27.06.2010 - 17:00
El mestre i filòleg Andreu Bosch, primer lector de català a la Universitat de Sàsser, recorda com va optar a la plaça: ‘Va ser curiós. Vaig organitzar un viatge de final de curs el 1993 a l’Alguer per als meus alumnes de COU i a la ciutat em vaig assabentar que hi havia la plaça de Sàsser’. No s’ho va pensar gaire i el mateix any es va traslladar a viure a la Barceloneta de Sardenya. S’hi va quedar tres anys, fins el 1996, però el cap i el cor els hi ha deixats: és autor d’un bon grapat d’estudis lingüístics sobre l’alguerès i conserva molts amics íntims a la ciutat. Durant l’estada a l’Alguer, Bosch va ser espectador privilegiat, i en molts casos actor, d’un canvi de tendència decisiu en l’ensenyament de la llengua. En una època en què només hi havia voluntaristes classes per a adults (com les de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu, engegada el 1982) i on l’educació pública encara era un factor d’italianització, es va posar en marxa una tasca de formació de professorat i de creació de materials educatius (com la revista infantil ‘Mataresies’) amb vista a plantar la primera llavor de l’ensenyament infantil en alguerès. Amb la dinamització de Bosch i el suport d’Òmnium Cultural de l’Alguer i la Universitat de Sàsser es va crear el 1994 el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, dins el qual es va gestar un actiu grup de joves docents. Passats quinze anys, molts d’aquells joves estan implicats ara mateix en els dos grans programes d’introducció de l’alguerès a les escoles del municipi: el Projecte Palomba, de primària i secundària, i la Costura, d’infantil.
El Projecte Joan Palomba, que Òmnium Cultural, el municipi i la Generalitat van posar en marxa el 1998, organitza classes de català a les escoles públiques alguereses per potenciar l’aprenentatge i l’ús de la llengua. En concret, ofereix una hora setmanal de classe de català per a gairebé dos mil escolars en edats compreses entre els tres anys i els tretze, el 80% de l’alumnat de la ciutat. La Generalitat negocia actualment amb les institucions locals la possibilitat d’ampliar les hores d’alguerès, per la via d’impartir en aquesta llengua algunes altres assignatures. A partir del curs 2004-2005, a més, la Generalitat i el municipi van impulsar la Costura, que estableix una línia d’ensenyament trilingüe (alguerès, italià i anglès), basat en la immersió lingüística, a l’escola materna d’educació infantil San Giovanni Bosco. Francesca Dinapoli, implicada en el grup de joves del CRP Maria Montessori, és la mestra responsable de la classe de la Costura, que enguany té onze alumnes que reben una educació en un 60% en alguerès.
La formació d’adults, més enllà dels tradicionals cursos de les principals entitats culturals de la ciutat (Escola Pasqual Scanu, Obra Cultural, Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer…), s’ha ampliat amb el canvi de mil·lenni amb unes quantes propostes, la majoria en el terreny universitari. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) disposa d’un lloc de suport a l’Alguer, que atén actualment mitja dotzena d’alumnes. La majoria d’estudiants de la UOC algueresos, explica el responsable del centre d’assessorament alguerès, Gustau Navarro, s’inscriuen als cursos d’informàtica perquè a Sardenya no n’hi ha cap facultat.
A la Universitat de Sàsser, sí que hi ha Facultat de Llengües, on s’inscriu el lectorat de català i la Càtedra de Llengua i Cultura Catalanes. Iban Leon, de Borriana (Plana Baixa), és el professor actual de l’Institut Ramon Llull a Sàsser, i enguany té a càrrec seu fins a quatre cursos de llengua i literatura a la facultat. Una dada exemplifica el creixent interès per la llengua: fa dos anys es va escriure la primera tesi de llicenciatura en català a la Universitat de Sàsser, i aquest curs ja se’n preparen quatre (sobre l’ús de la llengua dels Erasmus de Sàsser als Països Catalans, sobre Quim Monzó, sobre Rafael Caria…). La majoria d’alumnes, diu, són sards, més que no algueresos, i les motivacions són molt variades: tenir nebots a Barcelona o voler fer pràctiques laborals a Catalunya, tot pot empènyer a estudiar català.
‘Hi ha moviment, hi ha hagut un salt’, comenta Leon, que és optimista respecte al futur de l’alguerès. ‘No veig la situació perduda, crec que encara es pot fer feina. L’alguerès és latent en molta gent i costa ben poc de fer-lo aflorar’. És convençut que la integració de Sàsser com a vint-i-unena universitat adscrita a la Xarxa Joan Lluís Vives, fa ben poques setmanes, és molt positiva. ‘La incorporació a la Xarxa Vives donarà una empenta molt forta a la llengua, perquè a l’alguerès li cal tenir al darrere una universitat. Amb la xarxa es pot arribar més enllà d’on arriben les associacions culturals i pot ajudar a despertar encara més l’Alguer’. Des de la universitat, el rector Attilio Mastino defensa la incorporació a la xarxa de centres universitaris dels territoris de parla catalana perquè ajuda a internacionalitzar Sàsser, en passar a ser la universitat més oriental de la Vives.
A banda les classes a la Facultat de Llengües, Iban Leon també s’encarrega dels cursos d’iniciació de català per a alumnes integrats a programes Erasmus o de formació en empreses que s’han de desplaçar a les universitats dels Països Catalans. Se’n fan des de 2008 a Sàsser mateix, i des del maig passat també a la Facultat d’Arquitectura amb seu a l’Alguer, amb l’assistència en aquest últim centre d’una vintena d’alumnes, entre els quals hi havia una noia iraniana i una altra de turca. A poc a poc, a l’Alguer i a Sardenya es comencen a veure les possibilitats de recuperar i disposar d’una llengua com el català, que pot obrir portes professionals a casa i a fora.
Totes aquestes xifres i progressos deuen produir una íntima (i doble) satisfacció a Andreu Bosch: com a primer lector de Sàsser, fa quinze anys, i com a actual director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, responsable justament dels lectorats.
Enllaços
Array
Array
Array
