23.02.2010 - 17:58
‘Les bones companyies’ de Jordi Cornudella ha guanyat el I Premi internacional d’assaig Palau i Fabre, convocat per la Fundació Palau i Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors. El jurat, format pel sociòleg alemany Wolf Lepenies, el catedràtic de teoria de la literatura, Jordi Llovet, el professor Tomàs Nofre, president de la Fundació Palau, el lingüista, historiador i pensador francès d’origen búlgar Tzvetan Todorov i l’escriptor Enrique Vila-Matas, s’ha fixat en la gran intel·ligència, en la finesa de lector i en la penetració intel·lectual d’un assaig sobre el plaer de la lectura.
El jurat considera que l’assaig de Cornudella ‘demostra que els tractes assidus amb la poesia envaeixen la vida dels lectors que s’estimen els poetes, i també de com l’experiència de llegir versos s’emparenta amb l’experiència d’escoltar música. Jordi Cornudella ha sabut, a més, introduir en l’assaig la seva vivència personal com a lector, fins al punt que els factors aportats gràcies a aquesta vivència acaben essent imprescindibles per al conjunt de l’obra.’
Jordi Cornudella (Barcelona, 1962) és escriptor, llicenciat en filologia clàssica i editor de professió. Entre la seva obra, destaquen els llibres de poemes ‘Felí encès’ (1995) i ‘El germà de Catul i més coses’ (1997), amb el qual va guanyar el Premi Nacional de la Crítica, en l’apartat de poesia. Ha publicat assaigs sobre poesia catalana, com ara sobre ‘Nabí’, de Josep Carner, i edicions de l’obra de Josep Carner, J. V. Foix, Carles Riba i Gabriel Ferrater. Ha traduït obres d’Epicur, Sèneca, Voltaire i D’Annunzio, i també la poesia d’alguns lírics grecs, llatins i poetes contemporanis. L’any 2003 va publicar una antologia de poemes universals sobre la guerra titulada ‘Maleïdes les guerres’.
Per una altra banda, el I Premi Internacional d’Assaig Palau i Fabre, en la modalitat de millor obra publicada a l’estranger al llarg del 2009, ha recaigut en el llibre ‘Das vollkomene Leben. Vier Meditationen über das Glück (La vida plena. Quatre meditacions sobre la felicitat),de Michael Hampe. Pel jurat, el llibre ‘és un bon exemple del tractament de qüestions filosòfiques bàsiques en forma d’assaig literari. Molt ben argumentat i molt ben escrit, és capaç d’aspirar a una audiència que vagi molt més enllà del món acadèmic, i, a més, sap combinar adequadament les estratègies de la ficció amb el rigor del pensament.’
