22.06.2010 - 06:00
La campanya de recollida de signatures (vídeo) per a presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) ‘Televisió Sense Fronteres‘, que reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec i que impulsa Acció Cultural del País Valencià, ha arribat a la fi. Així, doncs, avui es presenten les 651.650 signatures recollides a l’Oficina del Cens del Congrés espanyol. ACPV ha aconseguit més de mig milió de signatures i ara demana la tramitació de la llei al congrés, que és tingut de debatre el projecte i de votar-lo, però no d’aprovar-lo.
La campanya de recollida de signatures ha conclòs amb molt d’èxit, superant de llarg les cinc-centes mil signatures necessàries. De les més de sis-centes cinquanta mil signatures, dues-centes cinquanta-tres mil han estat recollides al País Valencià; tres-centes vint-i-una mil s’han reccolit al Principat; i vint-i-nou mil, a les Illes. També s’han recollit més de quaranta-cinc mil signatures al País Basc. I poc més de dues mil a la resta de l’estat.
Satisfacció dels impulsors de la campanya
Acció Cultural ha convocat avui una conferència de premsa a Madrid, a les 11.15 davant dels lleons del congrés, per fer un balanç de la campanya. El president d’ACPV, Eliseu Climent, estarà acompanyat per Julian Garcia Candau, fundador d’El País, Enric Garcés, advocat i assessor del president xilé Salvador Allende, Joan Genovés, pintor, i Ignasi Riera, escriptor i polític.
Eliseu Climent es mostra satisfet de la feina feta per moltes entitats, institucions i persones a títol individual que hi han col·laborat. Climent ha dit que ‘el poble dels Països Catalans ha complert i ara és el moment dels partits catalans’.
Un cop presentades les signatures, s’obren quinze dies perquè l’Oficina del Cens en faci el recompte i comprovació i en remeti el resultat a la Junta Electoral Central. A partir d’aquí, hi ha mig any de marge perquè la llei entri a debat en el congrés dels diputats i comenci el procediment legislatiu.
Una campanya intensa
Acció Cultural valora el suport que ha rebut la campanya, que ha fet possible de recollir un volum tan gran de signatures, ‘mercès als 2.500 fedataris i a la col·laboració de tots els sindicats, els partits, els col·legis professionals, les institucions i les principals associacions culturals i esportives del País Valencià’. Ajuntaments d’arreu dels Països Catalans han aprovat mocions de suport a la campanya.
Els ex-presidents de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Jordi Pujol i l’ex-president del Parlament espanyol Fèlix Pons han ajudat a redactar el projecte de llei per garantir-ne la base jurídica. Personalitats com els pintors Miquel Barceló i Antoni Tàpies, l’entrenador del Barça Josep Guardiola i el cantant d’òpera Josep Carreras han signat el document.
La proposta de llei
El punt de partida no és cap modificació legal, sinó partir precisament del marc legal existent i desenvolupar-lo, concretament de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries -signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe Gonzàlez, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar-, que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions distintes. A això cal afegir com a base jurídica les normatives europees que fan referència a la unitat del mercat cultural.
A partir d’aquesta base, la Iniciativa Legislativa Popular proposa una llei completa, amb preàmbul i articulat, el contingut del qual és simplement l’aplicació de la Carta en allò referent a garantir l’intercanvi de ràdios i televisions en les llengües catalana, basca i gallega entre els territoris dels seus respectius àmbits lingüístics.
