Juan Antonio Samaranch es mor sense haver passat comptes pel passat franquista

  • Home de l'esport de Franco, va acabar dirigint el moviment olímpic · La Comissió de la Dignitat diu que la instal·lació de la capella ardent al Palau de la Generalitat és un fet indigne

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
21.04.2010 - 13:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui s’ha mort a la clínica Quirón de Barcelona Juan Antonio Samaranch, amb vuitanta-nou anys, d’una insuficiència coronària. Samaranch fou l’home de l’esport de Franco, en qualitat de delegat d’esports, i procurador de les corts franquistes. Es va afiliar molt jove a la Falange Tradicionalista y de las JONS i va començar la carrera política a l’Ajuntament de Barcelona, com a regidor d’Esports, el 1955. També fou l’últim president de la Diputació de Barcelona i, ja mort el dictador, ambaixador a la Unió Soviètica i a Mongòlia. Finalment, va acabar dirigint el Comitè Internacional Olímpic, del qual era president honorari des del 2001, i va portar els Jocs Olímpics a Barcelona.

La majoria classe política elogia la figura de Samaranch

La gran majoria de la classe política catalana ha elogiat la figura de Samaranch i fins aquest vespre només el senador d’Esquerra Unida i Alternativa, Joan Josep Nuet (bloc), ha estat crític amb el fet que la capella ardent s’instal·li demà al Palau de la Generalitat. ‘És un insult a les víctimes del franquisme, això mai es permetria a Alemanya amb un ex-dirigent feixista del seu nivell’, ha dit en declaracions a VilaWeb.

Nuet ha explicat que no és contrari a destacar ‘les virtuts olímpiques del Samaranch de l’època democràtica’, però cal posar-les al costat ‘del seu passat com a alt dirigent de la Falange i home de confiança de Franco’. ‘Samaranch mai ha demanat perdó per haver estat un dirigent feixista i, per tant, coneixedor directe dels crims del franquisme; dir que això és una circumstància històrica és fer hipocresia política, igual que provar d’amagar el passat, com sembla que s’està fent en aquest país’, ha reblat.

El vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, per la seva banda, ha lamentat la mort de Samaranch, qui ha qualificat com ‘el català més important del món de l’esport i l’olimpisme a nivell internacional’. Per Carod, Samaranch va ser una persona ‘hàbil i diplomàtica en les relacions socials’ i les va saber utilitzar per ‘les finalitats que es proposava’.

Una de les primeres reaccions a la mort de Samaranch ha estat la de la secretària general de l’esport de la Generalitat, Anna Pruna (ERC), que ha destacat que fou ‘ una figura clau en l’olimpisme i una persona entregada a l’esport’, i ha subratllat ‘la seva contribució a fer possible la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona’. I ha afegit: ‘Sempre va ser un home d’idees avançades i ha estat, amb diferència, un dels millors dirigents esportius a escala mundial (…). La petjada que ha deixat al món de l’esport serà molt difícil d’igualar per cap altra persona’.

Esquerra ha manifestat el condol en nom de la formació política als familiars i amics de Samaranch. La portaveu dels republicans, Anna Simó, ha destacat el paper que va jugar en ‘projectar la imatge de Barcelona arreu del món’ amb els Jocs Olímpics del 1992. Però, també ha recordat que Samaranch era una persona ‘amb qui ERC mai ha compartit simpatia política per la seva vinculació amb el règim franquista’.

Per la seva banda, CiU ha destacat de Samaranch que era ‘un català universal’ i ‘un punt de referència en l’esport internacional on va exercir una important tasca que, amb els anys, el va dur a rebre guardons tant destacats com el Príncep d’Astúries o la Medalla d’Or de la Generalitat’. CiU també en destaca la seva tasca econòmica i empresarial, concretament al capdavant de ‘La Caixa’.

L’ex-president Jordi Pujol ha defensat un ‘balanç positiu’ de la trajectòria de Samaranch. Pujol ha indicat que Samaranch va ser un personatge ‘molt important de la Catalunya del segle XX’, que va haver de viure en un país ‘complicat’ i durant un segle ‘complex’. Pujol ha explicat que va conèixer Samaranch a finals dels anys setanta, i va poder comprovar que el seu ‘sentiment de país, la seva imbricació amb Catalunya’ havia anat augmentant durant aquests trenta anys. De fet, va ser Jordi Pujol qui va donar la medalla d’or de la Generalitat a l’ex-dirigent franquista.

El PSC s’ha sumat als elogis a Samaranch. Els socialistes n’han destacat la seva ‘gran tasca’ en la renovació del COI i ‘la seva importància i el paper vital en la contribució a l’èxit de la candidatura de Barcelona 92, uns Jocs Olímpics que seran recordats com un dels millors de la història’. Sobre la capella ardent que s’instal·larà demà al Palau de la Generalitat, fonts del PSC han dit a VilaWeb que no hi trobaven cap inconvenient sempre que a ll govern li semblés bé.

Qui no ha volgut pronunciar-se ni sobre la mort de Samaranch ni sobre la instal·lació de la capella ardent és Iniciativa, que ha declinat a VilaWeb fer-ne cap comentari.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any