18.06.2010 - 20:00
L’escriptor portugués i Premi Nobel de Literatura José Saramago ha mort avui a Lanzarote després d’una llarga malaltia. A més d’escriptor i periodista Saramago va ser una persona fortament compromesa, un autèntic emblema cívic i el record, la petjada, dels seus múltiples compromisos es pot trobar en molts vídeos a Internet. Us convidem per això a fer un viatge pel record d’un home que fa mesos, ja greument malalt, va trobar les forces per a anar a visitar a l’aeroport de Lanzarote Aminatou Haidar, a qui el govern marroquí no deixava retornar al Sàhara occidental. Li va regalar el seu darrer llibre però sobretot li va regalar les seves contundents declaracions de suport.
Al llarg de la seva vida Saramago no ha rebutjat mai posicionar-se de forma pública sobre qualsevol afer que ho reclamava. Però els darrers anys la seva veu ha estat particularment activa, sobretot en la denúncia del que ell definia com ‘democràcia corporativa’. Així podeu veure com l’escriptor fa una defensa de la democràcia i crítica a les grans corporacions i també com en un reportatge sobre Lanzarote explica la seva visió del poder excessiu, ocult, dels grans interessos econòmics.
La seva vida a Lanzarote el va portar a defensar el delicat equilibri ecològic de l’illa en multitud d’actes públics entre els quals i sobretot destaca aquests discurs en una jornada sobre la legalitat urbanística, que ell va convertir en un relat verbal. El fet de residir en aquesta illa africana els darrers anys de la seva vida el va tornar particularment sensible al drama de les pasteres que arriben a Lanzarote i a Europa carregats d’emigrants que sovint moren en alta mar.
Les reivindicacions sobre els quals es fixa Saramago són, però, múltiples i abasten el món sencer. Se’l pot veure en els vídeos a Milà on va dir que Berlusconi és ‘vulgar, ridícul i patètic’. Se’l pot veure retent homenatge a les mares de la Plaça de Mayo o quan va visitar els treballadors de Sintel acampats contra Telefónica a la Castellana de Madrid. Sense oblidar, és clar, el seu propi país, Portugal. En un vídeo especialment emotiu se’l veu cantant Grandola Vila Morena, l’himne que va desencadenar la revolució portuguesa.
Aquestes preses de posició públiques naixien en l’escriptor portugués del seu sentiment però també d’una reflexió sobre el seu paper com a escriptor. Així Saramago es pregunta per a què escriu i diu que ho fa per a crear desassossec.
Com a curiositat final una llarga entrevista per a la brasilenya Globo TV. En ella Saramago és subtitulat perquè, diu la periodista, que parla el portuguès de l’altra banda de l’Atlàntic.
