Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  18.04.2010  14:56

L'acte d'homenatge del Fòrum per la Memòria al cementiri valencià aplega més de mil persones

També han convocat l'homenatge tretze entitats més, contràries al monument en record dels franquistes

Men?ame
 

El Fòrum per la Memòria del País Valencià i tretze entitats més han fet aquest migdia una concentració a la porta principal del Cementiri General de València per recordar les víctimes franquistes i reclamar la retirada del monòlit que l'Ajuntament de València va instal·lar damunt una fossa comuna republicana. Per al Fòrum, aquest monument dedicat a 'tots els qui varen donar la vida per l'Espanya que creien millor' suposa un greuge per als caiguts en el franquisme.

El Fòrum per la Memòria del País Valencià reclama la retirada del monòlit i la conservació de l'espai de la fossa comuna per tal que en un futur sigui possible exhumar-la. A més, la presidenta del Fòrum, Empar Salvador, en declaracions a VilaWeb, insta el govern espanyol a assumir la responsabilitat d'investigar els crims del franquisme i a no remetre aquesta responsabilitat als familiars dels represaliats i les associacions.

Els actes han començat a les 12 del migdia. Primer s'ha fet una ofrena floral al fossar i un minut de silenci en memòria de les víctimes soterrades. La interpretació de la Muixeranga, a càrrec de les Colles Estrella Roja de Benimaclet i Buf-Alí de la Malva-rosa, s'ha fet malgrat la censura de l'Ajuntament sota l'amenaça de retirar l'autorització per a fer l'acte. També s'ha comptat amb l'actuació de Pau Alabajos, tot i que el núvol volcànic d'Islàndia l'havia aïllat a Praga, el músic ha pogut tornar per altres mitjans.

En l'acte es llegirà el manifest del Fòrum i també els noms de totes les víctimes enterrades al fossar. L'Ajuntament també havia censurat que sonés l'Himne de Riego, que ha sigut interpretat per la Banda de Música de la Societat Coral El Micalet.

Les resta d'entitats convocants són Centre Social Terra, Alerta Solidària, Esquerra Anticapitalista, Societat Coral El Micalet,  Maulets, Comissió de la Dignitat Barcelona-València, CNT-AIT València, Coordinadora Obrera Sindical l'Horta, Endavant-OSAN, Col·lectiu Antifeixista de València, PSAN, Antifeixistes.org, Esquerra Republicana del PV i familiars de represaliats i persones a títol individual.

El monòlit de la discòrdia

El monument dedicat al bàndol franquista es va instal·lar el passat 23 de març enmig d'una forta polèmica generada per la confrontació entre l'ajuntament de València i entitats a favor de la recuperació de la memòria històrica. Col·locat a la secció setena dreta del cementiri valencià, el monument pesa cinc tones i té una inscripció en què recorda 'tots els qui varen donar la vida per l'Espanya que creien millor'. Per al Fòrum, aquesta inscripció suposa equiparar combatents que encara no han estat identificats amb els franquistes, i per això reclamen que s'aterri. De fet, juntament amb familiars de víctimes enterrades al fossar, varen interposar un recurs, però aquest fou denegat. Els afectats recorden que en qualsevol altre estat aquest monòlit suposaria fer apologia del feixisme, i posen d'exemple Alemanya, on seria impensable que un ens públic fes una condecoració d'aquesta mena.

Una fossa en contínua disputa

L'any 2006 es va encetar una llarga pugna entre el Fòrum per la Memòria del País Valencià i l'Ajuntament, que volia construir 1.030 nínxols damunt de la fossa republicana. Finalment, el Jutjat del Contenciós-Administratiu de València acabà condemnant l'ajuntament a no destruir la fossa comuna, i va recordar que era l'última que encara es conservava íntegra en tot cementiri.

Per la seva banda, el consistori optà per cedir el terreny a l'arquebisbat, que hi volia edificar un macrosantuari per poder retre homenatge permanent a les víctimes de les croades. Finalment, els recursos del Fòrum i dels familiars dels represaliats franquistes aconseguiren d'aturar també aquest projecte.

Diversos mitjans de comuncació internacionals es van fer ressò d'aquesta disputa. Així, el francès Liberatión deia que era sorprenent la decisió d'un ajuntament de l'estat espanyol d'edificar damunt d'una fossa comuna que encara no ha estat exhumada i que, segons el Fòrum, podria contenir milers de víctimes del franquisme.

Men?ame