15.01.2010 - 06:00
La proposta de candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs d’Hivern de 2022 i la voluntat d’Hereu de ‘reviure el somni olímpic’ (vídeo) ha posat sobre la taula el reconeixement esportiu de Catalunya, que tant es va debatre durant els Jocs del 92. Aleshores el moviment olímpic català va reclamar intensament el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya (COC) i la inclusió de la representació esportiva catalana en aquell mateix esdeveniment. Les autoritats polítiques i esportives oficials del moment van prometre als impulsors del COC que la qüestió es debatria àmpliament un cop acabada la cita olímpica. La promesa fou oblidada i enterrada, tal com recorden els impulsors.
Albert Bertrana i Bernaus, un dels impulsors del moviment olímpic català dels anys vuitanta, fundador i president de l’Associació per la Delegació Olímpica de Catalunya (ADOC) i fundador del Comitè Olímpic de Catalunya, opina que l’anunci de la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d’Hivern és ‘molt inoportuna’. ‘Encara que sembli un bon negoci per a algunes empreses i algunes comarques, [la proposta del batlle Hereu] no farà cap bé a Catalunya, si les institucions que la impulsen no treballen seriosament perquè el COC formi part del comitè organitzador i els atletes catalans hi participin amb els colors, la bandera i l’himne del país’.
Albert Bertrana i Bernaus explica que llavors dels Jocs Olímpics del 92 l’aspiració al reconeixement es va frenar a Catalunya mateix, i això que ‘érem molt a prop d’aconseguir el reconeixement del Comitè Internacional Olímpic’. Per a aconseguir aquest reconeixement ara hi ha dues vies possibles, explica. L’una, ‘esdevenir un estat independent’ i tenir amb un COC reconegut pel CIO. L’altra, que hi hagi el reconeixement de ‘cinc federacions esportives catalanes en el marc de federacions internacionals reconegudes pel CIO’ i el suport de les institucions a les federacions que ‘treballen de valent per aquest reconeixement’. Segons Bertrana, no és cert que sigui imprescindible tenir un estat per a participar en els Jocs Olímpics; actualment ‘hi ha, pel cap baix, cinc països no sobirans que participen en els jocs d’hivern’ i més de quinze, en els d’estiu. Per corroborar-ho fa avinent que el CIO té reconeguts 205 comitès olímpics i, en canvi, l’ONU solament 192 estats.
El vice-president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes, Sergi Blàzquez, que llavors era era membre del Comitè Olímpic de Catalunya, explica que la trampa va consistir a demanar als impulsors de la campanya de reconeixement una ‘treva olímpica prometent que, si no es feia soroll, s’estudiaria després l’oficialització internacional de l’esport català’. Ara, des de la perspectiva de la Plataforma pro Seleccions, Blàzquez diu que han rebut ‘amb sorpresa i escepticisme’ l’anunci d’Hereu, perquè ‘sembla que tot és molt improvisat’. Es demana si el batlle de Barcelona ha previst la participació de les seleccions catalanes en el 2022. I diu que, si la candidatura prospera i Catalunya no competeix en els jocs, caldrà aprofitar-los per ‘reivindicar el reconeixement oficial de les seleccions i la projecció internacional de l’esport català’.
Finalment, qui va ser president del COC del 1993 al 2000, Ignasi Doñate, explica que veu ‘més interrogants que no pas punts forts’ en la iniciativa de la candidatura de Barcelona per al 2022. En tot cas, creu que ‘és un desafiament molt important per tot allò que implica d’instal·lacions d’impacte ecològic i de base esportiva’ i que pot ser ‘una oportunitat per a revitalitzar el Pirineu modernitzant-ne les infrastructures’. Doñate no creu que ara revifi la reivindicació del reconeixement olímpic de Catalunya perquè des de l’aprovació de la Carta Olímpica del 1996 a Atlanta ‘únicament els estats reconeguts internacionalment poden tenir comitè olímpic i participar en els jocs’.
