Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  15.06.2010  17:31

El govern britànic demana perdó per la massacre del 'Bloody Sunday'

L'exèrcit britànic va matar catorze manifestants innocents a Derry el 1972

Men?ame
 

El primer ministre britànic, David Cameron, ha demanat perdó pels fets ocurreguts en l'anomenat 'Bloody Sunday' a Derry, Irlanda, el 30 de gener de 1972 quan tropes de l'exèrcit britànic van obrir foc contra els manifestants del moviment pels drets civils i en va matar catorze. Avui s'ha donat a conèixer l'informe Saville que conté els resultats i conclusions de la investigació dirigida pel l'ex-jutge de l'Alt Tribunal, Lord Saville. L'informe confirma que va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, en una de les jornades més violentes i controvertides dels anys de violència a Irlanda del Nord.

Cinc mil persones s'han concentrat aquesta tarda a Derry per celebrar la publicació de l'informe, que és el resultat d'una investigació iniciada fa dotze anys i encarregada per l'aleshores primer ministre Tony Blair. L'informe de la investigació, liderada per Lord Saville, conclou que els soldats de l'exèrcit britànic van perdre el control de la situació amb el primer tret. 'Hi va haver una greu i general pèrdua de la disciplina de foc entre els soldats', assegura el text.

L'informe Saville diu que cap de les víctimes mortals 'suposava una amenaça de mort o de ferides greus' per l'exèrcit. De fet, el text defensa que l'actuació dels soldats britànics va tensar encara més les difícils relacions entre republicans i unionistes. 'El que va passar el Bloody Sunday va enfortir l'IRA, va incrementar el ressentiment nacionalista i l'hostilitat contra l'exèrcit i va agreujar el conflicte violent en els anys següents', assegura l'informe Saville. El text argumenta que alguns soldats implicats en el 'Bloody Sunday' de 1972 van oferir 'conscientment testimonis falsos per intentar justificar el foc'.

La investigació conclou que, tot i que hi havia armes de foc entre els manifestants, cap de les víctimes en portava. També precisa que totes elles eren innocents. A més, considera provat que diversos dels morts van rebre un tret de l'exèrcit quan assistien un altre ferit, o quan ja eren a terra. El text també parla del rol de l'actual vice-primer ministre del nord d'Irlanda –i aleshores membre actiu de l'IRA- Martin McGuiness. La investigació assegura que McGuiness anava 'probablement armat amb una pistola', però que no es pot provar que disparés. En tot cas, l'informe assegura, McGuiness, 'no va involucrar-se en cap acció que donés a cap dels soldats una justificació per obrir foc'.

El primer ministre britànic, David Cameron, ha demanat 'perdó' per la mort de civils innocents el gener del 1972, i ha destacat que l'actuació 'injustificada' i 'injustificable' de l'exèrcit no es pot 'suavitzar' de cap manera. Cameron ha explicat que no es pot 'defensar' la feina necessària de l'exèrcit britànic al nord d'Irlanda 'defensant l'indefensable'. El primer ministre ha destacat que, 'a diferència dels terrroristes', l'estat britànic reconeix els seus errors.

Men?ame