Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  16.06.2010  06:00

El Sinn Féin, satisfet perquè l'informe 'desfà les mentides sobre el Bloody Sunday'

L'exèrcit britànic va matar catorze manifestants innocents a Derry el 1972 · Ahir el primer ministre britànic va demanar perdó pels fets

Men?ame
 

El partit republicà per la reunificació d'Irlanda, Sinn Féin, va declarar-se ahir satisfet per les conclusions del dossier Saville, que confirma que va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, en una de les jornades més sagnants i controvertides dels anys de violència al nord d'Irlanda. El 30 de gener de 1972 l'exèrcit britànic va matar a Derry (Irlanda) catorze manifestants innocents del moviment pels drets civils. Els familiars de les víctimes van dir que feia dècades que esperaven sentir la veritat i han demanat un procés judicial als responsables de la matança.

Tony Doherty, fill d'una de les víctimes del Bloody Sunday va dir a SkyNews que aquest dossier era una rehabilitació de les víctimes: 'S'ha proclamat a tot el món que els morts i ferits d'aquell dia, manifestants pels drets civils, eren tots innocents.'

'Els fets ocorreguts durant el Bloody Sunday són ara prou clars... Els paracaigudistes britànics van anar a Derry i van matar catorze manifestants pels drets civils i en van ferir tretze més. Anaven desarmats, no eren una amenaça, sinó completament innocents', diu el Sinn Féin en un comunicat a la seva pàgina web. Segons aquest mateix comunicat, 'el dossier Saville ha llençat a les escombraries de la història les mentides del dictamen Widgery' (investigació oficial redactada poc després dels fets).

Cinc mil manifestants es van concentrar ahir a la tarda a Derry per celebrar la publicació del dossier. Davant la casa gran de Derry el vice-primer ministre del nord d'Irlanda i dirigent del Sinn Féin, Martin McGuinness, va dir que el seu país havia viscut el procés de pau 'més reeixit del planeta', però que una de les principals dificultats havia estat, precisament, la incapacitat de revisar el passat i de demanar perdó.

I el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va recordar que 'les famílies dels morts i dels ferits havien lluitat trenta-vuit anys per la veritat i per la justícia, perquè el govern britànic posés fi a la seva política d'encobriment i d'ocultació'.

El primer ministre britànic, David Cameron, demana perdó

El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar perdó ahir pels fets del Bloody Sunday, després de fer-se públic el dossier Saville, que exposa els resultats i les conclusions de la investigació dirigida pel l'ex-jutge de l'Alt Tribunal, Lord Saville. La investigació, començada fa dotze anys, va ser encarregada pel primer ministre d'aleshores, Tony Blair

David Cameron va subratllar que l'actuació 'injustificada i injustificable de l'exèrcit no es podia mitigar de cap manera'; que no es podia defensar la feina de l'exèrcit britànic al nord d'Irlanda defensant allò que era indefensable. I és que la investigació constata que els soldats de l'exèrcit britànic van perdre el control de la situació amb el primer tret: 'Hi va haver una pèrdua general, i greu, de la disciplina dels soldats.'

Segons el dossier, cap dels morts 'no era una amenaça de mort o de ferides greus' per a l'exèrcit; i l'actuació dels soldats britànics va tesar encara més les difícils relacions entre republicans i unionistes. 'Els fets del Bloody Sunday van enfortir l'IRA, van acréixer el ressentiment nacionalista i l'hostilitat contra l'exèrcit i van agreujar el conflicte violent dels anys següents. També diu que alguns soldats implicats en el Bloody Sunday del 1972 'van testimoniar deliberadament en fals per justificar el foc'.

D'acord amb la investigació, tot i que hi havia armes de foc entre els manifestants, cap de les víctimes no en portava, i totes eren innocents. A més, considera provat que l'exèrcit va disparar conta alguns dels manifestants quan assistien un altre ferit o quan ja eren a terra. També fa esment del rol de l'actual vice-primer ministre del nord d'Irlanda, aleshores membre actiu de l'IRA, Martin McGuiness, que anava 'probablement armat amb una pistola', però que no es pot provar que disparés. En tot cas, McGuiness, 'no va fer cap acció que donés peu a cap dels soldats a obrir foc'.

Men?ame