Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  14.04.2010  06:00

Pren forma la via de proposar un referèndum independentista des del Parlament

Us oferim un vídeo, amb la participació dels juristes Antoni Abad i Alfons López Tena, que explica el marc jurídic que ho fa possible i l'estratègia que s'està debatent

Men?ame
 

L'entrada en vigor de la llei de consultes populars (pdf) ha obert la via per a poder proposar un referèndum sobre la independència des del Parlament de Catalunya. Diumenge passat el consell plenari de la Coordinadora de les Consultes va aprovar la formació d'una comissió promotora encarregada de presentar a la mesa del Parlament una Iniciativa Popular amb aquest propòsit. En aquest vídeo, al qual participen els juristes Antoni Abad i Alfons López Tena, us expliquem el marc jurídic que ho podria fer possible i l'estratègia que es podria seguir.

El procés

La nova llei de consultes populars, juntament amb l'article 122 de l'estatut de Catalunya, que en aquest punt no ha estat recorregut per ningú, briden a la societat civil la possibilitat de presentar al Parlament una Iniciativa Popular de referèndum. Un cop presentada aquesta iniciativa ha de ser analitzada per la mesa del Parlament, que ha de decidir si l'admet a tràmit tenint en compte dos criteris: que la proposta entri dins el marc competencial de la Generalitat i que càpiga, jurídicament, dins de la constitució espanyola (pdf).

Com que el dret de l'autodeterminació no és regulat de manera directa ni a l'estatut ni a la constitució, la línia sobre la qual s'està trebalalnt passa per acollir-se a l'article 166 de la constitució, que estableix el dret de les comunitats autònomes per a proposar reformes constitucionals. Així, en el referèndum es preguntaria si s'està d'acord a iniciar les reformes legals necessàries per a fer que Catalunya esdevingui un estat de ple dret de la Unió Europea. D'aquesta manera la iniciativa no podria ser refusada amb arguments jurídics per la mesa del parlament.

Un cop acceptada, la iniciativa haurà de ser votada al ple del parlament i, en cas de ser aprovada, serà el govern espanyol qui haurà de donar permís per a poder convocar el referèndum.

El tràmit de la mesa del parlament, decisiu

El propòsit de la comissió promotora és poder fer el procés de tal manera que ni la mesa del parlament ni el govern espanyol no puguin refusar-la jurídicament. Així s'evitaria un nou cas com el del Pla Ibarretxe, que va poder ser refusat mitjançant arguments jurídics, car el País Basc no disposava de cap llei com l'article 122 de l'estatut català que li atorgués competències en la convocatòria de referèndums.

Amb tot, per més que la proposta sigui jurídicament correcta, la mesa no és un òrgan tècnic, sinó polític i, per tant, el vot dels seus membres serà, previsiblement, en clau política. La mesa és formada per set membres: dos diputats del PSC, dos diputats de CiU, un del Partit Popular, un d'Esquerra i un d'Iniciativa.

Tenint en compte aquesta distribució de forces, és previsible que PSC i PP hi votin en contra, sigui quina sigui la forma exacta de la proposta, i que CiU i Esquerra i votin a favor, sobretot si el seu vot s'ha de definir aviat, amb unes eleccions a la vista. Per tant, el vot d'Iniciativa esdevindria decisiu.

En cas que Iniciativa decidís d'abstenir-se, aleshores el president del Parlament, Ernest Benach, d'Esquerra, hauria de fer ús del seu vot de qualitat i decantaria la balança.

Un calendari difícil

Precisament per això, la proximitat de les eleccions podria facilitar l'acceptació de la proposta, car votar-hi desfavorablement podria suposar un risc electoral molt elevat per a partits nacionalistes com ERC i CiU.

Ara, també cal tenir present que un cop acceptada la proposta per la mesa cal fer una recollida de 220.000 signatures (un 3% de la població) en tan sols sis mesos. Una recollida que podria esdevenir difícil, perquè coincidiria amb les vacances d'estiu, primer, i amb la campanya electoral, després, en la qual hi haurà competència entre els partits i, per tant, seria més difícil d'organitzar una acció unitària de recollida de sigantures.

El calendari de tot aquest procés és precisament un dels punts de debat més intensos aquests dies al si de la Coordinadora i dels futurs integrants de la comissió organitzadora. D'una banda, deixar passar l'estiu i les eleccions podria facilitar la recollida de signatures, però aleshores els partits no tindrien la pressió de les eleccions per a definir el seu vot a la mesa del parlament i probablement s'hauria perdut, també, l'impuls generat per les consultes sobre la independència.

A més d'això, ningú no nega que una sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, pràcticament amb tota seguretat molt dura vers el text, acceleraria el procés: amb tota probabilitat articularia una reacció ciutadana molt potent i donaria un fort impuls tant a les consultes sobre la independència com a una recollida de suports per a la iniciativa. Això facilitaria, a més, la recollida de signatures.

L'última paraula

Finalment, i sigui quin sigui el calendari definitiu, en cas que la iniciativa superés el tràmit de la mesa del parlament i fos aprovada al ple, encara mancaria el vist-i-blau del govern espanyol per a poder convocar la consulta. Arribats a aquest punt, però, i donant per suposat que la iniciativa compleix tots els requisits legals que marquen tant l'estatut com la constitució, l'únic argument del govern espanyol per a frenar el procés seria de caire polític.

I en aquest punt, tant López Tena com Abad apunten que el dret internacional avalaria la proposta del Parlament català i que seria molt difícil que l'estat espanyol pogués evitar la convocatòria del referèndum.

Men?ame