Martxelo Otamendi: ‘La tortura és eficaç’

  • Entrevista amb l'ex-director del diari Egunkaria i actual director de Berria, que ha participat en un xat amb els lectors de VilaWeb

VilaWeb
Redacció
23.01.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Cap polític no em convencerà que vol posar fi a la tortura i no pot’, explica l’ex-director del diari basc Egunkaria, actual director del diari Berria, Martxelo Otamendi, que va ser detingut i torturat per la guàrdia civil i ara és jutjat a l’Audiència espanyola acusat de col·laboració amb banda armada. Per Otamendi, que ahir va participar en un xat amb els lectors de VilaWeb (llegiu-lo íntegre), la tortura és una pràctica habitual en els cossos policíacs de l’estat espanyol i no hi ha prou voluntat política per a posar-hi fi (vegeu l’entrevista en vídeo).

‘La tortura té beneficis policíacs i també polítics, perquè l’endemà surten uns i altres per dir que s’han fet tantes detencions i s’han aconseguit tantes confessions; amb una investigació policíaca potser es tardarien mesos o anys’, explica. Otamendi opina que per aquest motiu els governs no són prou bel·ligerants i vigilants amb les tortures que practica la policia. Considera que només hi ha diues maneres d’eliminar la tortura de les pràctiques policíaques: ‘una voluntat política clara’ i, si això no es dóna, la pressió popular, que faci ‘irrespirable’ aquesta pràctica als gestors polítics dels cossos policíacs.

No parlar de tortura, una manera d’evitar el problema

Tot i que el cas Egunkaria ha fet que es parlés de les tortures practicades pels poders de l’estat, Otamendi considera que si al nostre país encara no s’han reconegut les tortures als detinguts dels Jocs Olímpics del 92 és perquè no parlar-ne pot ser una manera d’evitar el problema i de no implicar-s’hi.

‘La gent potser té la sensació que parlant-ne adquireix el compromís de resoldre-ho, i no parlar-ne, dóna a entendre que no existeix’, explica, i lamenta que hi hagi hagut i hi hagi encara partits polítics i institucions que no tenen la ‘suficient vigilància en aquesta qüestió’. ‘Aquell polític que té capacitat executiva sobre els cossos policíacs pot posar fi a les tortures amb un matí, que no ningú no ho dubti’, rebla.

El judici contra els periodistes d’Egunkaria es reprèn dilluns

El judici contra Otamendi i quatre periodistes i directius més del diari Egunkaria es reprendrà dilluns, que s’enfronten a penes de catorze anys de presó per col·laboració amb banda armada. Els cinc acusats sempre han negat cap vincle amb ETA i, de fet, ni tan sols la fiscalia va trobar cap prova que demostri el contrari, per la qual cosa va demanar l’arxivament definitiu de la causa. Tanmateix, l’Audiència espanyola va desestimar la petició al juliol passat.

El diari Egunkaria fou clausurat el mes de febrer de l’any 2003 per ordre del jutge de l’Audiència espanyola Juan del Olmo, que també dictà la detenció dels periodistes que hi treballaven. En ocasió de l’aniversari, el 20 de febrer d’enguany, el govern basc protestà pel tancament del diari i va demanar que el cas s’arxivés perquè es basava en ‘prejudicis derivats d’un àmbit extrajudicial’.

Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any