València ret un homenatge multitudinari a Josep Lluís Bausset

  • L'històric valencianista protagonista d'un acte emotiu a l'Octubre

VilaWeb
Martí Crespo
27.02.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Centenars de persones han omplert el Centre Octubre de València en un acte d’homenatge a Josep Lluís Bausset, un dels històrics del nacionalisme valencià, que ha complert cent anys. L’alcalde de L’Alcúdia ha obert el torn de parlaments que l’ha acabat Jordi Pujol, recordant que gent com Bausset són els que fan que els país ‘tingui gruix’. En l’acte hi han intervingut també el rector de la Universitat i el Pare Abat de Montserrat, comunitat on el fill de Bausset és monjo. Tots els parlaments han insistit en la coherència, el rigor i la persistència del treball de Bausset, militant actiu del nacionalisme des de l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Entre el públic representants de la majoria de les entitats i partits valencianistes i personalitats com Joan Francesc Mira o els candidats a rector Antoni Furió i Vicent Soler. Durant l’acte s’ha lliurat a Bausset una escultura feta per Manolo Boix, un dels seus deixebles il·lustres. L’acte ha acabat amb una Moixaranga interpretada per músics de la seua comarca. Bausset, als seus cent anys, ha estat el primer en posar-se dempeus quan han començat a sonar les notes de l’himne valencià.

‘Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí’. Joan Fuster definia amb aquesta pinzellada escrita Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d’agost de 1910), mestre, activista cultural i polític, llicenciat en farmàcia i químiques, practicant en medicina i cirurgia, titulat en magisteri i aficionat a la botànica. Un humanista dels d’abans, vaja, i també un exponent del valencianisme de pre-guerra, exemple de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el país. Sis mesos abans de fer cent anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) li ha retut aquest migdia un homenatge a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb la presència del rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs; l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el mateix president d’ACPV, Eliseu Climent, per qui Bausset ‘és un dels anònims del País Valencià que han fet possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi’.

Josep Lluís Bausset, íntim amic de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor, va militar a la Federació Universitària Espanyola a Madrid al final dels anys 1920, va vincular-se a l’Agrupació Valencianista la Senyera a la dècada de 1930 i, durant la dictadura franquista, va ser un dels primers a fer ràdio en català al País Valencià. També el trobem al darrere de les revistes ‘Parlem’ i ‘Vencill’, i va fundar el Partit Socialista del País Valencià a l’Alcúdia, el poble de la Ribera on es va establir poc després de néixer i al qual ha clavat arrels. Bausset també va contribuir a l’organització de les primeres edicions del Premis Octubre i segueix, sense descans, les partides de pilota valenciana que es juguen al Trinquet Pelayo de València, les cròniques de les quals publica a Levante-EMV. Un diari, val a dir, que ha acollit aquestes últimes quatre dècades a les seves pàgines molts altres escrits d’aquest homenot valencià, al voltant del país, la llengua, la política, la vida… El 1992, el Bloc li va atorgar el Guardó d’Or, i el 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. També és president d’honor del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia.

El 25 d’abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys justos de la batalla d’Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest Basset-Bausset, on reivindicaven la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís Bausset.

Sobre Bausset, Santi Vallés n’ha publicat dos llibres: ‘Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època’ (l’Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l’home subterrani (Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l’Abadia de Montserrat va editar D’un país que ja anem fent: miscel·lània d’homenatge a Josep Lluís Bausset.

Enllaços
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any