur Mas, el reptés a presentar una proposta. Montilla la va comunicar als socis pocs minuts abans que es reprengués el ple, i a Mas al mateix hemicicle, just abans de fer-la pública.
Les intervencions del debat extraordinari
El president de la Generalitat, José Montilla, va obrir la sessió fent una crida a la unitat catalana per recuperar ‘el respecte i la confiança en les institucions espanyoles’, i refer el pacte constitucional mitjançant el diàleg. Montilla també va demanar al PSOE un paper més actiu per defensar l’encaix de Catalunya dins l’estat. Montilla va dir que l’opció independentista pot posar en risc la convivència i la unitat civil per ‘córrer massa’. Miquel Iceta, portaveu parlamentari del PSC, va reiterar el posicionament de Montilla.
El president de CiU, Artur Mas, per la seva banda, va donar per trencat el pacte constitucional i va rebutjar el full de ruta de Montilla. ‘La sentència del TC és una carnisseria’ i ‘Catalunya ja no té aliats a Madrid’, va dir Mas. Per Mas, ‘cal encetar un nou camí, que el marca el lema de la manifestació del 10-J, ‘Som una nació. Nosaltres decidim’. Amb quins límits? Cap, el que marquem els catalans. Com? Amb un canvi de rumb, sense maniobres brusques.’
El president d’ERC, Joan Puigcercós, va intervenir després d’Iceta. Va donar per acabat el ‘gran trajecte’ compartit amb el PSC i va dir que la clau dels comicis catalans de la tardor no serà la continuïtat d’aquest govern de coalició, sinó decidir entre l’autonomisme o la independència.
Puigcercós va començar la seva intervenció defensant una transició cap a la independència com a única sortida possible a l’actual atzucac. ‘L’immobilisme i seguir confiant en l’Espanya actual genera més incertesa’, va dir. També va criticar l’alarmisme sobre la independència que el PSC transmet, segons ell.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jaume Bosch, va dir que la sentència estatutària obliga els federalistes a demanar una reforma de la constitució ‘en profunditat’. Ara, Bosch va afegir que ‘si l’estat no respon afirmativament a les exigències catalanes, l’única sortida viable seria, si existís una majoria que ho reclamés, que les institucions catalanes impulsessin els mecanismes jurídics i polítics per fer possible l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació’, que podria suposar o no en la independència.
