18.05.2010 - 06:00
Els dos grans processos de fusió de caixes que ja han superat l’últim tràmit: les assemblees generals de les sis caixes implicades van aprovar ahir, a un mes i mig del final del termini per a demanar préstecs al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), la fusió.
La fusió més gran, entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, demana 1.250 milions d’euros al FROB i hi ha previst que al juliol comenci a operar com a nova caixa, amb 1.215 oficines i 7.600 treballadors. Tancarà 395 oficines i s’acomiadaran 1.300 treballadors. Caixa Catalunya controlarà el 60% dels òrgans de la nova entitat, i Manresa i Tarragona el 20% cadascuna.
Durant l’assemblea s’anuncià que Narcís Serra, president de Caixa Catalunya, no serà el president de l’entitat resultant de la fusió entre les tres caixes de Catalunya. L’actual director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, es perfila com l’home fort de la nova caixa.
A l’assemblea, però, en la votació de la gestió de la direcció de l’any 2009, hi hagué 32 vots en contra i 15 abstencions, sobre un total de 160 vots. Aquestes xifres impliquen un vot crític cap a l’actual direcció poc habitual en aquest tipus d’assemblees, car d’aquests 47 vots no afirmatius, només n’hi ha vint dels empleats, representats pels sindicats.
Serra ha estat màxim directiu de Caixa Catalunya des de l’any 2005 i mantindrà el càrrec fins a la següent assemblea, que serà la de dissolució de la caixa i és prevista per d’aquí a sis mesos. L’ex-ministre de defensa espanyol va accedir al càrrec en substitució d’Antoni Serra Ramoneda i, com aquest, representava la Diputació de Barcelona, controlada pel PSC, en la caixa catalana.
També a Caixa Manresa es van anunciar canvis: l’actual director general, Feliu Formosa, deixarà la nova caixa resultant de la fusió un cop transcorregut el període transitori del procés, que durarà uns sis mesos.
Formosa formava part de l’equip gestor que sota el comandament d’Adolf Todó, actual director general de Caixa Catalunya, va convertir Caixa Manresa, una entitat petita i amb poc volum d’actius, en una de les més rendibles i amb la morositat més baixa del país.
Unnim, sense Girona
L’altra fusió ja té nom, Unnim, i aplega Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Unnim, que demana 380 milions al FROB, vol començar a funcionar a finals de juny o a principis de juliol, després d’haver acomiadat 530 treballadors i haver tancat 150 oficines (un 20% del total). La nova entitat la presidirà en una primera fase Salvador Soley, actual president de Caixa Sabadell, i tindrà com a director general Enric Mata, primer executiu de la caixa terrassenca.
Penedès i Laietana reactiven els contactes, als quals també hi participa Sa Nostra
Caixa Penedès i Caixa Laietana, que ja estudiat durant mesos de fusionar-se sense èxit i pràcticament havien descartat d’acollir-se al Sistema Institucional de Protecció (SIP), un procés conegut al sector com a ‘fusió freda’ que consisteix a mantenir ambdues marques sense canviar-ne el nom i la major part dels òrgans de govern però amb la creació d’un ens controlador per a la gestió conjunta, han reprès les converses.
Segons fonts pròximes al procés, aquesta setmana s’han reunit a Mataró els directors generals de Penedès i Laietana per estudiar de nou una fusió. En aquesta nova proposta de fusió també s’hi ha convidat Caixa Girona i la caixa balear Sa Nostra, a més d’altres entitats de fora del país com la CAI de Saragossa.
Caixa Girona, Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, en solitari
Caixa Girona es va despenjar d’aquesta fusió i ara per ara és, juntament amb Caixa Ontinyent i Caixa Pollença, l’única caixa que ha descartat amb certa fermesa la possibilitat de fusionar-se amb altres entitats a curt termini. Tot això, a banda de La Caixa, que mai s’ha volgut implicar en cap procés perquè no ho necessita per a assegurar-se la viabilitat. La Caixa, amb tot, ha adoptat un paper que algunes fonts anomenen ‘salvadora’, per a acollir petites caixes amb futur difícil, i, de fet, la direcció de la caixa no descarta d’absorbir alguna entitat.
Caixa Girona ha aprovat, de moment, un pla estratègic per a operar en solitari. De moment, preveu reduir un 5% la plantilla (57 treballadors) i un 6,5% la xarxa d’oficines (15 oficines). A més d’aquestes, l’any 2009 Caixa Girona ja va tancar nou oficines.
Caixa Ontinyent, per la seva banda, ha optat des del principi per continuar el camí en solitari, car un fusió faria perillar el seu principal actiu: ‘l’arrelament al territori i la importància de l’obra social, especialment a la Vall d’Albaida’.
Bancaixa i la CAM, divorciades
Tot i els repetits intents de govern valencià per a impulsar la fusió de les tres caixes valencianes, Bancaixa i la CAM semblen tenir clar que continuaran, almenys de moment, cadascuna per la seva banda. I tot això mentre Caja Madrid també pressiona per a fusionar-s’hi, especialment amb la CAM. En aquest context, el conseller d’Economia valencià, Gerardo Camps, ha dit en més d’una ocaisó que el govern no acceptarà pressions ‘vinguin d’on vinguin’, en clara referència a Caja Madrid, que a cerca en territori valencià i gallec, on hi governa el PP, entitats disposades a fusionar-s’hi en l’aspiració de fer la competència a la Caixa.
La batllessa d’Alacant, Sònia Castedo, ha tornat a fer una demostració de força aquesta setmana, dient que ‘la millor fusió per a la CAM seria mantenir la seva seu a Alacant’, deixant entreveure que s’oposa a una hipotètica fusió amb Caja Madrid que impliqui el trasllat de la seu a la capital espanyola.
Pel que fa a Bancaixa, el seu president, José Luis Olivas, va dir fa pocs dies que l’entitat no estudia fusionar-se amb ningú, almenys ‘en aquesta onada’, car Olivas considera que hi haurà noves oportunitats per a estudiar possibles integracions amb altres entitats.
