Un centenar i mig de blocs dediquen un apunt a Salvador Espriu

  • En ocasió dels vint-i-cinc anys de la seva mort

VilaWeb
Redacció
23.02.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir, que feia vint-i-cinc anys de la mort del poeta Salvador Espriu, cent cinquanta blocs van dedicar-li un apunt (els trobareu recollits al bloc de Roser Caño, ‘Antaviana‘, i al de Víctor Pàmies, ‘Raons que rimen‘). Una bona part dels apunts han optat per reproduir algun poema de l’escriptor. Però n’hi ha que expliquen com el van començar llegir, o que ofereixen valuoses curiositats, com la de Roger Palà que, des d’Enderrock, serveix ‘aquest curiós clip en què Raimon i la Trinca canten a l’escenari ‘I beg your pardon’, un poema d’Espriu musicat pel cantant xativí.

L’autor del bloc ‘Ariadna al laberint grotesc‘, un títol ben espriuà, explica com es va iniciar en l’obra de Salvador Espriu: ‘En llegir per primer cop ‘Ariadna al laberint grotesc’, Salvador Espriu em va fascinar. Tenia catorze anys. Va seguir Laia i després, buscant per casa més llibres seus, l’Antologia Poètica. La poesia en general em feia respecte, però em va tibar més l’afany lector. La vaig llegir i em va agradar, però gairebé no en vaig entendre res. Tot i això, mai més no vaig tornar aquell llibre al seu lloc. Va passar a formar part de la meva pròpia biblioteca. (…)’.

Diari d’un llibre vell‘ recupera el fragment final del pregó que Espriu va llegir en la XXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. El ‘Bloc de Lletres‘ es fixa en les dedicatòries a amics i companys que feia Espriu, algunes de les quals es conserven a la biblioteca de Lletres de la UB; i el ‘Col·lectiu d’antiartistes‘ es fixa en la mitologia clàssica en l’obra d’Espriu i el mateix tema escull l’hel·lenista Mariàngela Vilallonga.

Neus Pinart a ‘Foc d’encenalls‘ relata que va anar al funeral de Salvador Espriu, i ho fa en primera persona, perquè hi va cantar: ‘Recordo molt bé el dia del funeral de Salvador Espriu, el 23 de febrer de 1985, per diversos motius. En primer lloc, perquè jo acabava de fer vint-i-un any i estudiava a l’Institut Xifré d’Arenys de Mar, la seva mítica Sinera; en segon lloc, perquè el professor Ricard Salvat ens havia transmès la devoció que hi tenia en les seves classes universitàries; en tercer lloc, perquè en aquell temps jo cantava amb el Cor Atzutzac (sota la direcció d’Eulàlia Salbanyà) i vam participar en la cerimònia del funeral, dalt el presbiteri, que ens donava una perspectiva impressionant –i privilegiada– de com se celebrava l’acte; i en quart lloc, perquè m’adonava que aquell era un moment únic, irrepetible i important, però sobretot molt sentit. Recordat en perspectiva, tot adquireix encara més grandesa.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any