Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  07.06.2010  06:00

Autor/s: M. S.

La Lletra d'Or d'en Bezsonoff

Crònica del sopar de lliurament d'aquest curiós guardó

Men?ame
 

El Premi Lletra d'Or és ben peculiar, i ben independent, car sol passar que les obres premiades no apareguin en cap de les travesses dels altres premis a obra publicada que es concedeixen. Algunes de les darreres obres guardonades ho demostren: Empar Moliner ('T'estimo si he begut', 2005), Josep Maria Espinàs ('A peu per Mallorca', 2006), Lluïsa Cunillé ('Après moi, le déluge', 2008). I enguany ha tornat a passar: s'han guardonat les proses que Joan-Daniel Bezsonoff ha aplegat en 'Una educació francesa' (l'Avenç).

Dijous es va fer el sopar de lliurament del premi al restaurant Lido de Barcelona. Res de diners, sinó una petita insígnia d'or amb la lletra 'phi' (fi), dissenyada per Manuel Capdvila, la tercera generació de joiers.

Aire de lògia secreta

Segons com es miri, el jurat del Premi Lletra d'Or té un no sé què de lògia secreta: són nou membres menors de cinquanta anys, sense relació aparent, que durant més de cinc dècades al fer els cinquanta anys han passat el relleu a qui han volgut (jove i bon lector, això sí). Els mateixos membres del jurat constaten avui que, en general, les dones han passat el relleu a altres dones i també s'han anat perpetuant les professions. És doncs un jurat mai envellit i heterodox, que es troba un parell de vegades l'any per discutir quina de les obres originals en català de l'any anterior considera que és la millor.

Les bases del premi no s'han escrit mai, però la tradició diu que a l'editor del llibre premiat li tocar pagar un bon sopar en el transcurs del qual un joier de la família Capdevila ha de posar la Lletra d'Or a la solapa del guanyador. Dijous passat es va fer el sopar, pagat per l'editor Josep Maria Muñoz. Bezsonoff va baixar de Perpinyà per rebre la 'phi'; fer dentetes al seu estimat amic, el també escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís; i aprofitar per llegir dues noves proses d'aquest volum ara rebatejat 'Reeducació francesa', un 'work in progress' que no s'acaba mai i que anirà engruixint cada nova edició que se'n faci, si l'editor hi consenteix (aquest fet ja s'ha produït amb la segona edició).

Tot esperant Joan-Lluís Lluís

D'entrada, Bezsonoff, content, feliç, ben vestit, enamorat de la Mariel que també l'acompanya, deixa anar burleta: 'La mala notícia d'aquesta nit és que vindrà Joan-Lluís Lluís; la bona, que arribarà tard.' S'han començat a servir els entrants (pernil de jabugo amb pa amb tomàquet, croquetes de l'àvia Maria, calamars de platja a l'andalusa, timbal d'albergínies i escalivada gratinat amb formatge de cabra) i l'ambient es va atemperant, mentre les converses es fragmenten amb algun moment d'interès col·lectiu, com quan l'editor Josep Maria Muñoz explica que, una de les primeres feines que va fer la Teresa Gimpera va ser buscar suscriptors per a la revista L'Avenç. Ho conta Oriol Regàs en les seves memòries, perquè als anys setanta va ser un dels principals benefactors de la revista.

Després arriba el segon plat: tonyina o xai al forn (s'imposa la tonyina). I tot fent temps esperant que arribi Joan-Lluís Lluís, Bezsonoff llegeix la carta que el president de la Generalitat, José Montilla, li ha enviat felicitant-lo pel premi. Sembla que és la primera vegada que ho fa. És cosa de les eleccions, aventura un membre del jurat. El president sembla segons com que parli de 'Un país de butxaca', un altre llibre de Bezsonoff també publicat l'any passat, i no pas de 'Una educació francesa'. Amb tot això, Joan-Lluís Lluís truca que ja és a prop, que es troba al Passeig de Sant Joan amb Rosselló (on sinó?).

Un cop arribat l'autor de 'Xocolata desfeta', comença la part més cerimoniosa del sopar: Manuel Capdevila travessa la camisa lila de Bezsonoff amb la lletra 'phi'; el crític Lluís Muntada fa lectura d'un text assagístic sobre l'autor i l'obra; i després arriben les paraules, lectures i algun cant de Bezsonoff.

Una educació sentimental

Lluís Muntada glossa la figura de l'escriptor i de l'obra, 'Una educacio francesa', recordant que el llibre neix d'uns primers articles publicats a la revista L'Avenç, fet que recupera una pràctica antiga, una baula perduda de la literatura. Que el llibre enriqueix la nostra literatura perquè ens apropa a formes de vida d'altres parlants en llengua catalana, que és una manera d'anellar els diversos cercles de la cultura catalana.

Del llibre Muntada en destaca la prosa d'estil net i ric, l'altitud literària. Diu que aquestes pulsions autobiogràfiques són una festa dels sentits. Que el llibre ens mostra un periple vital i l'educació sentimental de l'autor, a través dels diferents territoris on ha viscut. I en destaca per exemple Massy. Muntada també diu que 'Una educació francesa' és la caixa negra de llibres anteriors de Bezsonoff com 'Les amnèsies de déu' i 'Els taxistes del tsar'.

Bezsonoff fa cara de dir 'caram' i va fent que sí amb el cap. I Lluís Muntada continua dient que Bezsonoff és conscient de pertànyer a una generació sense èpica i que a manca d'èpica juga a favor de la lírica (Bezsonoff, Lluís i Muntada formen part de la mateixa generació). 'Delicadesa i cop de puny, tot en un sol gest', diu.

Abans del cafè, la copa i la cigarreta (ningú encén cap puro), es pot tastar el 'postres de gin tònic a la nostra manera' o bé el 'semifred de torró amb xocolata amarga desfeta'. La conversa deriva en la campanya que Bezsonoff i Lluís han engegat al Facebook per salvar la Llibreria Catalana de Perpinyà, i sobre la recuperació de la cultura occitana, on no s'acaben de posar d'acord els dos escriptors. Com que els temes fan decaure l'ànim dels membres del jurat, Joan-Daniel Bezsonoff s'anima a entonar una cançó de Nat King Cole i unes tonades de Luís Mariano, mentre mostra el carnet del club de fans que té d'aquest darrer cantant.

I 'phi'.

Men?ame