23.04.2010 - 06:00
Ahir va ser el dia dels homenatges a Juan Antonio Samaranch, tributats per un país oficial que ha guardat un silenci espès sobre la pertinença al règim feixista dictatorial de Franco del president honorífic del Comitè Olímpic Internacional (CIO). Els polítics dels partits del govern i de l’oposició han ignorat a dretcient el passat franquista de Samaranch i s’han limitat a parlat de la seva trajectòria en l’olimpisme internacional.
La premsa internacional també ha parlat, en canvi, dels casos de corrupció i de l’estil autoritari de Samaranch durant el seu mandat de president del Comitè Internacional Olímpic. Per exemple, el diari The Times publicava ahir la notícia ‘La fotografia de la salutació feixista del president del CIO Juan Antonio Samaranch sembra la polèmica‘, en què detallava la biografia controvertida de Samaranch. I és que l’home de l’esport de Franco va protagonitzar alguns dels escàndols més sonats de l’olimpisme internacional, com el dels suborns de la candidatura de Salt Lake City (EUA) dels Jocs Olímpics del 2002, en canvi de la nominació. Quan la corrupció es va fer pública, Samaranch es va avenir a fer saltar deu membres del CIO.
De tot això, govern i oposició no n’han volgut parlar sinó que han dit i repetit que Samaranch va fer molt per Catalunya, especialment pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Però, Juan Antonio Samaranch també va enfonsar les aspiracions olímpiques de Catalunya. En efecte, el 1996 féu aprovar pel CIO una modificació de la Carta Olímpica que impedia que les nacions sense estat poguessin participar en els Jocs Olímpics. Fins aleshores la Carta definia ‘país’ en aquests termes: ‘país, estat, territori o part de territori que el CIO consideri, a plena discreció, zona de jurisdicció del comitè olímpic nacional reconegut’. Però, amb la modificació propugnada per Samaranch, tan sols poden participar en els Jocs els ‘estats independents reconeguts per la comunitat internacional’, segons la definició de ‘país’ de la Carta Olímpica actual. D’aquesta manera, Samaranch va voler-se assegurar que no pogués haver-hi mai un comitè olímpic català.
Enllaços
Array
Array
