01.05.2010 - 11:38
Mig miler de persones entre amics, familiars, col·legues i muntanyencs van omplir ahir l’església de la Santa Creu de Palma en la missa d’homentage a l’alpinista Tolo Calafat, mort dijous en el descens de l’Annapurna. Fou una cerimònia molt emotiva, car Calafat era molt conegut i estimat a l’illa. Poques hores abans un grup d’amics li van dedicar aquest sentit homenatge (vídeo) al cim del Puig Tomir, una de les seves muntanyes preferides. Molts dels seus companys de muntanya estudien ara la possibilitat de fer una placa commemorativa al cim, encarada cap a l’Annapurna.
Entre les autoritats que assistiren a la cerimònia s’hi va poder veure el president del Govern balear, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; la batlessa de Palma, Aina Calvo; el de Sóller, Pep Lluís Colom; el delegat de la Presidència per a l’Esport, Diego González; la regidora d’Esports de Palma i directora de l’IME, Maribel González, i el president del PP de les Balears, José Ramón Bauzà.
Calafat tenia 39 anys, muller i dos fills. Va morir-se després de fer el cim de l’Annapruna. Al descens va haver d’aturar-se i va passar tres dies i dues nits a la intempèrie, a més de 7.500 metres d’altura, a l’espera d’un rescat que no va arribar mai. Dijous al matí es va donar per mort. L’alpinista va ser un dels principals promotors de la Copa Balear de Curses de Muntanya: ‘Amb ell, vam aconseguir d’introduir les curses de muntanya a les Balears’, diu el seu company Tòfol Castanyer, qui admet que la mort de Calafat ‘ha estat un cop molt dur’. Per a l’exepdició a l’Annapurna havia cercat finançament entre les institucions de les Illes, però no ho aconseguí i acabà pagant bona part de les despeses de la seva butxaca.
La família envià ahir un comunicat en qual agraïa les múltiples mostres de suport que ha rebut des de tots els àmbits, i molt especialment del sector de l’alpinisme. També deia que es volia desvincular de la controvèrsia sorgida arran de les explicacions que s’han donat de les circumstàncies de la mort i del rescat.
El relat d’un rescat que no va arribar
Un cop fet el cim de l’Annapurna, Tolo Calafat, ja a la baixada, es va sentir fatigat i presentava símptomes de congelació i d’edema celebral. Es va aturar a descansar i, amb ell, només s’hi va quedar el seu xerpa, Dawa. Es trobaven a uns 7.500 metres. La resta de l’expedició, formada pel basc Juanito Oiarzábal i l’aragonès Carlos Pauner, amb els xerpes respectius, va continuar el descens. Per què no es van quedar amb ell o no el van socórrer? L’amic i company d’expedicions de Calafat Juan Antonio Olivieri es feia aquesta pregunta ahir. La resposta no és fàcil, car és cert que Calafat era l’alpinista més inexpert de l’expedició i deixar-lo sol era un risc, però també és cert que la fatiga dels seus companys, amb símptomes de congelació, era també evident i haver-se quedat amb ell o haver provat de fer els descens amb ell en braços hauria pogut posar en perill la vida de tots els membre de l’expedició. La intenció de Pauner i Oiarzábal era organitzar el rescat des del camp 4, a 7.100 metres. Un helicòpter va intentar localitzar Calafat, però no va passar dels 7.200 metres, assumint molts riscos pel mal oragte que hi havia.
Dawa, el xerpa de Calafat, va passar amb ell tota la nit a la intempèrie, sense tenda ni sac de dormir, a temperatures de -30 graus. Dawa també era amb Calafat quan va aconseguir parlar amb la seva dona via satèl·lit. I també quan va parlar amb els seus companys que eren al camp 4. ‘Rescateu-me, feu-ho pels meus fills’, va suplicar, amb un fil de veu. Dawa, que no podia fer altra cosa que donar ànims a Calafat, va prendre la decisió d’emprendre el descens fins al camp 4 al matí, per anar a cercar ajuda, bo i recordant la posició exacta de Calafat.
Quan hi va arribar va alertar l’expedició de l’estat crític de Calafat. L’helicòpter no va poder volar per la manca de visibilitat i un altre xerpa, Sonam, de 53 anys, el més veterà, que era qui carregava l’equipatge de Pauner, va reemprendre l’ascensió amb una tenda de campanya, un sac de dormir, una ampolla d’oxigen i aliments i medicaments, amb el propòsit de trobar Calafat i quedar-se amb ell fins que l’helicòpter el pogués rescatar. El va buscar durant onze hores. No el va trobar.
El romanès Horia Colibasanu, que també havia fet el cim amb una altra expedició, es va oferir voluntari per anar-lo a rescatar. Fa dos anys, Colibasanu havia viscut, també a l’Annapurna, una altra situació dramàtica: va quedar-se amb Iñaki Ochoa esperant un altre rescat que no va arribar; després de quatre nits junts, Ochoa va obligar el romanès a baixar per evitar que es morissin tots dos; Ochoa mai no va poder ser rescatat. Colibasanu no va reemprendre l’ascenció, car li ho desaconsellar tothom pels riscos que suposaven escalar amb molt poca visibilitat, fred i vent.
Encara al camp 4, Oiarzábal va acusar la sud-coreana Oh Eun-Sun de no voler convèncer els seus xerpes per anar a rescatar Calafat. ‘Els vam oferir sis mil euros a cadascun’, va explicar l’alpinista basc, que recordava que la sud-coreana va fer l’ascensió amb un pressupost de cinc milions d’euros. L’helicòpter, que va fer un nou intent sense èxit per a localitzar Calafat, va traslladar Oiarzábal i Pauner, molt dèbils i afectats, al camp base. Calafat es va donar per mort i els xerpes Dawa i Sonam també van tornar al camp base. Això sí, ho van fer a peu, car a l’helicòpter no hi cabia tot l’equipatge. Ahir hi arribaren, després d’hores de preocupació, tal com explica Pauner en aquest apunt de la seva web.
Un cop al camp base i ja més recuperat, Oiarzábal va matisar les seves declaracions contra la sud-coreana. De fet, els metges presents al camp base van explicar que l’expedició sud-coreana havia fet tots els possibles per a col·laborar en el rescat i que intentar una nova ascensió hauria estat risc molt elevat per a qualsevol alpinista, car es preveia molt mal oratge. Javier Pérez, un dels membres de l’expedició, que no va fer l’ascensió i es quedà al camp base, recorda Calafat com el ‘gudari’ (guerrer, en èuscar) mallorquí en aquest article. També Pauner, ja el camp base, recorda Calafat en aquest article: ‘No vas ser un home normal. Vas ser un guerrer, un lluitador de la vida i un home ple de somnis. Mallorca ha tingut un gran ambaixador, que serà molt difícil de repetir.’
El president de la Federació de muntanyisme i escalada de les Illes, Xisco Colom, explicà que els federats illencs tenen una assegurança que cobreix la recuperació del cos i la repatriació, malgrat que en aquest cas, va reconèxier, sembla que serà molt complicat.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array
Array
