Els últims nòmades d’Europa

VilaWeb
Redacció
08.04.2010 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Parlament europeu va adoptar el 31 de gener de 2008 una resolució que reclamava una estratègia comuna respecte als deu milions de gitanos que es calcula que viuen als vint-i-set països de la UE. Han passat dos anys i els avenços encara són escassos en matèria de lluita contra la discriminació, l’exclusió i el racisme que afecten aquesta important minoria. Per mirar de canviar la situació, avui, Dia Internacional del Poble Gitano, comença a la ciutat andalusa de Còrdova la segona reunió ministerial europea sobre la població rom. Gràcies a evidències lingüístiques i genètiques se sol situar l’origen dels gitanos al nord-oest de l’Índia, d’on probablement van sortir el segle X cap a ponent. El fet d’ésser nòmades els va ajudar a escampar-se per tots els racons del continent europeu (el primer document de la seva presència al nostre país data de 1425) i a passar, més endavant, a terres americanes, però també s’ha assenyalat com un factor que n’ha dificultat la integració a les societats d’acollida.

Des de l’edat mitjana, els gitanos han estat víctimes permanents de persecucions i vexacions, l’última durant la segona guerra mundial: els nazis van intentar-ne l’extermini amb l’assassinat de mig milió als camps de concentració.

Aquest antic grup nòmada, sedentaritzat ara mateix en un 90%, lluita actualment pel reconeixement dels seus drets com a poble al si de la Unió Europea, però a diferència de moltes altres reivindicacions nacionals la del poble rom no va lligada a un espai territorial concret. I no és l’únic cas a l’Europa comunitària.

A l’extrem nord de les penínsules Escandinava i de Kola, en un extens territori de 670.000 quilòmetres quadrats entre els estats de Finlàndia, Noruega, Rússia i Suècia, hi viuen vuitanta mil samis, un poble indígena de llengua finoúgrica que durant molts segles ha practicat el nomadisme. Ara mateix, bona part de la població sami és sedentària, però alguns grups encara es mantenen nòmades gràcies a la tradicional activitat ramadera amb rens. El seguiment dels ramats, històricament, ha estat una font constant de maldecaps en aquest poble arran de la fixació de fronteres al seu ampli territori de pastures, que més d’una vegada s’han resolt amb tractats entre estats específics per afavorir el pas de fronteres als samis. La regió cultural tradicionalment habitada pels samis és anomenada Sápmi, però no té ara com ara cap delimitació geogràfica oficial.

A la llista de pobles nòmades de la UE, s’hi pot afegir els lucht siúil, una petita comunitat d’origen irlandès i amb una parla pròpia que tradicionalment ha practicat el nomadisme per les illes Britàniques. Actualment n’hi ha uns 25.000 a Irlanda, uns 15.000 a la Gran Bretanya i 10.000 als EUA, la majoria dels quals ja s’han sedentaritzat.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any