30.06.2010 - 12:00
L’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública avui una declaració (pdf) de condemna de la sentència del TC, en què ‘rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir en totes les administracions i els mitjans de comunicació públics’. La institució crida la ciutadania a ‘defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur’.
L’equip de govern de l’IEC, encapçalat pel seu president Salvador Giner, i en boca del secretari general Romà Escalas, ha pronunciat avui al matí una declaració institucional per mostrar el rebuig a aquesta resolució sobre l’Estatut de Catalunya perquè per una banda, limita ‘l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius, i per una altra també limita les competències en dret, economia i símbols nacionals. L’IEC ha tornat a defensar l’ús preferent del català com a llengua oficial i pròpia.
En aquest sentit, el president de l’IEC creu que l’exclusió del terme ‘preferent’ en un dels preceptes sobre els quals s’ha pronunciat el TC és un error dels molts que té la sentència perquè la llengua catalana és la llengua del país de fa 1.000 anys i per tant, ha de ser hegemònica, ‘sense esclafar cap altra llengua’, amb les quals s’ha de conviure de manera harmònica. Giner considera que les lleis del govern en matèria de política lingüística han donat resultats positius i que actualment ‘el català ha de tenir aquest tracte preferent’, per això és ‘inadmissible’ violar aquest ‘mínim respecte’.
Salvador Giner ha explicat també que aquesta declaració ‘cívica i patriòtica’, que ‘s’ajusta a la veritat’, es deu a la contradicció que un tribunal constitucional pugui prendre decisions en contra mateix de la constitució perquè s’ha esmenat ‘una decisió del poble català, del Parlament i dels diputats espanyols’. Per això la institució ha qualificat la sentència de ‘retrocés democràtic’ que pot comportar conseqüències greus a la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya. Per Giner és insòlit que a qualsevol tribunal constitucional del món es resolgui un estatut d’aquesta manera, perquè ‘mai no qüestionen les decisions que són llei’, com és el cas de l’Estatut.
Des de l’Institut d’Estudis Catalans s’analitzarà més a fons el contingut íntegre de la Sentència un cop aquest sigui públic, però de moment ja ha fet una crida a la mobilització cívica del poble català perquè defensi ‘amb fermesa’ el dret de decidir democràticament el seu futur.
La declaració ha comptat amb l’assistència de nombrosos membres de l’IEC, de totes les seccions i institucions filials, que han felicitat l’Institut per aquesta iniciativa. El president en funcions de la Secció Filològica, Joan Martí, ha fet especial atenció a que ‘s’ha menystingut la decisió del poble català’ i, per tant, ‘s’incideix de manera greu en el caràcter de subordinació que es pretén de Catalunya’.
Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, també ha intervingut assegurant que la sentència és ‘doblement greu’ perquè no s’ha tingut en compte la voluntat del poble català i considera que aquesta resolució obligarà a ‘canviar’ l’ordre constitucional i les relacions i el pacte democràtic entre Catalunya i Espanya.
