16.06.2010 - 06:00
L’associació ‘Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català‘, que conjunyeix centres dedicats a preservar i difondre el patrimoni i l’obra d’autors del país, acaba de fer conèixer el Mapa Literari Català 2.0. Aplicant la tecnologia del Google Maps, situa fragments d’obra, material gràfic i informacions literàries (415 textos) de trenta-un escriptor per tot el món. Amb el mapa també es poden seguir vuit rutes literàries, descarregar-les al GPS i complementar-les amb una guia per a poder-les fer sobre el terreny.
Cada localització geogràfica conté un text relacionat amb el territori i tot de continguts multimèdia: fotografies d’època dels escriptors, dels seus manuscrits o del paisatge, vídeos explicatius o de l’escriptor concernit recitant textos seus, i fragments sonors de les obres literàries situades al mapa, proporcionats per veus conegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra. Completen els espais escrits, una explicació dels vincles de l’obra i de l’autor amb el territori localitzat.
És així que descobrim Verdaguer a Cuba: amb la coberta del llibre ‘Pàtria’, un fragment del poema ‘Lluny de ma terra’ i l’explicació següent: ‘Poema escrit durant els anys de navegació com a capellà de vaixell de la Companyia Transatlàntica del marquès de Comillas (1874-1876). Josep Bastons hi posà música i convertí aquests versos en una popular havanera.’
Trobem Palau i Fabre situat al Montseny, recitant el ‘Cant espiritual’, que també s’ofereix transcrit, en vídeo.
Francesc Pujols apareix a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, amb una fotografia de la penya la Punyalada, del 1928. Després tres fragments de tres articles que Pujols va publicar al diari La Publicitat, que es poden sentir en la veu de l’actor Pere Arquillué. La informació contextual fa: ‘Aquests tres fragments, que corresponen a tres articles publicats a La Publicidad l’any 1920, parlen de Barcelona: l’Eixample, Montjuïc i els terrats de la ciutat, amb alguns comentaris curiosos i fins i tot xocants. Però són molt més significatius com a mostra de l’inconfusible estil pujolià, això que ell en deia “orgànic”, en què va juxtaposant a raig les idees que li vénen al cap sobre el tema de què tracta. Això fa que sovint introdueixi temes i subtemes que no són pròpiament excursos, sinó una expansió del discurs en si, amb el resultat freqüent de paràgrafs-frase, sense cap més puntuació que simples comes.’
Seleccionem ‘El mar’ de Blai Bonet. Hi ha una finestra amb una fotografia del Sanatori de Caubet (Bunyola, Mallorca), un fragment de l’obra i aquesta informació: ‘(Blai Bonet) Afectat de tuberculosi, abandonà el seminari i alternà la residència a Santanyí amb estades al Sanatori de Caubet, de Bunyola. A dinou anys hi començà a escriure els primers capítols de la novel·la ‘El mar’, que és, precisament, ‘una síntesi de la vida al sanatori’, (1947–1950).
Anem a Roma. Hi trobem Maria Àngels Anglada i el seu ‘Paisatge amb poetes’. La finestreta ofereix una il·lustració d’Amèlia Arumí per a l’edició del llibre, que representa la Piazza Navona. També un fragment de l’obra, i la informació següent: ‘Maria Àngels Anglada va publicar l’any 1988 un recorregut a través d’algunes ciutats italianes, de la mà de poetes italians dels segles XIX i XX.’
Cinc anys amb Espais Escrits
Carme Torrents, secretària d’Espais Escrits, i responsable de la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles, ha explicat a VilaWeb que ja des del naixement d’Espais Escrits, ara fa cinc anys, l’associació és marcada per la territorialitat: ‘La presidència és a Palafrugell, la vice-presidència a Vilanova i la Geltrú, la tresoreria a Caldes d’Estrac, la secretaria a Folgueroles… Sabíem, doncs, que un dels eixos de l’associació havia de ser la de construir un mapa. La topografia és bàsica. El mapa Literari Català és doncs un dels projectes que vam emprendre des del principi. Però, és clar, vam ser víctimes del creixement tecnològic. Per això al final vam aprofitar la tecnologia de Google i els recursos de la xarxa per anar construint el mapa: tenim la cartoteca de Catalunya, molts volums de la Biblioteca de Catalunya digitalitzats… Però una cosa ha de ser clara: són els centres associats a Espais Escrits els que aporten la documentació, i és això que dóna qualitat i credibilitat al mapa.’
Espais Escrits és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda l’any 2005 amb al suport de la Institució de les Lletres Catalanes. L’objectiu és d’articular els vincles entre cases, museus, fundacions, arxius, associacions, biblioteques, grups d’estudi i persones vinculades amb el llegat tangible i intangible dels escriptors que han forjat la cultura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el serven i que en promouen la lectura i els estudis. Cada any organitza un seminari de patrimoni literari, que ja s’ha convertit en un referent.
D’aquests cinc anys, Carme Torrents en destaca: ‘Quan vam instituir Espais Escrits el concepte de patrimoni literari gairebé no existia, i des de l’associació hem aconseguit de bastir-lo, fins al punt que ja treballem perquè els nostres centres arribin a formar part de la xarxa de museus de societat.’ Avui Espais Escrits té centres associats a tots els Països Catalans, tret de l’Alguer.
