Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  08.05.2010  06:00

L'Eurogrup aprova crear ara un mecanisme d'assistència financera permanent

Ha de servir per evitar la inestabilitat econòmica que sofreix darrerament Europa, estabilitzar el mercat de deute públic i evitar contagis

Men?ame
 

Els caps d'estat i de govern dels setze països de la zona euro han aprovat en una cimera extraordinària a Brussel·les de crear un mecanisme permanent d'assistència financera, sobre la base del que s'ha posat en marxa (pdf) per rescatar l'economia grega. L'objectiu del mecanisme és defensar l'euro, estabilitzar el mercat de deute públic i frenar el contagi de la crisi grega d'endeutament a Espanya i Portugal.

En aquest sistema d'intervenció multilateral hi participaria també la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE), els bancs estatals de la zona euro i el Banc d'Anglaterra. Tanmateix, els detalls del mecanisme no se sabran fins demà diumenge, com també en quins casos es posarà en marxa.

Els setze socis de l'euro, així, es podran defensar dels atacs dels mercats creant un mecanisme permanent de rescat o assistència financera que permetrà a la Comissió Europea de rescatar qualsevol estat en problemes, tal com ha explicat a la matinada el president europeu, Herman Van Rompuy. Aquest mecanisme permanent d'estabilització financera es posarà en marxa de manera immediata i s'aprovarà diumenge mateix en una reunió urgent dels ministres d'Economia i Finances dels vint-i-set a Brussel·les, convocada per la presidència de torn espanyola, i començarà a funcionar dilluns mateix quan obrin els mercats.

La reunió extraordinària dels caps de l'eurozona s'havia convocat amb l'objectiu de ratificar l'acord dels ministres d'Economia i Finances del cap de setmana passat sobre el pla de rescat de l'economia grega, que finalment ha estat aprovat pels parlaments de la majoria d'estats de la zona euro. La inestabilitat de l'euro i dels mercats borsaris europeus d'aquesta setmana ha fet que la reunió tractés d'un pla més ampli que permetés actuar en defensa dels 'atacs a l'euro' i que alguns països, com França o Alemanya, volen que serveixi també per ampliar i endurir les condicions del pacte d'estabilitat de la UE.

La borsa espanyola viu la pitjor setmana de l'any per la por del contagi grec

L'Ibex 35 va tancar ahir amb una caiguda superior al 3%, en una jornada marcada per la volatilitat extrema i la por que l'efecte contagi de la crisi grega s'estengui més enllà dels països perifèrics de l'eurozona. Al tancament, el selectiu espanyol es va quedar a un 3,28%, 9.046,1 punts, uns mínims nous des de fa gairebé un any, després d'haver arribat a tocar un mínim intradiari de 8.925,9 punts.

Aquesta ha estat la pitjor setmana (-13,60%) des que fa dos anys va caure Lehman Brothers. L'índex de referència espanyol Ibex 35 va arribar a marcar ahir un descens del 4% durant una jornada que va tenyir de vermell la major part de les borses europees. Precisament ahir el Banc d'Espanya va anunciar que l'economia espanyola havia tornat a créixer, lleument, un 0,1%, entre el gener i el març, després de sis trimestres de retrocessos del producte interior brut (PIB). La notícia no va servir, amb tot, per aturar la tendència negativa d'aquesta setmana a la borsa.

A Europa, el britànic FTSE 100 va perdre un 2,62%, el francès CAC 40 va cedir un 4,6% i l'alemany DAX va caure un 3,27%.

Men?ame