Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.06.2010  06:00

Madrid s'apodera de les finances valencianes

En pocs dies el País Valencià ha perdut les dues principals caixes · Bancaixa s'afegeix a la fusió freda dirigida per Caja Madrid, que en controlarà el 58% · La nova caixa, presidida per Rodrigo Rato, serà la més gran de l'estat espanyol i superarà la Caixa i tot· Caixa Ontinyent és ara l’única caixa de matriu valenciana

Men?ame
 

Els consells d'administració de Bancaixa i de Caja Madrid van aprovar ahir la incorporació de la primera a la fusió freda que enllesteixen la caixa madrilenya, Caixa Laietana i les caixes de Canarias, Rioja, Ávila i Segovia. Aquesta fusió és un cop dur a l'economia valenciana, que en pocs dies ha perdut els dos principals centres de decisió financera que tenia, pels darrers pactes de fusió de Bancaixa i de la Caixa del Mediterrani (CAM) amb caixes espanyoles.

Bancaixa ha fet saber que el president executiu de la nova entitat seria nomenat a proposta de Caja Madrid i, el vice-president, a proposta de Bancaixa. Molt previsiblement, doncs, el president serà l'actual president de Caja Madrid, Rodrigo Rato, i el vice-president, l'actual president de Bancaixa, José Luis Olivas. La seu operativa radicarà a Madrid i la seu social i d'entitats participades, a València. El control de la nova entitat el tindrà Caja Madrid, que en controlarà un 58%; a Bancaixa li correspondrà un 42%. Aquests percentatges variaran depenent de la incorporació d'unes altres caixes, com Laietana, que negocien de participar en aquest SIP.

La nova caixa tindrà un volum d'actius de més de 339.000 milions d'euros i, per tant, superarà la Caixa. Arran de la fusió, les entitats demanaran uns 4.500 milions d'euros al FROB, la quantitat més alta demanada fins ara per cap caixa del país.

Les caixes que se'n van

Aquest és el sisè procés de fusió de caixes del nostre país, que ha vist com cinc caixes (Bancaixa, CAM, Caixa Penedès, Sa Nostra i, molt probablement, Caixa Laietana) es fusionaven amb caixes espanyoles, sovint de més pes, i això que els governs valencià i català havien demanat que les fusions no superessin els límits territorials propis. De fet, el govern català va demanar la setmana passada a Caixa Laietana que no entrés en la fusió amb Caja Madrid, però és probable que acabi fent-ho.

Ja no resta cap gran caixa valenciana

Amb aquesta fusió, ja no resta cap gran caixa valenciana, atès que la Caixa del Mediterrani (CAM) també va pactar una fusió freda amb Cajastur (Astúries), Caja Cantabria i Caja Extremadura. És, doncs, un cop molt dur al País Valencià, que ha perdut, aquestes dues últimes setmanes, els dos principals centres de decisió financera. Tan solament Caixa Ontinyent, que des de bon principi va optar per mantenir-se en solitari, preserva la matriu valenciana i el model de caixa.

Superar la Caixa, el gran envit de Caja Madrid

L'entitat resultant de la fusió d'algunes caixes amb Caja Madrid tindrà un volum d'actius de més de 339.000 milions d'euros i, per tant, superarà de 60.000 milions la Caixa, ço que era una de les aspiracions històriques de la caixa madrilenya. De fet, aquests darrers mesos, Caja Madrid, presidida per l'ex-ministre d'Aznar, Rodrigo Rato, ha pressionat algunes caixes perquè s'hi fusionessin, amb la voluntat clara d'equiparar-se en volum de negoci a la Caixa i de situar el centre financer més potent de l'estat a Madrid.

I per molt que el president valencià Francisco Camps vagi dir que la fusió de caixes no podia traspassar els límits del territori valencià, el cas és que les caixes valencianes, i les gallegues, són les que més han despertat tots aquests mesos les cobejances de Madrid, per volum de negoci i perquè operen en territoris amb governs del PP, afins a la direcció de Caja Madrid.

La patronal valenciana, contra

La Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va fer pública ahir una nota demanant a Bancaixa que no es fusionés amb Caja Madrid i alertant dels perills d'una tal fusió per al sistema financer del País Valencià. Per la CEV, que entén que aquesta fusió acabarà essent una absorció, és 'la pèrdua definitiva dels centres de decisió financera', oimés que la CAM ja ha començat el procés de fusió amb unes altres caixes espanyoles.

PP és favorable a la fusió, PSPV no la critica i Compromís hi és contrària

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va celebrar ahir la fusió. Segons ell, l'operació és molt positiva perquè, amb la fusió de la CAM amb unes altres caixes espanyoles, 'les entitats valencianes són ara més fortes i al servei dels interessos de les famílies i de les empreses valencianes'. El PSPV no va criticar la fusió 'per sentit de responsabilitat' i per 'no traslladar una imatge de dissensió a les reunions dels òrgans institucionals de les caixes', segons un comunicat de la portaveu d'economia del PSPV, Cristina Moreno. Això no li va impedir de lamentar que el PSPV hagués estat exclòs, 'per desig de Camps', del procés de fusió de les dues caixes valencianes.

Pel síndic de Compromís, Enric Morera, ahir va ser un dia negre, 'perquè ha guanyat el centralisme, i s'ha imposat el pacte Rajoy-Zapatero de repartir-se les dues principals caixes valencianes: la CAM, que ha acordat un SIP amb Cajastur i unes altres caixes espanyoles, i Bancaixa, amb Rodrigo Rato de president de Caja Madrid; els valencians ens hem quedat sense un instrument financer al servei de l'economia productiva'. I n'apuntà la causa: 'Aquest dia negre de la nostra economia té l'origen en la debilitat del govern valencià i de la classe política valenciana, submisa a Madrid'; i 'com era d’esperar, Camps ha canviat la proclamació provisional de candidat del PP pel control de Bancaixa per Madrid'.

Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, en solitari

Les úniques entitats que no entren en cap fusió són les més petites del país: Caixa Ontinyent i Caixa Pollença. Totes dues gasten una salut envejable, donen molta importància al territori on van néixer i a l'obra social que hi desenvolupen, i tenen índexs de morositat baixos comparats amb la majoria de caixes del país. La dimensió reduïda ha fet d'aquests dos models de caixa exemplars una opció poc llaminera per a les altres entitats, cosa que els ha permès de mantenir-se al marge de les fusions. D'aquesta manera, com han apuntat en més d'una ocasió fonts d'ambdues entitats, s'han estalviat de 'diluir-se en un projecte sense personalitat, amb un futur poc clar i allunyat del territori i dels objectius fundacionals de les caixes'.

Men?ame