13.01.2010 - 06:00
Germà Bel, economista que forma part del grup d’empresaris i experts que va demanar una gestió dels aeroports catalans individualitzada i territorial, judica molt negativament en aquesta entrevista amb VilaWeb la proposta de gestió del ministre de Foment espanyol, José Blanco. Argüeix que ‘manté el sistema centralitzat i integrat’ que ja tenim ara. I creu que ara és l’hora d’una resposta del sistema polític català, que ha de demostrar si accepta que el tractin com un ‘element purament simbòlic’ o no.
Com veu la gestió aeroportuària del ministre espanyol José Blanco?
Això que s’ha explicat avui consisteix, bàsicament, a mantenir un model de gestió operativa i de decisions estratègiques centralitzat i integrat, però introduint-hi de tant en tant la paraula ‘individualitzat’. A més, el model s’ha definit amb una claredat que probablement no s’esperava. Per tant, en el fons, consisteix en un canvi de noms, en unes poques modificacions en alguns aspectes mínims, a relegar les parts territorials en una posició de ‘no, no i no’, i a mantenir substancialment el model existent.
Els canvis de noms, l’aparició de filials i la participació de capital privat en l’empresa matriu signifiquen més eficiència respecte de la gestió actual?
Cal tenir en compte que, la majoria de les societats filials, la continuarà tenint AENA i que les parts territorials podran dir ‘no’ al preu de l’aparcament, de la coca-cola, dels diaris i del servei de maletes (àudio). I solament podran dir que no; en cap cas no podran dir que sí. És a dir, podran vetar. El mal és que les parts territorials acabaran no vetant perquè, sobre la base d’un vet negatiu, no es pot construir un projecte d’aeroport, ni un projecte d’empresa sòlid. Al final i a la pràctica els vets negatius no s’exerceixen perquè destrueixen l’empresa.
El Comitè territorial de desenvolupament de rutes que proposa el ministre Blanco ajudaria a fer que el Prat esdevingués un enllaçador (hub) intercontinental?
De comitè de rutes, a Barcelona ja n’hi havia, precisament, un que funcionava i que ha fet una tasca molt lloable. Però, si l’aeroport de Barcelona no pot decidir les inversions, les taxes i la política comercial, sinó que ho ha de decidir tot AENA, el comitè es troba sense atribucions i la seva competència és paper mullat, perquè no té instruments. De fet, els comitès de rutes són una peculiaritat espanyola. Als països normals, de comitès de rutes, no n’hi ha perquè el gestor de l’aeroport és qui fa la política comercial. Aquesta és una mostra més de l’absoluta ridiculesa del model espanyol, que implanta comitès de rutes havent-hi un gestor.
El model fet públic avui és comparable amb el de cap més estat?
Continua essent comparable amb el model de gestió de Romania, si bé és, probablement, des del punt de vista tècnic, una mica més complex. Evidentment, parlem de països grans. En el cas de països petits on tot el trànsit aeri es concentra en un sol aeroport, com és el de Finlàndia, aleshores el model és de concentració. Però, si parlem de França, Itàlia, Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units, el Canadà, els Països Baixos o Austràlia, no és comparable. És a dir, continua essent tan incomparable com abans (àudio). Per a entendre’ns, l’aeroport de Marsella es gestiona a Marsella, el de Lió a Lió i el de París a París. Aquí les grans decisions fonamentals es continuaran prenent centralitzadament, i en les decisions menors, AENA hi tindrà igualment la majoria.
El model espanyol diferencia aeroports de ‘gestió més complexa’ i aeroports de ‘gestió més simple’…
És ridícul. Són paraules que s’inventen i es posen damunt la taula per no haver d’abordar quants són, i quins, els aeroports que seran gestionats per filials d’AENA. No hi ha diferència substantiva en la gestió d’un aeroport de dos o tres milions de passatgers i un de vint, des del punt de vista d’una gestió individual o no. Aquests són termes que a la resta del món aeroportuari no existeixen; és una terminologia molt castissa i creada justament per a ús del debat polític espanyol.
Quins passos hauria de fer ara la societat civil que es va mobilitzar en aquell acte de l’IESE, en vist que el govern espanyol es nega a acceptar les seves demandes?
La meva opinió és que ara, la resposta, l’ha de donar el sistema polític català. En tot cas, la societat expressarà opinions. La meva opinió particular és que, si aquest és el millor model que hi pot haver, més val no acceptar-lo i esperar unes altres circumstàncies per a obtenir un resultat millor. Perquè entre això i res no hi ha gens de diferència. Ara, el sistema polític català hauria de tenir alguna reacció, perquè, si et volen tractar com un element purament simbòlic, ho aconseguiran si et deixes tractar d’aquesta manera (àudio).
Enllaços
Array
Array
