01.06.2010 - 12:52
Els tres activistes del noste país que anaven en la flota humanitària cap a Gaza (Manuel Tapial, Laura Arau i David Segarra) han estat segrestats i tancats al centre de detenció de Beersheba, al sud de Tel-Aviv, després de negar-se a signar l’acta de deportació, segons que ha explicat el ministre d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol, Miguel Ángel Moratinos, que ha confirmat que tots tres es troben bé de salut. No són pas els únics: com a mínin 626 activistes també s’han negat a signar l’acta de deportació i seran empresonats.
Ni Tapial i Arau, residents a Vic i membres de l’associació Cultura, Pau i Solidaritat, ni el periodista valencià David Segarra, no van ser ferits durant l’atac. Després de ser segrestats, els prop de 650 activistes són en un centre de detenció, on esperen fer front a un procés judicial per ser expulsats del territori. La mare de Segarra ha pogut parlar avui amb el seu fill, ha confirmat que es troba en bon estat de salut, i li ha demanat que ‘firmi el que sigui, encara que sigui la confessió d’haver matat Kennedy’.
Uns altres cinquanta activistes capturats ahir, han estat traslladats a l’aeroport per ser repatriats voluntàriament. A banda, 46 civils, la majoria turcs, encara es troben hospitalitzats, nou d’ells amb ferides greus. La majoria dels activistes, entre els quals hi ha també polítics i intel·lectuals com l’escriptor Henning Mankell, són turcs, però també hi ha israelians, palestins, nord-americans i europeus.
El consell de seguretat de l’ONU demana l’alliberament dels activistes, condemna ‘els fets’ i també demana a Israel que els investigui
El consell de seguretat de l’ONU ha condemnat avui l’acció de l’exèrcit israelià contra la flota humanitària, però ha evitat de condemnar directament el govern d’Israel (comunicat). També ha lamentat les morts que va causar l’atac i ha demanat que se’n faci una investigació ‘ràpida, imparcial, creïble i transparent’ i que s’alliberin els activistes i vaixells encara retinguts a Israel. Durant les més de deu hores que ha durat,la negociació entre els membres del consell han estat tenses, sobretot entre el representant turc i el nord-americà.
Ahmet Davutoglu, ministre de Relacions Exteriors de Turquia, ha topat amb l’ambaixador dels Estats Units al consell de seguretat, Alejandro Wolff, sobre què s’havia de condemnar; Wolff ha proposat, i s’ha acabat aprovant, que es condemnessin ‘els fets que van resultar en la mort de civils’, però Davutoglu volia que es condemnés ‘el fet’, és a dir, l’atac de l’exèrcit contra la flota. De l’altra manera, s’ha queixat, la culpa quedava injustament repartida.
El ministre turc ha criticat el ‘total menyspreu de tots els valors de les Nacions Unides’ que al seu parer ha mostrat Israel en l’incident. S’ha declarat ‘consternat’ per l’actuació israeliana contra una ‘empresa multinacional, matant i ferint molts civils’. El ministre ha considerat l’acció ‘una violació greu del dret internacional’ equivalent ‘al bandolerisme i la pirateria’. Davutoglu ha reblat: ‘És un assassinat dut a terme per un estat. No té excuses’.
L’ambaixador nord-americà també ha lamentat la ‘tràgica pèrdua de vides’, ha dit que esperava una investigació ‘creïble i transparent’ i ha expressat la seva ‘profunda preocupació pel sofriment dels civils de Gaza’. Ara, Wolff ha repartit culpes i ha recordat que la ‘interferència d’Hamàs’ ha complicat els esforços humanitaris a Gaza, ‘perjudicant la seguretat i la prosperitat per a tots els palestins’. A més ha reconegut les ‘preocupacions legítimes de seguretat’ d’Israel.
Per això, al seu parer, l’única solució viable és ‘un acord negociat entre les parts i una solució de dos estats, amb Israel i un Estat palestí independent que coexisteixin en pau i seguretat’.
Crítiques del Regne Unit
El representant del Regne Unit, Mark Lyall Grant, ha dit que el seu país lamenta ‘profundament’ el desenllaç de l’acció israeliana. Ha assegurat que el govern britànic havia desaconsellat a l’israelià l’acció militar i ha comminat Israel a actuar ‘amb moderació i d’acord amb les seves obligacions internacionals’. Alhora ha reclamat al govern israelià un informe complet dels fets per establir si ‘es va fer prou’ per prevenir morts innecessàries.
Sobre el bloqueig israelià a Gaza, l’ha considerat ‘inacceptable i contraproduent’, i ha reclamat una ‘solució duradora’ a la crisi. ‘Aquesta –ha dit- és una de les prioritats internacionals més grans del nou govern britànic’.
Rússia ho considera una ‘violació flagrant’
Des de Rússia, Alexander Pankin ha mostrat el seu condol pels morts, i ha dit que cal esclarir els fets. Ha qualificat l’atac israelià de ‘violació flagrant de les normes del dret internacional’ i ha posat en relleu la necessitat d’acabar de forma ‘ràpida’ amb el bloqueig contra Gaza. També ha lamentat que l’esdeveniment hagi passat ‘en un moment en que existien les condicions prèvies perquè el procés de pau avanci’.
La Xina insta Israel a obrir ‘completament’ fronteres
Des de la Xina, Yang Tao s’ha mostrat ‘sorprès’ per l’atac israelià contra un comboi internacional d’ajuda humanitària. Ha condemnat ‘les accions israelianes contra els cooperants’ i ha expressat ‘el condol del seu país a les famílies de les víctimes’. També ha instat Israel a obrir ‘completament’ les fronteres i aixecar el bloqueig contra Gaza.
Israel acusa la flota
Pel que fa a Israel, Daniel Carmona ha reiterat que la flota no era una missió humanitària i ha dit que, si ho hagués estat, ‘els organitzadors de la missió haurien acceptat fa unes setmanes l’oferta de transferir l’ajuda a través dels procediments establerts per Israel’.
A més ha volgut ‘subratllar’ que ‘no hi ha crisi humanitària a Gaza’ i ha assegurat que l’autèntica missió de la flota era ‘trencar el setge israelià a Gaza’.
Carmona ha recordat que els activistes van ‘atacar els soldats amb ganivets, pals i altres armes’ amb la intenció de ‘linxar-los’, fet pel qual els soldats van actuar ‘en legítima defensa’. A més ha assegurat que no eren activistes per la pau, sinó persones que utilitzaven ‘cínicament el pretext de l’ajuda humanitària per enviar un missatge d’odi’ contra Israel.
Alhora ha apel·lat al dret del seu país a defensar-se per dir que el bloqueig marítim és ‘legítim i reconegut pel dret internacional’ i que aquest dret preveu que les accions de defensa es poden aplicar en el marc d’un conflicte armat al mar ‘fins i tot en aigües internacionals’.
