06.03.2010 - 06:00
Manu Uriarte és un llibreter de vell que es veu embolicat en un crim i en el desafiament de trobar una joia de llibre antic, quasi un incunable, que ell qüestiona que existeixi, del qual se’n conserva un altre exemplar a la Biblioteca de Catalunya. Les circumstàncies el porten al cor de Sardena i a rememorar una suposada reunió que a primers de segle XX va tenir en aquelles terres de barbàrie la Víctor Català i una colla d’escriptors i artistes sards, i entorn la qual s’esdevingué un fet esgarrifós. Aquests són els ingredients de ‘La maleta sarda’ (Columna), la darrera novel·la de Margarida Aritzeta. Al seu bloc personal, Aritzeta aporta informació complementària sobre el llibre.
És una novel·la d’intriga, escrita amb voluntat d’arribar a un públic àmpli: ‘Pel lector que vol passar una bona estona de lectura entretinguda, amb una novel·la coral i d’estructura complexa i llarga (404 pàgines); per a aquell lector que es vulgui dedicar a resseguir els indrets de la novel·la amb mapes i guies i imaginar unes rutes turístiques per Sardenya; o per a aquell lector amb curiositat històrica’, comenta a VilaWeb l’autora.
Homenatge a Víctor Català i a Eduard Toda
‘Una de les línies de la novel.la és la trobada d’una colla d’artistes a Nuoro (Sardenya), al final de la primera dècada del segle XX. Es van trobar per escriure entre tots històries sobre un tema comú, a semblança dels que ahvien fet temps abans Lord Byron i els Shelley. Eren Víctor Català, Grazia Deledda, l’advocat i poeta Sebastiano Satta i l’escultor Francesco Ciusa. Però aquests artistes que volien escriure una història, no van ser capaços de fer-ho. Alguna cosa terrible va passar que els va interrompre l’escriptura. En van quedar només uns quants fulls esparsos, aplegats en una maleta… I aquests papers tenen tanta potència com per continuar matant en l’actualitat.’
Continua Aritzeta: ‘En aquest encontre imaginat hi faig aparèixer la Víctor Català aprofitant que per aquell temps se sap que l’escriptora va fer un viatge per Europa i va passar per Itàlia. No sabem si va treitjar Sardenya, però la possibiltiat hi és i jo m’agafo a aquesta possibilitat. I hi poso la Víctor Català perquè és una manera de fer-li un homenatge i de rememorar ‘Solitud’, aquesta grandíssima novel·la, que mostra la bellesa de la muntanya abrupta i alhora la brutalitat de la gent, que es mou per instints primaris.’
Aritzeta fa aparèixer en la novel·la personatges reals (és un recurs que ha utilitzat sempre) i també tots els indrets citats són reals. Això ha fet que hagi dedicat molt de temps a documentar-se. Aquest llibre li ha suposat un treball laboriós que va iniciar l’any 2005, després de publicar ‘El llegat dels Filisteus’. I entre el material de referència hi ha un altre llibre, publicat el 1975 de Francesco Cagneta, ‘Banditi a Orgosolo’.
Precisament a ‘El llegat dels Filisteus’ ja hi apareix Manu Uriarte, el protagonista d’aquesta història. I sembla que la propera novel·la també la protagonitzarà ell. Areitzeta vincula aquest personatge a una casa modernista de Reus, que a la vida real era propietat del polifacètic diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, intel·lectual i filàntrop Eduard Toda. És un personatge que Aritzeta admira i que no descarta utilitzar en algun llibre futur.
Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és professora de literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és directora general del departament de la vice-presidència.
Enllaços
Array
