25.03.2010 - 18:30
Joan Iborra va ser l’encarregat d’elaborar la primera maqueta de la rella ara fa 10 anys. Va treballar-hi durant dos anys i a més de passar-se hores i hores maquetant també es va encarregar de cercar publicitat.
Tu ho deus saber molt bé, per què va néixer la rella?
Va ser una idea que va sortir del Solc, mirant experiències d’altres revistes es va veure que es podia fer alguna cosa a nivell del Lluçanès, el què volíem era fer comarca. Si t’he de dir la veritat, ho veia complicat, no sé si me l’acabava de creure! Però hi havia una sèrie de gent que se la creien molt, ha estat gràcies a aquesta gent que ha tirat endavant.
Pensaves que arribaria a complir 10 anys?
No! Jo des del començament defensava que havia de ser una cosa remunerada, donava per viure a una o dues persones o no tenia futur. Però en aquest país tot funciona a base de voluntariat i s’ha acabat aguantant gràcies a la gent que treballa pel morro.
Què et va motivar a començar aquest projecte?
El Solc va aconseguir una subvenció (a través de l’ajuntament de Lluçà) i jo encara no havia tancat del tot una torneria que tenia, estava buscant feina i em va semblar la glòria! Em van oferir la feina d’engegar la revista, va ser un canvi de feina bestial!
I com es crea una revista?
Primer vam preparar el projecte, vam divagar i finalment dius va, anem per la revista! Jo d’entrada tenia molt clar que hi havia d’haver dues persones, una a nivell d’informació i l’altre a nivell de buscar publicitat. En una reunió vam dir: el mes de març sortirà la rella. Vaig preguntar si teníem persona de publicitat i no la teníem, ho vaig acabar fent jo.
Va ser fàcil buscar publicitat?
Era anar a buscar gent que volgués col·laborar i tothom ja estava fart de col·laborar a festes majors, jo tenia un negoci i quan anava vendre la publicitat entenia perfectament que diguessin que no. El primer anunci el va posar l’electricista de casa meu, a dos dies abans de tancar l’edició li vaig demanar…bé, el vaig informar que havia de posar l’anunci, no em va pas dir que no!
Tan difícil era?
M’ho vaig passar molt malament fent publicitat, no sé vendre i no tinc paciència. Jo venc això i si t’agrada bé i si no t’agrada també. Vaig aprendre que no podia dedicar-me a vendre.
Ja sabies fer servir el Quark?
Ostres, ja no me’n recordava ni del nom del programa de maquetació! A un mes de la publicació de la revista encara no teníem el programa informàtic, a través d’un amic em va passar el programa pirata i em van dir: Té, això és per fer la revista. Pensa que estem parlant d’ordinadors a l’any 2000, feia dos anys que havia comprat el meu primer ordinador i en feia tres que deia que no volia ordinador. La maquetació era una cosa molt artesanal, quan miro el primer número em fa vergonya. A mi m’al·lucina molt que la capçalera encara sigui la mateixa!
Com la vas crear?
Abans la lletra Comic Sans no era tan habitual, era una novetat, ara fins i tot hi ha un grup al Facebook que es diu “jo també odio la Comic Sans”. Tot i que he de dir que em sabrà greu quan es canviï.
I la informació?
N’hi havia menys, ara s’ha acabat complementant. Fèiem breus…recordo la primera entrevista que la vam fer a Toni Batllori, el dibuixant de La Vanguardia que estiueja a Olost, el vaig entrevistar a Vic i el vaig acabar portant a Barcelona perquè no tenia carnet de cotxe!
I el nom? Com va sorgir?
La discussió pel nom va durar bastant temps, quan finalment es va decidir que s’havia de dir rella llavors es va obrir una discussió sèria per si s’havia de dir rella o bé reia, que és com es pronuncia al Lluçanès. Va guanyar rella però es va posar en lletra més petita reia, encara hi surt.
Hi va haver alguna crisi als inicis?
Va arribar un punt que es va acabar la subvenció i la feina, vaig pensar que no hi havia res a fer. Vam fer una reunió i la gent del Solc van decidir repartir-nos la feina de la rella i tirar endavant. Vaig seguir maquetant i vaig aguantar una temporada fent-ho el cap de setmana, fins a 20h seguides m’havia passat maquetant!
On s’imprimia?
Ho gravàvem en un disc i llavors ho havíem de dur, físicament, a la impremta que era prop de Barcelona (Santa Coloma de Gramenet).
Què canviaries de la revista actual?
Odio la pàgina dels encants, hi ha molta gent que se la llegeix i que hi truca, des del principi que li he tingut mania, jo la reduiria! També trobo que les fotos són petites i que hi ha molta lletra, de tan en tan una foto grossa aniria bé. Tot i que quan llegeixes tampoc és tanta cosa però els altres diaris ens han acostumat a la poca lletra.
Penses que la rella és tendenciosa?
Ho és i ho ha de ser. Ha nascut amb la voluntat de fer comarca i per tant es tracta de fer això. A més arriba a tothom, quan veuen la rella l’agafen.
