John Ralston Saul: ‘Som al final de l’era de l’estat-nació’

  • El Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN ha adoptat una resolució contra el decret tunisià que converteix la llibertat d'expressió en delicte

VilaWeb
Redacció
18.06.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El filòsof i escriptor John Ralston Saul, president del PEN internacional, participa en un reunió del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, que es fa a Barcelona. Hi concorren autors de tot el món i quaranta delegats de centres del PEN Internacional (també del Japó, del Tíbet i de Sierra Leone). En la primera sessió Ralston ha dit que vivíem en una època difícil per la tornada del populisme i d’unes idees racistes que semblaven superades el 1939.

A Barcelona el PEN internacional ha fet pública una resolució contra un decret del govern tunisià que pot convertir la llibertat d’expressió en delicte. Segons aquest decret, tota crítica del país feta per un tunisià davant governs i organitzacions estrangeres pot ser penada amb cinc anys de presó (resolució, pdf), cosa que perjudica, en primer lloc, periodistes i escriptors.

Però el filòsof canadenc entén que vivim una època especialment preocupant, no tan sols a Tunísia, sinó també a Rússia, a la Xina, a Mèxic, i a Europa, per la irrupció d’un racisme sense armes ni uniformes, amagat sota el vel de les tradicions culturals. Per Ralston, n’és el motiu la certesa del final de trenta anys de bonança econòmica i d’una era multisecular d’estat-nació com a unitat monolítica amb una llengua, una raça i una mitologia, ‘un estat-nació que es va construir contra la llibertat d’expressió, perquè ens van ensenyar a tenir por del dubte, de la incertesa i de la tensió, que són les forces d’aquesta llibertat; un estat-nació que encara es creu amb el dret d’atacar les minories per establir la dominació de la llengua majoritària’. Segons Ralston, el moment actual és difícil perquè el vell estat westfalià, que desapareix, pugna per mantenir-se.

‘La mort d’una llengua és la pèrdua de la cultura, i si ara desapareixen tantes llengües no és pas per l’argument utilitari de l’evolució natural, sinó perquè durant quatre-cents anys l’estat-nació ha treballat perquè així fos.’ I discrepant de la idea que les noves tecnologies poden portar a una homogeneïtzació cultural, Ralston sosté que les noves tecnologies ofereixen la possibilitat de la multiplicitat i de la diferència. Potser ara assistim, diu, al naixement d’una nova era d’absorció, no tan sols de paraules sinó també de noves idees de les persones que migren, idees de comunitat, de família i d’implicació en la societat, en una Europa erasmiana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any