22.06.2010 - 16:14
El govern espanyol considera que la llei de consultes per la via de referèndum (pdf) és inconstitucional i la vol recórrer al Tribunal Constitucional (TC). De moment s’ha obert un període de negociació de sis mesos després dels quals, en cas de no haver-hi acord, el govern espanyol presentaria el recurs. Amb la presentació del recurs, la llei quedaria immediatament en suspens a l’espera d’una sentència i, per tant, es podria aturar tot el procés de la IP per un referèndum oficial sobre la independència. Cal tenir present que els recursos al TC presentats pel govern espanyol impliquen, per causa dels privilegis especials de l’executiu, que la llei recorreguda quedi provisionalment suspesa.
La legislació actual marca ara un període de sis mesos de negociació entre les parts. És a dir, entre els governs espanyol i català. De moment, el govern ha acordat encarregar al conseller d’Interior, Joan Saura, que iniciï aquestes negociacions per a resoldre aquestes ‘discrepàncies competencials’. Així ho ha fet saber l’executiu espanyol a la Generalitat, segons que ha explicat el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que avui ha fet de portaveu del govern. El govern espanyol reclama la capacitat ‘exclusiva’ per convocar referèndums, per la qual cosa considera que envaeixen competències els trenta primers articles de la llei i del 43 al 45. Aquests articles fan referència a les disposicions generals, a les consultes populars per via de referèndum d’àmbit de Catalunya d’iniciativa tant institucional com popular i a la convocatòria del referèndum.
El govern espanyol no veu conflicte competencial en els referèndums municipals
El govern espanyol no considera que hi hagi conflicte competencial en la part de la llei referida a les consultes municipals. De fet, per al jurista Alfons López Tena, cal veure encara amb detall quines parts exactes de cada article presenten problemes competencials. Per López Tena, que es modifiquin segons quins articles, o fins i tot que es recorrin, no té perquè frenar forçosament la IP acceptada per la mesa del parlament. Per exemple, diu, podrien ser els muncipis els convocands del referèndum.
Ausàs recorda que la llei continua vigent
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, de fet, ha volgut deixar clar (comunicat) que l’obertura del procés de negociació no suspèn en cap cas la llei. La llei només deixaria de ser vigent, i només en la part recorreguda, en el moment en què es presenti un recurs. Fonts del departament han recordat que el govern espanyol també va trobar que hi havia parts de la llei d’Educació (LEC) que envaïen les seves competències, però després del període de negociació va desestimar de presentar el recurs al TC.
Ausàs, ha explicat, també, que una de les característiques de la llei és la seva ‘pulcritud competencial’ i el ‘rigorós encaix’ en l’ordenament jurídic actual. ‘El Consell de Garanties Estatutàries ja es va posicionar amb claredat sobre la legitimitat constitucional de la llei per regular els referèndums a Catalunya’, ha dit, i ha afegit que ‘el Consell de Garanties entén que el referèndum té una dimensió institucional i que la seva regulació entra dins de la potestat d’autorganització de les comunitats autònomes.’
El conseller ha recordat també que les consultes populars són una de les competències incloses en el Títol IV de l’estatut, que especifica en l’article 122 que ‘correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, de qualsevol instrument de consulta popular.’
