L’estranya misantropia de J. D. Salinger

  • L'escriptor nord-americà, esquerp i misteriós, autor de 'El vigilant en el camp de sègol', s’ha mort amb noranta-un any

VilaWeb
Redacció
29.01.2010 - 01:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

J. D. Salinger (Nova York, 1919 – New Hampshire, 2010), autor de ‘El vigilant en el camp de sègol’, s’havia passat mitja vida amagat. Gelós fins a l’extrem de la seva privacitat, volia retreure’s del món. Però, respecte de la seva obra, no perdia passada: controlava personalment i amb tot detall totes les edicions que se’n feien a tot el món i era molt escrupolós en el compliment dels contractes. Sense anar més lluny, l’editor Xavier Folch en serva una anècdota que prou que ho demostra.

Fa pocs mesos, arran dels vint-i-cinc anys de l’editorial Empúries, VilaWeb entrevistà Xavier Folch, l’editor i fundador del segell (‘L’atzar i l’ofici‘). Un dels cinc llibres commemoratius que va triar fou ‘Nou contes‘ de J. D. Salinger. En el catàleg d’Empúries també hi ha el títol que va fer famós l’escriptor nord-americà, ‘El vigilant en el camp de sègol’. En l’entrevista Folch ens va explicar:

‘Del primer Salinger que vam publicar, ‘Nou contes’, i que va traduir Quim Monzó, en guardo una bona anècdota: amb en Monzó trobàvem que el llibre tenia un títol eixarreït i vam pensar a canviar-lo, triant-ne el d’un dels contes, ‘Just abans de la guerra amb els esquimals’. Però quan va arribar al Salinger (que ho controlava tot) i ho va veure ens va dir que aquesta decisió infringia el contracte, que estipulava que s’havia de traduir literalment el títol original. Amb ‘The catcher in the rye’ havia passat que en Benguerel l’havia traduït per ‘L’ingenu seductor’, però quan nosaltres el vam publicar, amb una traducció d’en Fonalleras, vam tornar al títol original, que va ser difícil de trobar, però crec que el vam encertar, ‘El vigilant en el camp de sègol’.’

Una obra limitada en títols i anys

Salinger va publicar poc, quatre llibres (entre novel·les i reculls de contes) i una seguida de relats en algunes revistes. I malgrat la curta producció, la seva primera obra, la novel·la ‘The Catcher in the Rye’ (‘El vigilant en el camp de sègol’, Empúries i laButxaca), publicada el 1951, s’ha convertit en una de les obres més llegides, valorades i polèmiques del segle XX. Diuen que se n’han venut més de seixanta milions d’exemplars. Precisament el 1951 va deixar Nova York per instal·lar-se en un poblet, amagat, i va deixar de ser un autor públic, o mediàtic. El 1953 publicà ‘Nine Stories’ (‘Nou contes’, Empúries); ‘Franny and Zooey‘, el 1961(‘Franny i Zooey’, Edicions 62); i ‘Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour: An Introduction’ el 1963 (‘Pugeu la biga mestra, fusters’ / ‘Seymour: una introducció‘, Edicions 62).

Entre 1946 i 1965 Salinger va publicar tretze relats a les planes de The New Yorker (peces que ara la revista deixa llegir a la seva edició digital). A partir del 1965 va deixar de publicar.

Des que es va imposar el silenci, Salinger només va concedir una entrevista, per telèfon, al New York Times el 1974. Defensava la seva vida privada i deia coses com ara que publicar era una invasió terrible de la seva vida privada, que li agradava escriure, però que ho feia per a ell, pel seu gust i prou.’

Segons un comunicat emès per la família i fet públic pel seu agent literari, Phyllis Westberg, Salinger va morir ahir per causes naturals en el seu domicili i sense haver patit.

Enllaços
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any