El ‘Rachel Corrie’ ja és al port israelià d’Ashdod

  • El vaixell amb ajuda a Gaza ha estat abordat a migdia per l'exèrcit israelià · La desena de tripulants irlandesos i malaisis no han ofert resistència · L'autòpsia dels nou activistes turcs morts dilluns revela que van rebre trenta trets

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
05.06.2010 - 08:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El vaixell amb ajuda per a Gaza irlandès ‘Rachel Corrie‘, que ha estat abordat dissabte a migdia per l’exèrcit israelià a uns quaranta quilòmetres de la costa de la Franja, a l’anomenada zona d’exclusió militar, ja és al port israelià d’Ashdod des de dissabte a la tarda. La desena d’activistes, que s’havien negat a signar les cartes de deportació, han estat deportats diumenge a migdia. Enrere deixen el vaixell, del qual es descarregaran les dotze mil tones d’ajuda a Gaza. Dissabte a la matinada, vaixells militars havien interceptat el ‘Rachel Corrie’ i li havien ordenat de desviar-se, sense obtenir resposta.

De la intercepció, n’havia informat la portaveu de la Campanya de Solidaritat amb Palestina a Irlanda (IPSC), Freda Hughes. Membres de l’ONG havien aconseguit contactar amb Jenny Graham, una dels cinc activistes irlandesos que van al vaixell, i els havia confirmat que dos vaixells de l’armada israeliana els havien interceptat i els seguien de prop, sense abordar-los. Sembla que l’exèrcit també havia desactivat els equips de comunicació del ‘Rachel Corrie’.

L’exèrcit israelià havia informat que el vaixell de bandera irlandesa no havia fet cas dels repetits avisos perquè desembarqués la càrrega (dotze mil tones d’ajuda per a Gaza) al port israelià d’Ashdod, sota supervisió militar. Finalment, a migdia s’ha decidit abordar la nau, que ja es dirigeix cap a Ashdod.

‘Rachel Corrie’

El vaixell formava part de la flota solidària atacada per l’exèrcit israelià dilluns passat a alta mar, però es va haver de separar de la resta de l’estol humanitari un parell de dies per qüestions logístiques. A bord del ‘Rachel Corrie’, que porta el nom d’una activista pro-palestina morta fa uns quants anys per una excavadora militar israeliana, hi anaven cinc activistes malaisis i cinc més d’irlandesos, entre els quals hi ha la premi Nobel de la pau nord-irlandesa Maireád Corrigan Maguire i Denis Halliday, ex-assistent del secretari general de les Nacions Unides.

El vaixell, que navegava en direcció a la Franja de Gaza amb material d’ajuda humanitària, va dir ahir que entraria a la zona d’exclusió de vint milles establerta pel govern israelià i esperava que avui hi podria arribar. El ‘Rachel Corrie’ hi anava amb el mateix propòsit que la Flota de la Llibertat: trencar el blocatge d’Israel a Gaza i deixar-hi ajut humanitari.

El govern d’Israel, per la seva banda, va anunciar ahir que no permetria que arribi a Gaza. Així ho va declarar el ministre d’Afers Estrangers israelià, Avigdor Lieberman, que va afirmar en declaracions a una cadena de televisió que Israel aturarà l’embarcació ‘i qualsevol altra que intenti perjudicar la sobirania israeliana’.

Autòpsia dels activistes turcs morts

El resultat de les autòpsies dels nou activistes turcs morts arran de l’assalt de l’exèrcit israelià a la flota solidària, segons que informa el diari The Guardian, mostra que es van disparar fins a trenta trets, la majoria disparats a poca distància. De fet, cinc de les víctimes van morir per trets de bala del calibre 9 mm al cap. El diari anglès esmenta el vice-president del Consell de Medicina Forense turc, Yalcin Buyuk, encarregat de les autòpsies.

A més dels nou morts arran de l’assalt de la Flota de la Llibertat, una cinquantena d’activistes més van rebre ferides de bala i hi ha sis persones que continuen desaparegudes.

El govern d’Israel sosté que els soldats que van saltar al vaixell ‘Mavi Marmara’ només van disparar en defensa pròpia arran de l’atac dels activistes amb barres, navalles i fins i tot amb dues pistoles que van prendre als comandos israelians.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any