09.06.2010 - 06:00
La mesa del parlament va acceptar ahir a tràmit la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència, gràcies als vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA. Els promotors de la IP, Uriel Bertran i Alfons López Tena, consideren històrica la jornada d’ahir perquè obre el camí a l’exercici del dret a l’autodeterminació (vídeo). Ara, per tal que el parlament pugui debatre la convocatòria d’aquest referèndum la comissió impulsora de la IP ha d’aconseguir de 160.000 a 300.000 signatures en sis mesos. Segons López Tena i Bertran, no hi ha cap argument jurídic que pugui impedir aquest referèndum.
L’acceptació a tràmit de la IP obre el període de recollida de signatures: la comissió impulsora té la responsabilitat de reunir el suport d’un 3% de la població perquè el parlament pugui discutir la convocatòria del referèndum. La pregunta que proposa aquesta IP és la següent: ‘Esteu d’acord que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per a fer efectiva la voluntat popular, per tal que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’
Uriel Bertran es va confessar molt satisfet de la decisió del parlament, que considera de ‘transcendència històrica’. Segons ell, és un salt qualitatiu perquè hem passat de formulacions teòriques de suport parlamentari al dret d’autodeterminació al preludi de l’exercici d’aquest dret: un front democràtic, format per CiU, ERC i ICV-EuiA, accepta la paraula dels ciutadans i, al marge de les opcions partidistes pròpies, prioritza els drets democràtics del poble. Bertran va elogiar especialment l’actitud d’ICV-EUiA, que, tot i ‘ser una formació federalista, va fer passar la vocació democràtica per sobre de les ideologies’.
De totes maneres, hi ha algunes llacunes de la llei de consultes populars que s’han d’aclarir abans de començar a recollir signatures: s’ha de definir la junta electoral que ha de donar als fedataris el segell corresponent al model dels plecs de recollida de signatures; s’ha de precisar el nombre de ciutadans que tenen dret de signar perquè la IP es dugui a terme, perquè la llei estableix que ha de ser un mínim del 3% de la població, però no diu si la població ha de ser major d’edat, ha de ser empadronada o si ha de tenir dret de vot en les eleccions parlamentàries. Un cop resolts aquests dubtes, la recollida de signatures pot fer-se durant sis mesos o vuit. Segons els impulsors, el referèndum oficial no vinculant pot fer-se la primavera del 2011.
I ara, què?
Quan el Consell de Garanties Estatutàries haurà emès el dictamen sol·licitat i haurà resolt els dubtes sobre la interpretació dels aspectes de la llei confusos, la comissió impulsora de la IP haurà de presentar el model de plecs de signatures a la junta electoral corresponent. Si la junta valida el model, la comissió ha d’imprimir tots els plecs que consideri necessaris i fer-los segellar per la junta electoral. També els fedataris voluntaris per a recollir signatures hauran de presentar-se físicament a la junta electoral per tal de ser reconeguts i per signar el compromís d’actuar correctament i donar fe de la validesa dels signants.
A partir d’aquí començarà la recollida de signatures; de fet, els impulsors de la iniciativa compten amb la col·laboració dels voluntaris que ja han participat en les consultes sobre la independència. I quan s’hauran aconseguit les signatures necessàries, el parlament haurà de convocar el ple, i llavors els diputats hauran d’aprovar la convocatòria d’un referèndum o no.
Tot amb tot, la paraula final, la tindrà el govern espanyol, perquè la llei de consultes populars, que sustenta aquesta IP, estableix que el govern espanyol ha d’autoritzar la consulta. El govern espanyol, doncs, ‘haurà de dir si deixa que la gent pugui votar o ens nega aquest dret’, segons les paraules d’Alfons López-Tena en la presentació de la IP al parlament.
López Tena va explicar ahir que la legislació internacional empara el procés de referèndum de Catalunya i que, si el govern espanyol l’impedís, caldria cercar l’aval d’Europa i dels organismes internacionals. Segons el jurista, no hi ha arguments jurídics que puguin frenar el referèndum.
López Tena acusa PSC i PP d’antidemocràtics per haver-se oposat a la tramitació del referèndum
Sobre el vot contrari a l’admissió a tràmit dels membres del PSC i del PP, els impulsors van explicar que no hi havia raons tècniques per a desestimar la IP presentada i que, per tant, aquests dos partits havien imposat la seva concepció unionista a l’estricte respecte democràtic.
Més concretament, el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i promotor de la Iniciativa Popular, Alfons López Tena, va qualificar el PSC i PP d’antidemocràtics per haver-se oposat la tramitació de la IP. Va lamentar que els socialistes haguessin valorat el contingut de la proposta a l’hora de votar si l’acceptaven o no a tràmit en lloc de tenir en compte la fórmula jurídica. ‘La seva ideologia espanyolista i antidemocràtica passa per sobre de l’atribució que els dóna la llei, que és exclusivament de determinar si és competència de la Generalitat o no’, va dir.
Esquerra veu ‘irreversible’ un referèndum i CiU l’acusa d’enganyar
El president d’ERC, Joan Puigcercós, va dir ahir que Catalunya havia començat un procés ‘irreversible’ cap a un referèndum sobre la independència. Després de llegir un comunicat oficial, Puigcercós va defensar que donar la paraula als catalans era la millor sortida a una sentència del TC que retallés l’estatut. A més, va demanar als militants i simpatitzants del partit que prioritzessin la recollida de les signatures necessàries: ‘Cap dels catalans que hem somniat veure aquest país lliure podem restar inactius. Tot i que encara queda un camí llarg i difícil, s’acosta l’hora de la veritat’, va dir el dirigent d’Esquerra, encara que el govern espanyol, que és qui té l’última paraula, ‘no ho farà fàcil’.
En canvi, el portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, va acusar ERC d’enganyar la gent amb la possibilitat d’un referèndum perquè l’autorització d’aquest depèn de l’estat, d’acord amb la llei de consultes populars. En concret, va acusar el tripartit, especialment ERC, de gestar un ‘engany monumental’ basat en la llei de consultes que CiU havia combatut per poc ambiciosa i frustrant.
Ara, la portaveu d’ICV-EUiA al parlament, Dolors Camats, va defensar la ‘legalitat i legitimitat’ de la IP per a impulsar un referèndum sobre la independència; per això la seva formació vol ‘que la consulta es faci sense entrar en el contingut’.
PSC i PP demanen al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï sobre la IP
El PSC i el PP van anunciar que demanarien un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la IP. Aquest recurs pot endarrerir un mes la tramitació de la iniciativa, però no la pot aturar. El vice-primer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, va demanar a Artur Mas que desautoritzés els membres del seu partit que havien votat que la IP s’admetés a tràmit. ‘Si no, que es presenti a les eleccions com un partit independentista’, va dir Iceta. La portaveu del PP, Dolors Montserrat, també va centrar les crítiques en la federació convergent. ‘CiU no té sentit d’estat ni és integradora, no és la CiU del president Pujol.’
