13.07.2010 - 10:48
El clam indiscutible (vídeo) per la independència de la manifestació de dissabte ha sacsejat la política catalana. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha demanat una reacció a l’alçada del compromís dels ciutadans. Les crides a la unitat d’alguns partits, però, topen amb objectius molt diferents i arribar aquest divendres a una resolució unitària del parlament sembla difícil. A cavall entre l’independentisme d’uns i la voluntat de refer el pacte constitucional dels altres, Artur Mas condiciona ara l’acord a incloure el lema de la manifestació del 10-J, ‘Som una nació. Nosaltres decidim’.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Artur Mas ha considerat que la manifestació del 10-J ha obert el camí cap al dret a decidir i que l’estació final d’aquesta via ‘no necessàriament ha de ser dins el marc constitucional que se’ns ha tancat’ i ha cedit la iniciativa al govern perquè lideri el procés i proposi un text de resolució, que, ha insistit, ha d’incloure el lema de la manifestació.
El govern tripartit ha avisat que, després de la manifestació multitudinària de dissabte, ‘ningú entendria que els partits catalans no fossin capaços d’arribar a una resolució unitària’. Una unitat, però, que el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, admet que és ‘més fàcil’ d’aconseguir al parlament que al congrés espanyol.
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha demanat als grups polítics que divendres estiguin a l’alçada de ‘la lliçó que va donar el poble de Catalunya dissabte passat’. Segons Benach, els dos missatges populars van ser el de la unitat i la valentia.
El debat específic d’aquest divendres l’obrirà el mateix president Montilla amb una intervenció sense límit de temps, mentre que la resta de grups disposaran de trenta minuts cadascun. També hi podran haver rèpliques i contrarèpliques, sempre que el president respongui a les intervencions dels líders dels grups. Un cop acabat el ple, la sessió se suspendrà perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució, que hauran de ser congruents amb el debat. La sessió es reprendrà per fer el debat i votació d’aquestes resolucions.
El dia abans es celebrarà una cimera de líders polítics amb el president Montilla per preparar el ple extraodinari del Parlament. És en aquesta cimera on s’ha de començar a negociar la resolució de l’endemà.
La ‘unitat’ a Madrid
Les dificultats creixen a l’hora de traslladar aquest possible acord polític al debat de política general del Congrès. La majoria de partits catalans contraris a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) han demanat al PSC que mantingui una posició comuna a Madrid dimarts vinent, encara que trenqui la disciplina de vot amb el PSOE per primera vegada.
Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU al congrés va reptar ahir als vint-i-cinc diputats del PSC a avalar una resolució basada en la primera declaració que el president Montilla va llegir després de conèixer la sentència del TC. El diputat socialista Daniel Fernández li va respondre que primer calia assolir l’acord al parlament i que ells no caurien en les trampes de CiU.
Reunió de Montilla amb Zapatero
José Montilla, president de la Generalitat, i José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, es reuniran la setmana vinent per abordar les conseqüències de la sentència de l’estatut, tal com havien acordat abans que el Tribunal Constitucional (TC) fes públic divendres passat el document en què invalida 14 preceptes i n’interpreta 27. Montilla vol portar la resolució del parlament com a resposta unitària a la seva reunió amb Zapatero.
L’informe jurídic sobre la sentència
Jaume Galofré, director del gabinet jurídic de la Generalitat, Antoni Bayona, lletrat del Parlament, i Carles Viver Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, són els juristes que analitzen els fonaments jurídics de la sentència que declara inconstitucionals 14 preceptes i n’interpreta 27 més. Entre avui i demà els juristes presentaran un informe a la resta de membres que formen part del grup d’experts, Entre els quals hi ha els ponents de l’estatut: Miquel Iceta (PSC), Francesc Homs i Josep Maria Pelegrí (CiU), Anna Simó (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA).
Reaccions polítiques a la manifestació de dissabte
Artur Mas, president de CiU, considera que l’extraordinària manifestació del poble català de dissabte ha començat a canviar ‘el curs de la història de Catalunya. Hem fet una aposta durant 30 anys per intentar encaixar dins un marc constitucional, ho hem fet de bona fe, però és evident que aquesta aposta toca a la seva fi’. Mas creu que ara cal apostar ‘amb claredat pel dret de Catalunya a decidir el seu futur’.
Joan Ridao, secretari general d’ERC, valora ‘d’èxit històric’ la manifestació de dissabte. Ridao va dir ahir que si ‘Espanya no escolta i és sorda’, Catalunya ‘no ha emmudit’ i va demanar que la reacció no s’acabi amb la manifestació. El líder d’ERC, després d’afirmar que la llibertat només té un límit, que és la voluntat popular, va fer una crida als manifestant perquè a les eleccions de la tardor també es pronunciïn, ‘sinó després no ens queixem’, va dir.
Per la seva banda, Joan Herrera, secretari general d’ICV, urgeix a les forces polítiques ‘catalanes i catalanistes’ a arribar a un acord per rebutjar al parlament de forma unitària la sentència de l’estatut abans de divendres. Un acord pel qual Herrera està disposat a ‘aparcar propostes que vagin més enllà’ però que ha de tenir un ‘denominador comú’: que es compleixi ‘fil per randa l’estatut aprovat en referèndum’.
