26.04.2010 - 00:00
Les consultes han tingut el suport de CDC i d’ERC, que han admès que la jornada de votacions havia permès de refer ponts entre tots dos partits. De fet, alguns càrrecs electes d’aquests partits, i també d’ICV, van votar als municipis respectius. El PSC, en canvi, ha menystingut la consulta, i càrrecs socialistes del pes de José Montilla (Sant Just), Joaquim Nadal (Girona) i Àngel Ros (Lleida) van negar-se a participar-hi.
El president d’ERC, Joan Puigcercós, va constatar que les consultes havien ajudat a refer ponts entre CiU i ERC. ‘S’ha demostrat que quan hi ha una causa comuna, les relacions entre persones molt distanciades poden aflorar i es pot treballar conjuntament… La gent d’ERC i CiU, quan ens hem posat a treballar conjuntament amb un objectiu, el d’una Catalunya lliure i independent, hem treballat, hem fet ponts, ens hem estalviat els obstacles que anys enrere havíem tingut’ (àudio).
Puigcercós espera que, de la ‘lliçó’ de diumenge, ‘en prenguin nota els qui confien a redreçar la via del TC’. El president d’ERC va insistir a dir que ‘el present i el futur’ són les consultes i no pas l’estatut i el constitucional, i per això va demanar a Artur Mas, a José Montilla i a Joan Saura que fessin una ‘lectura intel·ligent’ dels resultats i que entenguessin que ‘pretendre que es podrà modificar una sentència que serà la mort del procés estatutari’ és una ‘quimera’.
Felip Puig destaca l’allunyament del PSC
Per Felip Puig, secretari general adjunt de CDC, les consultes independentistes són ‘un fracàs d’Espanya’ que no accepta la realitat plurinacional (àudio). ‘Hi ha hagut una involució autonòmica i a Espanya ens diuen que no ens volen.’ És així que els referèndums formen part d’una ‘evolució natural’. Per això va atacar el PSC, que opta per amagar-se en certes ‘posicions regionalistes i de clara dependència espanyola’. Del PSC, també en va dir que s’allunyava de la realitat amb la seva intransigència.
Segons ell, l’estat ‘no entén que el reconeixement de Catalunya formava part del pacte de la transició, una etapa que ja s’ha acabat’; i els catalans, que no han vist correspost el gran esforç fet perquè Espanya superés el ‘subdesenvolupament crònic d’aquests últims quatre segles’, ara miren ‘d’explorar els límits de la democràcia. Ens empenyen a una clara disjuntiva, a rendir-nos i a acceptar que siguem una província espanyola o a continuar cercant el nostre propi projecte.’
Nadal parla d’expectatives errònies’
El primer secretari del PSC a Girona, Joaquim Nadal, va explicar que no votava a la consulta sobre la independència que es feia a la seva ciutat, Girona, perquè el procés suscitava unes ‘expectatives errònies’ i que aquestes propostes s’havien de fer ‘sobre la realitat i no sobre la ficció’ (àudio). ‘Confiar ara en la significació política d’aquestes consultes és amb tota probabilitat portar al país a un carreró sense sortida.’ Al seu entenent, el país necessita, contràriament, projectes clars, sortir de la crisi i una direcció ferma que condueixi Catalunya a un horitzó de futur i no pas a un ‘horitzó sense sortida’.
Camats entén que hi ha una resposta a la situació de l’estatut
Per la portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats, que va acompanyar a votar la regidora d’ICV a Martorell, Olga Eugènia Fernández, les consultes són una resposta a la ‘situació inversemblant’ en què es troba l’estatut (àudio). ‘En vist del recurs presentat pel Partit Popular i pel Defensor del Poble contra la llei i de la incapacitat del TC de dictar sentència sobre aquests recursos, els ciutadans organitzen formes d’expressar la seva opinió com les consultes.’ A més, ‘les consultes són una resposta a la situació inversemblant de l’estatut. Expressen moltes més coses, però també una manera de canalitzar aquesta perplexitat que vivim com a ciutadans de Catalunya per les vicissituds que passa l’estatut.’
‘Un bon entrenament’, segons Carretero
Joan Carretero, president de Reagrupament, va assegurar que les consultes sobre la independència eren un ‘excel·lent entrenament’ per quan Catalunya hagi de ‘decidir de debò’ (àudio). Carretero, que va seguir la jornada des del Centre de Lectura de Reus, creu que, com a entrenament, funciona, sobretot tenint en compte la ‘il·lusió i les ganes’ amb què vota la gent. També va demanar respecte al president Montilla, si aquest ‘no se sentia cridat per la independència del país. La meitat de la població no va a votar a les eleccions habituals i no els esbronquem pas’, va adduir.
