Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  09.06.2010  06:00

Autor/s: Martí Crespo

La pau, país a país

Men?ame
 

El sud-africà Mark Shuttleworth, el nord-americà Ethan Zuckerman i l'australià Steve Killelea tenen en comú que, durant l'època de la gran bombolla d'internet, es van enriquir amb empreses tecnològiques i, després, han cedit una part dels guanys a iniciatives filantròpiques o solidàries. Amb diners de Shuttleworth es finança la distribució de GNU/Linux Ubuntu; amb els de Zuckerman, el bloc col·laboratiu Global Voices, i amb els calers de Killelea es finança, des de 2007, l'anomenat Índex de la Pau Mundial (GPI). Ahir se'n va publicar el rànquing del 2010, consultable interactivament en aquest mapamundi o en format pdf. L'estudi, que aplega informació sobre 'el grau de pacificació' (o manca de violència) de cent quaranta-nou països, és redactat cada any per l'Institute for Economics and Peace amb l'ajuda d'un bon grup d'experts i d'entitats que malden per la pau a tot el món.

Al capdamunt del rànquing del 2010 hi ha, sense gaire sorpresa, Nova Zelanda, Islàndia, el Japó, Àustria, Noruega, Irlanda, Dinamarca, el Luxemburg, Finlàndia i Suècia. I al capdavall, la República Democràtica del Congo, el Txad, Geòrgia, Rússia, Israel, el Paquistan, el Sudan, l'Afganistan, Somàlia i, finalment, l'Irac. Per establir la llista del GPI, l'Institute for Economics and Peace es basa en indicadors qualitatius i quantitatius que combinen, alhora, factors interns i externs de cada país: grau de violència, despesa militar, guerres en què s'ha implicat...

El GPI és considerat el dossier més complet sobre la pau al món i per això ha rebut el reconeixement explícit de l'ex-secretari general de l'ONU Kofi Annan, del dalai lama, dels premis Nobel de la Pau Desmond Tutu i Martti Ahtisaari, de l'ex-presidenta irlandesa Mary Robinson, dels economistes Muhammad Yunus i Jeffrey Sachs, i de l'ex-president nord-americà Jimmy Carter. Però també ha rebut alguna crítica, com la de no incloure indicadors específics sobre la violència contra les dones o els infants, que faria baixar força alguns països. En resposta, els autors expliquen que la utilitat de l'estudi no es basa tant en les dades específiques de cada país, sinó en com varien amb el pas dels anys: és a dir, la utilitat final del GPI és de fer veure gràficament quan els països indexats esdevenen més pacífics o menys, i de quina manera.

Amb el d'avui, ja són quatre els índexs publicats: el primer va aparèixer el maig del 2007; el segon, el maig del 2008, i el tercer, el 2 de juny del 2009. En aquest mapamundi interactiu, s'hi plasmen les dades dels quatre estudis publicats i s'hi poden comparar els estats en una vintena d'indicadors de pau (percepció de delinqüència, nombre d'homicidis, inestabilitat política, respecte dels drets humans, relacions amb els països veïns...) o en una trentena d'indicadors relacionats (índex d'alfabetització, despesa en educació, percepció de la corrupció, nombre de dones al parlament, grau de llibertats civils, participació política...).

Men?ame