Dossier especial sobre els mals de l’economia grega i de la crisi de l’euro

  • VilaWeb exposa les qüestions clau per a entendre què passa

VilaWeb
Redacció
28.04.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

· Què va passar ahir? (27 d’abril de 2010)

· L’agència de rating Standard and Poor’s va baixar la qualificació sobre el deute públic del govern grec al nivell de ‘bonus escombreries’. 

Les agències de rating posen nota a bancs, empreses o països per tal que un possible inversor sàpiga quines probablilitats té de fer negoci si posa els seus diners en accions o en bonus emesos per aquestes empreses, bancs o països. Especialment les agències indiquen la possibilitat, negativa, que hi hagi problemes d’impagament per part de l’emissor.

En baixar la qualificació del deute grec a la de ‘bonus escombraria’ Standard and Poor’s diu als inversors que és molt probable que tinguin problemes per a recuperar els seus diners si els inverteixen en les emissions de deute que fa el govern grec per a financiar les seves despeses. 

· Però aquestes empreses no són institucions oficials? Quina força hi poden tenir?

És cert que no són institucions ni poden imposar polítiques. Però el seu pes és enorme. Hi ha tres grans agències de qualificacions o ratings: Standard and Poor’s, Moody’s i Fitch. El problema és que quan una d’aquestes agències diu que una empresa o un país és insolvent la majoria dels grans inversors institucionals (fons d’inversió o fons de pensions) automàticament tenen prohibit comprar deute del govern implicat i això fa que siga molt difícil refinançar el deute.

· I no poden equivocar-se aquestes empreses?

Poden, i de fet en els darrers anys s’han equivocat molt en les seves qualificacions. Però això no canvia gran cosa.

· Així les coses el problema del govern grec quin és?

El govern grec deu, a inversors privats i a inversos internacionals una enorme quantitat de diners. Oficialment deu tres mil milions d’euros. Els deu perquè ha portat a terme polítiques irresponsables de despesa, fins i tot enganyant les institucions europees. Ha gastat molt més del que té i ara no pot financiar el funcionament normal de l’administració i ha de corregir un deute altíssim, que de fet supera ja el producte interior brut.

· Com de concret és aquest problema?

El 19 de maig el govern grec ha de pagar un préstec anterior d’uns nou mil milions d’euros. No té diners per a fer-ho. Per això demanarà l’activació del pla de rescat europeu. 

· En què consisteix el pla de rescat europeu?

Els països membres de la zona euro s’han compromès a fer un préstec al govern grec amb unes condicions de finançament inferior als nivells de mercat. D’aquesta manera, per una banda el govern grec pot seguir amb la seva activitat normal i per una altra s’envia un missatge de confiança als mercats i als inversors internacionals en el sentit que la zona euro no deixarà caure cap dels seus estats membres i que poden seguir invertint en aquell país sense por.

· Quants diners prestarà la Unió Europea a Grècia?

Els membres de la zona euro prestarien a Grècia uns trenta mil milions d’euros, als quals se’ls podrien afegir uns quinze mil milions d’euros més del Fons Monetari Internacional. No és només, però, el fet del préstec sinó també les condicions. Tot i que no és oficial el préstec sembla que seria amb un interés del 5% a tres anys. Abans d’ahir el tipus de préstec a Grècia era del 7% a deu anys, més del doble que la taxa que s’imposa a un préstec a Alemanya, per exemple.

· Perquè hem de pagar els altres estats de la zona Euro la disbauxa econòmica grega?

Com que tenim una moneda única el problema ens afecta a tots. De forma especial la crisi grega afecta la credibilitat de l’euro davant  les altres grans monedes del món. A més hi ha temença que una situació com la grega es reprodueixi a Irlanda, Portugal o l’estat espanyol. Sostenir Grècia equival en aquest sentit a sostenir la moneda comuna.

· I Grècia que fa per a millorar la situació?

El nou govern grec, que només porta un any en el poder, ha heretat una situació molt difícil. De moment ha oblidat ja totes les promeses electorals que havia fet i està aplicant una política dura de reducció de la despesa per a baixar en deu mil milions d’euros el seu dèficit. Per a aconseguir-ho ha pujat alguns impostos (tabac, benzina, begudes…), ha retrasat dos anys l’edat de jubilació, ha imposat lleis més dures contra l’evasió d’impostos i ha retallat despesa corrent de l’administració.

· És prou això?

No. A més no hi ha un acord nacional que permeti l’estabilitat. Al contrari: tant l’oposició com els sindicats estan mobilitzats en contrad’aquestes mesures, que són impopulars, com era de preveure. 

· Com i quan s’activarà el procés d’ajut, doncs?

Per a activar les mesures d’urgència hi ha una sèrie de condicions. Ho ha de demanar el govern grec, la Comissió i el Banc Central Europeu han d’estar-hi d’acord i els estats membres de la zona euro han d’aprovar-ho. El préstec, de fet, seran una sèrie coordinada de préstecs de cada estat membre de la zona euro al govern grec. Caldrà veure si l’opinió pública de tots els estats accepta arreglar amb els seus diners les conseqüències d’una mala política econòmica d’un altre govern.

· Com de greu és doncs la situació?

És la més greu des de la creació de l’euro. I potencialment podria afectar fins i tot l’existència mateix de la moneda europea.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any