28.05.2010 - 06:00
En les iniciatives bloquistes relacionades amb la llengua o la literatura catalanes, ja no sorprèn que al darrere hi hagi, almenys, el nom de Víctor Pàmies. Aquest lingüista barceloní establert a Vallromanes (Vallès Oriental) ja fa temps que dedica una part del seu temps a dinamitzar iniciatives digitals. El 2008 es va implicar en l’Abloccedari, l’homenatge de la xarxa al poeta Joan Brossa en ocasió dels deu anys de la seva mort. I aquest 2010 el seu nom ha estat present en l’homenatge dels blocaires a un altre poeta, Salvador Espriu, mort ara fa vint-i-cinc anys. Entre totes dues dates, el 2009, encara va tenir temps de fer un estudi estatístic, La perdurabilitat dels blocs, sobre la vitalitat dels dietaris personals digitals a casa nostra. No és casual tot aquest interès: és autor d’una dotzena de blocs, pel cap baix. Tanta activitat sembla que no cansi Pàmies, que ja en porta una altra de cap, lligada a la seva passió més pregona: la paremiologia.
Refranys.com
Entre la dotzena de blocs darrere els quals hi ha l’ànima i la mà de Víctor Pàmies, sorprèn l’alt percentatge de dedicats als refranys, dites, frases fetes i proverbis: Biblioteca paremiològica, Diccitionari, Dites i frases fetes, Enciclopèdia paremiològica, Paremiologia didàctica, Paremiosfera, Refranyer català-castellà, Refranyer temàtic, Un polsim de refranys… El domini Refranys.com també és seu, i sota el títol ‘Paremiologia catalana’ hi desemboca la majoria de l’activitat i recerca paremiològica que porta a terme en tots aquests blocs. Però és des del seu dietari principal, Raons que rimen, que ha posat en marxa la seva última proposta digital: establir el ‘top ten’ dels refranys catalans. Des del març demana als internautes catalanoparlants que li comuniquin les deu dites i frases fetes que més tenen presents, per determinar quines són les més populars. De moment, ja hi han participat un miler d’informants, principalment del català oriental. Per donar una certa garantia a l’enquesta, Pàmies ha fet una crida a la participació, especialment dels racons del territori on fins ara n’hi ha hagut menys.
Banc de dades Badare
En el fons de tota la tasca paremiològica de Víctor Pàmies hi ha la idea que els refranys, nascuts en l’oralitat i de societats poc alfabetitzades, van saber trobar un lloc en l’època del paper i de l’escriptura en forma de reculls temàtics, diccionaris i monografies locals. I ara, en l’era d’internet, creu que tenen la possibilitat de fer el salt a la xarxa. Hi coincideix, en aquesta visió, José Enrique Gargallo, professor del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona. Col·laborador de la revista Paremia.org, Gargallo també és l’impulsor de Badare, un banc de dades digitalitzat de refranys del calendari i de l’oratge de les llengües romàniques. Per superar la manca d’una sistematització d’aquest àmbit de la paremiologia comparada va sorgir la idea d’obrir un banc de dades sobre refranys del calendari en les llengües i varietats de la Romània europea. La web, estrenada al final del 2006, ‘pretén fer conèixer la riquesa d’aquesta faceta de la cultura popular que són els refranys meteorològics, com a mostra de comunitat cultural dins el món romànic’, explica Gargallo. El projecte Badare, justament, planarà avui i demà per damunt del Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics, organitzat per Gargallo mateix a la Universitat de Barcelona.
Enllaços
Array
