08.06.2010 - 18:34
Una novel·la eròtica a través de la qual l’autor es capaç d’analitzar tota una generació ‘la protagonista del canvi social i generacional’ i fer sentir el plaer i el dolor que els protagonistes, la Sara i l’Ismael experimenten al llarg d’una història que comença amb un anunci a la secció de contactes del diari…
L’obra es bassa en la provocació, Cortés busca provocar el lector a través dels sentiments, de la sensualitat, però també provocar reflexions. Una novel·la punyent que narra una història complexa i ho fa d’una manera directa a través de la relació de dos persones, la Sara, de 50 anys i l’Ismael, un universitari de 25 que es prostitueix per a pagar-se els estudis.
Darrere aquest inici, Carles Cortés, construeix un història, que ell mateix ha definit com un homenatge a la generació que va dur la llibertat, la protagonista del canvi social i generacional a aquest país, una generació que pensa que ha assolit tots els seus objectius, però que sovint se n’adona que no és així, una generació marcada per la hipocresia.
Amb un llenguatge molt directe i amb la seua ja coneguda capacitat per a connectar amb els lectors, per a transmetre molt més que imatges, transmetre sensacions, pors i plaers, fins i tot olors, Carles Cortés presenta una novel·la que amaga molt d’ell mateix, un crit a la llibertat personal i a la independència.
És la quarta novel·la de l’escriptor alcoià establert a Alacant i la primera de contingut eròtic, guanyadora del premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida i editada a la col·lecció l’eclèctica, de l’editorial Bromera. Cortés, però, ja havia fet alguna incursió en el genere en ‘Directe al gra’ un llibre de relats eròtics del que ha sigut coautor. La presentació en societat s’ha fet a la llibreria ’80 Mundos’.
Si a la primera novel·la -Veu de dona- la protagonista era una dona de 70 anys, a la segona -Marta Dibuixa ponts- una jove de 30 i a la tercera -Els silencis de Maria- una de 40, ara arriba als 50 amb la Sara. Tot un recorregut per les diferents generacions que conviuen i que Cortés es capaç de retratar a la perfecció.
El títol de la novel·la no és casual, fa referència a L’home sense atributs, de Robert Musil, amb el que la protagonista troba certs paral·lelismes. L’altre nom que acompanya l’obra és el de l’Edith Piaf, cites seues acompanyen cada capítol i Cortés recomana llegir el llibre acompanyat de la seua música, una experiència única, diu.
Premi de Teatre ‘Ciutat d’Alcoi’
L’escriptor alcoià Carles Cortés ha estat guardonat amb el XXXVIII Premi Ciutat de Teatre d’Alcoi, que s’ha fallat aquest dimarts. El jurat ha escollit la seva obra, ‘La joia’, sobre un total de 32 textos presentats procedents d’arreu dels Països Catalans.
El jurat, conformat per l’escriptora Isabel-Clara Simó; el director de Ciutat d’Alcoi, Ramón Climent; l’editor Alejandro Camarasa, i les guanyadores del premi en 2009, Blanca Bardagil i Montserrat Mas, ha subratllat la gran qualitat de la totalitat de textos presentats. D’aquests, han seleccionat sis obres ‘excel·lents’, triant finalment La joia per majoria de vots.
Isabel-Clara Simó ha volgut subratllar de l’obra ‘la punta de les escenes’ i la seua redacció ‘impecable’, a més de contar amb uns diàlegs ‘àgils’ i la facilitat per a ser representada amb les seves quatre únics personatges.
Cortés rebrà el premi dissabte 12 de juny, en l’última jornada de la Mostra de Teatre Valencià d’Alcoi.
