Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  22.02.2010  06:00

El PNB, satisfet de la declaració de l'esquerra abertzale que reclama el final de la violència d'ETA

Eusko Alkartasuna, disposada a entendre's amb Batasuna · El PSE expressa 'prudència' i el PP no creu que hi hagi un gran canvi

Men?ame
 

L'entrevista amb Rufi Etxeberria publicada ahir per Berria Telebista i que VilaWeb ofereix completa i subtitulada en català ha satisfet el PNB. Segons el  portaveu, Joseba Egibar, 'res ja no serà igual al País Basc' i ha pronosticat un canvi ràpid de l'esquerra independentista. Per la seva banda, Eusko Alkartasuna s'ha mostrat disposada a entendre's amb Batasuna; el PSE s'ha mostrat prudent a l'hora de valorar les declaracions d'Etxeberria i el PP pensa que no signifiquen pas cap gran canvi.

 

L'esquerra abertzale declara inequívocament, per primera vegada, que ETA ha d'abandonar la lluita armada, amb les declaracions de Rufi Etxeberria, un dels pocs dirigents abertzales en llibertat. Etxeberria demana de posar punt final a tota mena de violència, tant d'ETA com de l'estat, i explica que estan disposats a assumir els 'principis Mitchell' per a obrir un 'procés democràtic'.

Les reaccions

El president de l'Euskadi Buru Batzar (EBB) del PNB, Iñigo Urkullu, adverteix a l'esquerra abertzale que el procés de pau irlandès va sorgir 'de la voluntat real de l'IRA d'abandonar les armes' i no pas de la 'reflexió' de cap partit polític. A més, es mostra expectant envers el 'nou procés que se suposa que ha emprès aquesta gent' (el moviment independentista basc), i vol veure 'fins on arriba en el desenvolupament dels Principis Mitchell'.

Ara, el president basc, Patxi López, va dir ahir que 'només hi havia un camí de fer política': 'tallar definitivament els fils que mouen els terroristes'; no es pot 'fer política amb una mà i amb l'altra mantenir el paraigua de la violència'.

Per un portaveu de l'esquerra abertzale fora llei, Txelui Moreno Sagüés, 'aquests últims temps, la violència que coneixem és la de l'estat'; ara, 'si hi ha un atemptat, el valorarem objectivament quan se sàpiga què ha passat i prendrem una decisió'. A sobre, va dir que ETA era 'favorable al procés democràtic sense violència ni ingerències externes', de manera que no sap 'per què s'arriba a la conclusió que farà un atemptat'.

A l'entrevista, Etxeberria explica que l'esquerra independentista basca 'ha fet un debat amb la participació de milers d'individus amb vista a analitzar la trajectòria del moviment i a fer autocrítica'. Segons Etxeberria, han arribat a la conclusió que 'ja fa molt que diem que hi ha les condicions de canvi polític, però el nou marc encara ha d'arribar'. Segons el portaveu independentista  que 'hi ha un blocatge que dura molt perquè l'estat vol mantenir la situació un congelador perquè no sorgeixin noves iniciatives a Euskal Herria'. I que ara 'l'esquerra abertzale fa una nova aposta que vol arribar fins al final'.

El significat del 'procés democràtic'

Què significa exactament 'procés democràtic' en el document de conclusions del debat? Etxeberria respon: 'És una eina per a superar l'actual situació de negació i de vulneració de drets d'Euskal Herria i de passar a una situació en què es reconegui el nostre caràcter nacional i el dret d'autodeterminació'; que 'un cop aconseguit el marc democràtic, sigui possible dur a la pràctica qualsevol projecte polític, àdhuc la independència'.

Sobre els  processos anteriors impulsats per l'esquerra independentista basca, com ara la declaració d'Anoeta el 2005 o l'acord de Lizarra-Garazi el 1998, Etxeberria diu que 'aquest procés democràtic d'ara té unes característiques noves i vol recórrer un camí nou', però que hi veu més coincidències amb el de l'any 1998. Segons Etxeberria, 'nosaltres propugnem un acord en què es fixin les bases d'una trajectòria favorable al diàleg i a la negociació; un acord entre qui se situï entre les coordenades del reconeixement nacional d'Euskal Herria i l'autodeterminació'.

La fi de l'activitat armada d'ETA

Quan l'entrevistador demana si, en aquest 'procés democràtic', la lluita armada té cabuda, el portaveu abertzale respon: 'Per a fer aquest procés no hi ha d'haver gens de violència. Ni d'ETA, ni, tampoc, de l'estat. És a dir,  no hi ha d'haver activitat armada d'ETA'. Etxeberria encara recalca més aquesta idea quan diu: 'ETA en un comunicat recent ha dit que l'esquerra abertzale ja havia parlat i que assumia les conclusions del debat que l'esquerra abertzale ha fet'.

'Principis Mitchell'

Etxeberria fa referència, com també el document de conclusions del debat, als 'principis Mitchell' (són la columna dreta d'aquesta notícia) perquè per a obrir un 'marc democràtic' per a superar el conflicte 'es proposa un procés de negociació segons els principis establerts per George Mitchell', aplicats al procés de pau del nord d'Irlanda. Enparaules d'Etxeberria, ells se situen 'unilateralment en aquests principis i en tot cas és l'estat espanyol qui també els haurà d'acceptar'.

Respecte  de la seva situació d'il·legalitat, Etxeberria diu que 'nosaltres vivim una situació antidemocràtica d'excepció, en què hi ha una vulneració de drets'. Per superar aquesta situació i per aconseguir l'acumulació de forces independentistes de la seva estratègia, els abertzale estan disposats a 'compartir el lideratge en el camí cap a la independència. Per això treballem per formar noves aliances'.

Men?ame