01.03.2010 - 01:00
La participació en la consulta sobre la independència d’ahir en els vuitanta municipis que l’havien convocada va ser finalment del 21%, és a dir: uns 60.000 votants dels 300.000 convocats van dipositar la papereta a l’urna. Comparant-la amb la 13-D, aquesta participació ha estat més baixa, car aleshores fou d’un 27,6%. Tot amb tot, la Coordinadora celebra les dades i destaca l’èxit organitzatiu del procés, que, diu, ha arribat a un punt de solidesa. El sí va obtenir un 92% dels vots emesos; el no, un 4,9%; el vot blanc, un 2,8%; i el vot nul, el 0,3%. La futura presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i Lluís Cabrera, dels Altres Andalusos, analitzen els resultats en aquest debat a VilaWeb.
El portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, va destacar que aquest nivell de participació demostra la consolidació tant de l’organització de les consultes com del mateix ‘procés d’autodeterminació’ i la seva fortalesa fins i tot amb una actitud passiva de l’estat. També va dir que no era tan important la dada final de participació com l’èxit d’organització i no va voler fixar un percentatge mínim per determinar l’èxit de la convocatòria . Bertran es mostra satisfet per aquestes dades i parla de ‘maduresa’ del procés, començat a Arenys de Munt i continuat el 13-D i ahir.
Bertran va destacar que si es descompten els joves de 16 i 17 anys i els immigrants, que poden votar a les consultes independentistes però no a les convocatòries electorals oficials, la participació se situaria per damunt del 21%. Pels organitzadors, és bo distingir les dades de participació tenint en compte que a les consultes independentistes hi poden votar col·lectius com joves de 16 i 17 anys i immigrants sense l’hàbit de votar interioritzat.
Més percentatge de vot que cap partit
La Coordinadora va destacar que des del 13 de setembre a Arenys de Munt ja han exercit el seu dret a vot sobre la independència més de 250.000 de les 990.647 majors de 16 anys cridades a les urnes, amb un resultat aclaparador fins ara a favor del ‘sí’. És a dir entorn del 25% de participació que, com va fer notar el mateix Bertran, cap partit dels que es presenten al Parlament assoleixen un nivell de suport popular tant elevat.
‘Si l’autodeterminació fos un partit polític en aquests moments seria el primer partit polític de Catalunya, cosa que reflecteix que el projecte que aconsegueix un suport més important és l’autodeterminació’, va asseverar Bertran, que, just per aquest motiu i avançant-se als esdeveniments, ja va reclamar el ‘suport de tota la societat catalana a aquest important nivell de suport popular’.
La participació en la segona onada de consultes s’eleva al 23,5 si es pren com a referència el cens electoral oficial, és a dir sense menors de 18 anys ni immigrants. Bertran va destacar resultats en municipis com Xerta, ‘l’Arenys de Munt de les Terres de l’Ebre’, on hi va votar el 40,4% de l’electorat; Parlavà, 51,59% Torre de Fontaubella, 55,47%, i la Nou de Bergedà, el municipi que més participació va registrar, amb el 56,58%. També va destacar el de ‘Ventdelplà’, és a dir Breda, on hi va votar el 30.62%.
Un fenòmen que ‘no para de créixer’
En definitiva, per Bertran les dades demostren que les consultes són un ‘fenòmen social no pararà de créixer’ malgrat que va assegurar que hi ha hagut ‘molts intents per acabar amb la consulta’, entre els que hi va situar el ‘buit mediàtic, el menyspreus i els pals a les rodes’ que assegura que s’han posat a les assemblees organitzadores locals. ‘No han pogut acabar amb la consulta independentista, un procés que va endavant i empeny’ cap a l’exercici del dret d’autodeterminació, va asseverar.
Per la Coordinadora Nacional de les Consultes d’independència, aquest 28F s’ha acabat consolidant com el ‘pont’ entre el 13D i les futures convocatòries del 25 d’abril -en què estan cridades a votar 1 milió de catalans-, del 20 de juny i la de Barcelona, encara sense data fixada, que coronarà el procés.
Jordi Fàbrega: ‘Participació acceptable’
El portaveu de Decidim.cat, Jordi Fàbrega, va declarar a VilaWeb: ‘El nivell de participació ha estat acceptable, tenint en compte els mitjans de què hem disposat per fer-ho i el silenci mediàtic que hi ha hagut. Perquè hem treballat bàsicament amb el voluntariat de la gent. Segurament on és més baixa la participació és a les principals poblacions, però també ha depengut molt de les qüestions organitzatives. No es poden fer consultes a qualsevol preu i només amb il·lusió, sinó que cal analitzar les dades objectives que et permeten veure si podrà tenir èxit o no. Hem comprovat que allà on hem donat suport hi ha hagut una mitjana de participació més alta. Valorem també que hi ha hagut un recolzament municipal important’.
Enllaços
Array
Array
