Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  16.06.2010  06:00

Autor/s: Martí Crespo

A d'anarquia

Aquesta setmana es fa a Barcelona la sisena Mostra del Llibre Anarquista

Men?ame
 

Tota aquesta setmana Barcelona és l'aparador de la sisena Mostra del Llibre Anarquista. Del 14 al 20 de juny, en uns quants espais del centre de la ciutat, s'hi fan 'presentacions de llibres i escrits que, amb idees que no moren mai, donen claus per a afrontar el futur'. Tot i que el gruix de les activitats es concentrarà en aquest cap de setmana, avui es presenta al local de la Federació d'Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes el llibre (A) Historia y resultados imprevistos de un símbolo (Virus Editorial i Fundació Salvador Seguí, 2010), una obra publicada inicialment en italià, que ressegueix el poc conegut origen del símbol gràfic més representatiu de l'anarquisme, la A encerclada, i el seu arrelament sorprenent en l'imaginari popular. I és que, lluny d'allò que pot semblar a primer cop d'ull, és un signe relativament recent. Els primers passos, com explica un dels creadors, el professor Tomás Ibáñez (Saragossa, 1944), els va fer el 1964 en cercles llibertaris de París, però no va començar a caminar fins el 1966 als carrers de Milà. Ibáñez, que va viure a la capital francesa entre el 1963 i el 1973, serà demà un dels presentadors del llibre.

La A majúscula inserida en un cercle, lluny d'algunes teories que la fan remuntar a la idea d'anarquia i ordre de Pierre-Joseph Proudhon o a milicians anarquistes de la guerra del 1936-1939, va néixer com un projecte a París, l'any el 1964, però no es va difondre fins al cap de dos anys als carrers de Milà, impresa en fulls volanders i cartells de Gioventù Libertaria. Com destaca el llibre, els fets del Maig del 1968 i la invenció de l'esprai de pintura van acabar de donar ales a 'la icona llibertària per excel·lència', molt senzilla i ràpida de traçar. Són, de fet, els mateixos ingredients que van popularitzar el símbol de la pau i la desnuclearització, o el de la fletxa encerclada del moviment 'squatter'. L'adopció posterior en la iconografia punk de la lletra A va acabar de donar visibilitat a 'un dels símbols més evocadors de l'anarquisme', com explica Ibáñez mateix al recull d'articles ¿Por qué (A)? Fragmentos dispersos para un anarquismo sin dogmas (Anthropos, 2006) i a l'entrevista que obre el llibre acabat de publicar.

Una visibilitat i 'èxit' que han tingut, de retruc, alguns dels 'resultats imprevistos' del títol del llibre, com ara la 'mercantilització i banalització' del símbol. Però ni Ibáñez ni Amedeo Bertolo (del Centro Studi Libertari), també entrevistat al llibre, no ho valoren negativament. Pel primer, si la A encerclada es pot veure en alguns casos com un reclam publicitari és perquè té connotacions positives en l'imaginari popular i, pel segon, l'ús i abús del símbol és una mostra de la seva valuosa flexibilitat'.

El llibre, profusament il·lustrat amb fotografies, es completa amb textos breus de periodistes, crítics literaris, antipublicistes, semiòlegs, dissenyadors gràfics, escriptors, artistes, actors i sociòlegs. Hi ha, fins i tot, una recepta de galetes A del dissenyador Yoko Miura.

Men?ame