Rendits a Mishima

  • El públic del PopArb aclama el grup en la segona nit del festival, en què també van resplendir les actuacions de Sanjosex, Roger Mas i la Brigada

VilaWeb
Bel Zaballa
27.06.2010 - 18:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PopArb 2010 té un nom (que ja el sap gairebé tothom): Mishima. El grup encapçalat per David Carabén va ser aclamat la nit de dissabte pel públic del festival, que mitja hora abans de començar el concert ja s’amuntegava davant de l’escenari esperant els primers acords. Era l’actuació més esperada, i fou la més aplaudida, d’un certamen que aquest cap de setmana ha aplegat a Arbúcies el bo i millor del pop fet a casa nostra, amb el cartell d’entrades exhaurides. Sanjosex, Roger Mas, els Amics de les Arts, la Brigada i Standstill van ser alguns dels altres grups que també brillaren amb llum pròpia.

La segona jornada del PopArb engegava motors dissabte a quarts de sis de la tarda a l’escenari dels grups emergents, on Aias i Fred i Son van presentar les respectives propostes de pop d’aires naïf i on una part del públic va descobrir i xalar amb el rockabilly, el funk, la rumba i el blues dels Very Pomelo, que debuten amb el disc ‘Fígaro, Fígaro’.

Un parell d’hores més tard, després de les actuacions de Maria Rodés i d’Extraperlo, tenia lloc el tret de sortida d’una nit farcida d’èxits i bones cançons. Mentre queia el sol, començaven a sonar les primeres cançons de Roger Mas, que va oferir un repertori potent i rocker, deixant de banda ‘Les cançons tel·lúriques’ i centrant-se en les peces més enèrgiques de l’últim disc, ‘A la casa d’enlloc’, i del ‘Mística domèstica’. Amb una felicitació a l’organització del festival, el músic de Solsona donava pas a ‘Les paraules justes’ de la Brigada (entrevista amb VilaWeb TV), que oferiren una actuació pràcticament perfecta a l’escenari del davant. Durant quaranta minuts, la formació de Vilanova i la Geltrú va presentar el seu últim disc i va repassar les principals cançons del seu àlbum de debut, ‘L’obligació de ser algú’, per acabar, com és habitual en el seus concerts, amb ‘És odiós quan els amics triomfen’ (‘ i més, si són de Vilanova’, afegeixen ells), basada en la versió que van fer els Hidrogenesse de la peça de Morrisey.

Del pop-folk d’arrels nord-americanes de la Brigada a la cançó amb signatura empordanesa de Sanjosex (entrevista amb VilaWeb TV). Els de la Bisbal van repassar un repertori que sonà amb força i elegància: des dels èxits de l’últim àlbum, ‘Al marge d’un camí’, fins a peces dels discos anteriors que ja no falten als seus concerts, com ‘Temps o rellotge’ i ‘Puta’.

Sense temps ni per aturar-se a fer un mos ni per tan sols comentar la jugada, i pair-la una mica, els últims acords del grup de Carles Sanjosé s’enredaven amb l’actuació (especial per a l’ocasió) del nord-americà Will Johnson i els Anímic. Es tractava de la primera vegada que un artista internacional aterrava a l’escenari del PopArb, i ho va fer per presentar juntament amb el grup instal·lat als peus de Montserrat una proposta única, amb la interpretació de de Johnson de ‘Les fulles fan d’ocell’, com a punt àlgid del concert.

El festival de Mishima

Però quan encara faltava més de mitja hora perquè acabés l’actuació de Johnson i Anímic, el públic del PopArb va anar aplegant-se a l’escenari del davant. Asseguts o drets, tothom va anar prenent posicions i preparant-se per al moment estel·lar de la nit i del festival d’enguany. A l’espera que s’obrís el teló, els xiulets del públic es colaven pels micròfons de l’escenari i es reproduïen, amplificats, pel recinte. Tot el públic del PopArb esperava amb ànsia sentir la veu de David Carabén i els primers acords de Mishima (entrevista amb VilaWeb TV), que amb ‘Ordre i aventura’ ha aconseguit que tothom es rendeixi al seus peus. Cançó aclamada rere cançó aclamada, el grup va fer gaudir tots els assistents del PopArb, que entonaren totes les cançons i van alçar la banda barcelonina fins al cim de la música pop catalana. 

Fi de festa

Ni amb cinc segons per reclamar un bis i amb la sensació que després d’aquell concert ja era tot fet, el rock’n’roll dels barcelonins Mujeres envaïa de nou el recinte del festival i feia moure les cames fins al més cansat. Tot seguit, The Pinker Tones i Dj Miqui Puig van tancar la matinada de diumenge una nova edició del festival de música independent, que havia arrencat divendres amb el rock dels Rosa Luxemburg i la proposta de pop-folk i humor dels Amics de les Arts, que van actuar acompanyats de baix, vents i bateria per presentar ‘Bed&Breakfast’.

Amb les entrades altre cop exhaurides i la intenció d’ampliar l’espai i millorar la infrastructura, tanca una de les edicions més exitoses del PopArb, que s’ha convertit en un dels festivals de música imprescindibles, gràcies a la qualitat de la programació i a la seva proposta de ‘certamen de petit comitè’, amb limitació d’aforament, en ple Montseny.   

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any