La nit dels Amics

Era la nit dels amics de la música i va ser, sobretot, la nit dels Amics de les Arts, sens dubte els grans triomfadors dels  Premis Enderrock, que es van proclamar ahir a la sala Bikini de Barcelona. Músics, productors, periodistes, representants i seguidors no hi van faltar, pas a la gran cita de la música catalana. El guionista i presentador Òscar Dalmau fou el mestre de cerimònies d’una festa que va demostrar, una vegada més i com prou va dir l’editor del grup Enderrock, Lluís Gendrau, que el pop català passa un dels millors moments.

El soul de The Pepper Pots (millor disc en altres llengües segons la crítica) va ser l’encarregat de trencar el gel i escalfar la nit. Però l’eufòria va saltar quan, en acabat, per megafonia van sonar les primeres notes de la cançó ‘Jean-Luc’ dels Amics de les Arts i el públic va començar a cridar emocionat. Només era el preludi.

Damunt l’escenari, Òscar Dalmau conduïa la gala amb elegància i amb el toc d’humor que hom espera d’algú que es dedica, justament, a fer humor, mentre anaven passant els encarregats de lliurar guardons i els premiats (ací podeu consultar la llista sencera i tot d’enllaços). La música, la van anar posant en petites dosis alguns dels premiats de la nit. Anna Roig i l’ombre de ton chien (millor videoclip per Je t’aime) i Cesk Freixas (millor artista de cançó d’autor), que entre altres coses tenen en comú l’origen penedesenc, van oferir una petita actuació plegats interpretant una cançó de cadascú.

Més tard va arribar el moment de carregar d’energia tota la sala amb l’actuació de Mazoni (millor disc de pop rock segons la crítica), que van pujar a l’escenari acompanyats de tres veus femenines, les de Bikimel, Helena Miquel i Gemma Solés. ‘Encara aguanta, aquest’, deia algú referint-se al cantant, Jaume Pla, que l’u de març va emprendre l’odissea de fer un concert cada dia durant tot el mes. De fet, durant l’actuació va deixar el protagonisme a les cantants i quan va pujar després a recollir el premi, es va limitar a cantar una estrofa de ‘La Masovera’, amb alguna petita modificació (‘O-lai-là, la masovera, la masovera. O-lai-là, la masovera se’n va al mercat. El mercat és el dimarts. El dimarts m’estimaràs’).

Abans no va arribar un dels moments més esperats de la nit van lliurar-se els premis en la categoria de folk, que també van tenien un nom propi, el de Pep Gimeno Botifarra (millor cançó, millor disc i millor artista de folk per votació popular i millor disc de folk segons la crítica). El cantador no va poder assistir a la gala, però va voler agrair el reconeixement a la seva feina (són molts, els anys que porta dedicant-se a recuperar les cançons tradicionals valencianes) amb un vídeo enregistrat que es va emetre per a tots els assistents.

Els Amics de les Arts, que van agrair a tots aquells ‘que quan es lleven abans d’anar a treballar es connecten per llegir el nou post del bloc’ i a tots aquells (les ‘cinc o vint persones’) que els seguien i animaven quan van treure la primera maqueta,  van sortir amb les butxaques carregades de guardons: els de grup revelació de l’any, millor lletra de cançó, millor directe, millor cançó i millor portada de disc en la categoria de cançó d’autor per votació popular, i millor disc de l’any segons la crítica. Cada volta que apareixien a l’escenari o algú els anomenava la gent de la sala semblava excitar-se de cop. El plaer, el va tenir quan el quartet barceloní va reaparèixer cap al final de la gala per interpretar quatre cançons del nou disc, que foren corejades per bona part del públic.

Un públic que també va entregar-se en cos i ànima a La Pegatina (millor artista de pop rock) (‘No sé què fem a la categoria de pop rock si fem rumba, però bé…’), un dels grups que més rellevància ha agafat entre el públic, i que va ser l’encarregat de clausurar la gala a ritme de rumba.