El consell de seguretat de l’ONU condemna ‘els fets’ i demana a Israel que els investigui

  • També demana que s'alliberin els activistes detinguts a Israel

VilaWeb
Redacció
01.06.2010 - 08:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El consell de seguretat de l’ONU ha condemnat avui l’acció de l’exèrcit israelià contra la flota humanitària, però ha evitat de condemnar directament el govern d’Israel (comunicat). També ha lamentat les morts que va causar l’atac i ha demanat que se’n faci una investigació ‘ràpida, imparcial, creïble i transparent’ i que s’alliberin els activistes i vaixells encara retinguts a Israel. Durant les més de deu hores que ha durat,la negociació entre els membres del consell han estat tenses, sobretot entre el representant turc i el nord-americà.

Ahmet Davutoglu, ministre de Relacions Exteriors de Turquia, ha topat amb l’ambaixador dels Estats Units al consell de seguretat, Alejandro Wolff, sobre què s’havia de condemnar; Wolff ha proposat, i s’ha acabat aprovant, que es condemnessin ‘els fets que van resultar en la mort de civils’, però Davutoglu volia que es condemnés ‘el fet’, és a dir, l’atac de l’exèrcit contra la flota. De l’altra manera, s’ha queixat, la culpa quedava injustament repartida.

El ministre turc ha criticat el ‘total menyspreu de tots els valors de les Nacions Unides’ que al seu parer ha mostrat Israel en l’incident. S’ha declarat ‘consternat’ per l’actuació israeliana contra una ‘empresa multinacional, matant i ferint molts civils’. El ministre ha considerat l’acció ‘una violació greu del dret internacional’ equivalent ‘al bandolerisme i la pirateria’. Davutoglu ha reblat: ‘És un assassinat dut a terme per un estat. No té excuses’.

L’ambaixador nord-americà també ha lamentat la ‘tràgica pèrdua de vides’, ha dit que esperava una investigació ‘creïble i transparent’ i ha expressat la seva ‘profunda preocupació pel sofriment dels civils de Gaza’. Ara, Wolff ha repartit culpes i ha recordat que la ‘interferència d’Hamàs’ ha complicat els esforços humanitaris a Gaza, ‘perjudicant la seguretat i la prosperitat per a tots els palestins’. A més ha reconegut les ‘preocupacions legítimes de seguretat’ d’Israel.

Per això, al seu parer, l’única solució viable és ‘un acord negociat entre les parts i una solució de dos estats, amb Israel i un Estat palestí independent que coexisteixin en pau i seguretat’.

Crítiques del Regne Unit

El representant del Regne Unit, Mark Lyall Grant, ha dit que el seu país lamenta ‘profundament’ el desenllaç de l’acció israeliana. Ha assegurat que el govern britànic havia desaconsellat a l’israelià l’acció militar i ha comminat Israel a actuar ‘amb moderació i d’acord amb les seves obligacions internacionals’. Alhora ha reclamat al govern israelià un informe complet dels fets per establir si ‘es va fer prou’ per prevenir morts innecessàries.

Sobre el bloqueig israelià a Gaza, l’ha considerat ‘inacceptable i contraproduent’, i ha reclamat una ‘solució duradora’ a la crisi. ‘Aquesta –ha dit- és una de les prioritats internacionals més grans del nou govern britànic’.

Rússia ho considera una ‘violació flagrant’

Des de Rússia, Alexander Pankin ha mostrat el seu condol pels morts, i ha dit que cal esclarir els fets. Ha qualificat l’atac israelià de ‘violació flagrant de les normes del dret internacional’ i ha posat en relleu la necessitat d’acabar de forma ‘ràpida’ amb el bloqueig contra Gaza. També ha lamentat que l’esdeveniment hagi passat ‘en un moment en que existien les condicions prèvies perquè el procés de pau avanci’.

La Xina insta Israel a obrir ‘completament’ fronteres

Des de la Xina, Yang Tao s’ha mostrat ‘sorprès’ per l’atac israelià contra un comboi internacional d’ajuda humanitària. Ha condemnat ‘les accions israelianes contra els cooperants’ i ha expressat ‘el condol del seu país a les famílies de les víctimes’. També ha instat Israel a obrir ‘completament’ les fronteres i aixecar el bloqueig contra Gaza.

Israel acusa la flota

Pel que fa a Israel, Daniel Carmona ha reiterat que la flota no era una missió humanitària i ha dit que, si ho hagués estat, ‘els organitzadors de la missió haurien acceptat fa unes setmanes l’oferta de transferir l’ajuda a través dels procediments establerts per Israel’.

A més ha volgut ‘subratllar’ que ‘no hi ha crisi humanitària a Gaza’ i ha assegurat que l’autèntica missió de la flota era ‘trencar el setge israelià a Gaza’.

Carmona ha recordat que els activistes van ‘atacar els soldats amb ganivets, pals i altres armes’ amb la intenció de ‘linxar-los’, fet pel qual els soldats van actuar ‘en legítima defensa’. A més ha assegurat que no eren activistes per la pau, sinó persones que utilitzaven ‘cínicament el pretext de l’ajuda humanitària per enviar un missatge d’odi’ contra Israel.

Alhora ha apel·lat al dret del seu país a defensar-se per dir que el bloqueig marítim és ‘legítim i reconegut pel dret internacional’ i que aquest dret preveu que les accions de defensa es poden aplicar en el marc d’un conflicte armat al mar ‘fins i tot en aigües internacionals’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any