Zapatero dóna per tancat el model d’estat

  • El president espanyol diu que s'ha acabat el desplegament de l'autogovern autonòmic i que ara és l'hora de la cooperació

VilaWeb
Redacció
26.05.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

José Luis Rodríguez Zapatero va donar per definitiu l’actual model d’estat de les autonomies amb el grau d’autogovern desenvolupat fins ara. Va dir ahir (àudio) al senat que la ‘fase de l’autogovern havia culminat’ i va anunciar el començament d’un nou període marcat per la ‘cooperació i la responsabilitat’ del conjunt de l’administració pública. Durant la sessió de control del senat espanyol, va dir que l’estat de les autonomies havia fet un paper ‘extraordinàriament positiu’, però que ja havia arribat a terme i que ara venia ‘una fase de cooperació perquè el conjunt del sistema i del model funcionés molt millor’.

‘La meva convicció és que tant les comunitats autònomes com els ajuntaments tenen una actitud de cooperació lleial en el compromís de la reducció del dèficit’, va dir Zapatero. I al senador del PAR aragonès, José María Mur, li va respondre: l’estat ha ‘desenvolupat d’una manera raonable el finançament autonòmic’ i ‘ha obert un camí que cal completar amb cooperació i participació de les comunitats autònomes en el conjunt de les tasques estatals’.

Cooperar per reduir el dèficit

Segons el cap del govern espanyol, ‘la major part de la despesa pública és en mans de les autonomies… que ara cooperaran lleialment per reduir el dèficit i sanejar els comptes públics en una recuperació sostenible’.

En una sessió marcada per la crispació i pels crits dels senadors del PP, que exigien la dimissió de Zapatero, aquest va voler respondre així a les queixes i denúncies d’improvisació en matèria econòmica del seu govern, expressades per representants municipals de tots els partits. I és que la disposició de prohibir als ajuntaments d’endeutar-se amb més crèdits (rectificada al cap de dos dies) va desfermar les protestes de batlles de tots els colors i de tot arreu.

En efecte, els consistoris van reaccionar amb sorpresa a una de les mesures extraordinàries per a reduir el dèficit, publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dilluns: la d’ajornar, fins el 2012, ‘tota operació d’endeutament’. Entre aquests n’hi havia que ja tenien pactats crèdits amb entitats bancàries, que s’havien d’aprovar el mes entrant en ple ordinari.

Ara, segons el decret llei publicat al BOE, la càrrega de reduir el dèficit públic es determina ‘de la manera més equitativa possible’, amb el propòsit d’aconseguir ‘una recuperació econòmica sòlida i duradora’.

Associacions municipals i batlles del país, contraris a la mesura

El president de l’Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, ho considera injust, prohibir als ajuntaments d’endeutar-se. A sobre, ‘no s’hi val a tractar de la mateixa manera’ consistoris que ‘han fet els deures i es mouen dins d’uns paràmetres d’endeutament molt raonables i consistoris de grans ciutats, com ara Madrid, que s’han excedit moltíssim’. A més, va dir, si no és possible l’endeutament municipal, s’aturaran totes les inversions locals, cosa que és un contrasentit respecte de la política feta fins ara.

També la presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Elena Bastidas, va criticar la improvisació de les mesures de reducció del dèficit públic. Segons ella, la rectificació sobre l’endeutament dels municipis portarà a un desgavell: les mesures de Zapatero són greus i tràgiques i la rectificació improvisada ‘se suma a una manca de planificació molt greu’.

Els batlles d’Unió Mallorquina d’Alcúdia, Miquel Llompart, de Porreres, Bernat Bauzà, i d’Andratx, Isabel Alemany, diuen que ‘no arribaran a final d’any’, si el govern espanyol els prohibeix d’endeutar-se; entre més coses, recorden, els ajuntaments assumeixen moltes competències que no els corresponen sense percebre’n cap retribució.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any