31.01.2010 - 06:00
Jonathan Littell va ser cooperant a Txetxènia el 1996 i del 1999 al 2001, en plena guerra. L’any passat va aconseguir entrar al país amb una petició a les autoritats russes per entrevistrar el president txetxè, Ramzan Kadírov. Es va estar dues setmanes al país, circulant-hi lliurement i parlant amb qui va voler. Després durant tres mesos va mantenir entrevistes en algunes ciutats d’Europa, incloent-hi Moscou. D’aquí enva néixer una primera versió del reportatge, que després Littell va rescriure arran de l’assassinat de l’activista pro drets humans Natàlia Estemírova i dels crims que el van seguir. Llegiu un fragment de ‘Txetxènia, any III‘ (pdf).
Jonathan Littell es va trobar amb l’avenç desenfrenat de la corrupció, la islamització ultrancera i les tortures, desaparicions i assassinats sistemàtics de tots els qui demostressin la més mínima oposició. Txetxènia, any III’ és una crònica de la situació que regna en aquella república oficialment pacificada, en el tercer any de poder de Ramzan Kadírov, l’home fort de Putin.
Jonathan Littell va néixer el 1967 a Nova York. Actualment s’està a Barcelona. A Quaderns Crema, hi ha publicat ‘Les benignes‘ (2007), la seva primera obra literària, per la qual va rebre el premi Goncourt i el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, el llibre de relats ‘Estudis’ (2007; Quaderns Crema, 2008) i ‘El sec i l’humit’ (2008; Quaderns Crema, 2009), un estudi sobre el nazi Léon Degrelle.
Enllaços
Array
Array
