28.01.2010 - 20:30
‘Tenim un nom’ de Vicenç Villatoro és la novel·la guanyadora del XXX Premi Ramon Llull, que s’atorgarà avui al vespre a Andorra. Villatoro ha explicat a VilaWeb: ‘La vaig escriure durant ‘l’any de les sis copes’, amb Guardiola, però la idea ve de lluny.’ I quina era la idea? ‘Explicar el fet de ser del Barça des de la perspectiva del barcelonisme (no pas de l’entrenador, ni dels jugadors o de la directiva). D’aquest sentiment de pertinença, que passa de pares a fills, socialment transversal, un fenomen que transcendeix el futbol.’
‘I a través del barcelonisme narrar la Catalunya contemporània. El fet de situar-me en el present és un canvi en la meva agenda temàtica. Significa deixar la novel·la històrica per entrar en el realisme narratiu.’ De tota la seva obra, prou extensa, aquesta és la segona novel·la que Villatoro situa en el moment present. La primera, escrita a final de la dècada dels vuitanta, ‘Els anys a ciutat’, no va funcionar. Villatoro ha begut de Richard Ford sobretot i, en general, del realisme americà. El llibre es tanca, precisament, amb una cita de Richard Ford i s’obre amb un fragment d’una cançó dels Manel (‘De vegades ens en sortim’).
Per narrar aquest món del barcelonisme Villatoro es val d’un pare i un fill, separats uns quants anys, que ara van plegats a París per viure la final de la Copa d’Europa del 2006.
El títol, ‘Tenim un nom’, resumeix, segons Villatoro, tres aspectes de la novel·la: el Barça, perquè aquesta frase surt a l’himne; la família, perquè els membres que en formen part comparteixen el nom; i, com a frase feta, ‘tenir un nom’ significa gaudir d’una bona imatge, de prestigi.
També creu que el gran estat d’ànim barcelonista hauria d’afavorir el llibre, per més que sigui indiferent el moment de publicació. Diu Villatoro: ‘No sento que la novel·la formi part d’aquesta conjuntura ni del munt de llibres que han aparegut sobre el Barça i sobre l’entrenador o el president. El meu llibre s’assembla més al món anglo-saxó dels esports, que és més èpic, amb una mirada sobre la societat. I tampoc no és un assaig camuflat.
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) s’ha prodigat poc aquests últims anys per motius familiars i de salut. El darrer llibre que va publicar, ‘Una dona a la finestra’, és del 2005. Creu que no es va saber prou que el llibre havia sortit. Per això assegura que, si un llibre surt amb la faixa d’un premi, sempre té més visibilitat; és un bon altaveu.
El Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és el més ben dotat de la literatura catalana: 90.000 euros. Des de fa tres anys el convoquen el govern d’Andorra i l’editorial Planeta (que el va instituir l’any 1981). Planeta publica l’obra guanyadora i la traducció espanyola. I l’editorial Robert Laffont la publica en francès.
