Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  11.01.2010  12:00

El Col·legi d’Advocats de Barcelona diu que el nou criteri d'empadronament de l'Ajuntament de Vic és il·legal

Ho ha fet públic en un extens comunicat

Men?ame
 

La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha fet públic un extens comunicat en el qual considera que la nova normativa del padró de Vic infringeix l’ordenament jurídic i vulnera els drets de les persones, per la qual cosa demana que s’adoptin immediatament les actuacions i mesures adequades per tal d’evitar que aquesta situació es mantingui.

Comunicat

La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha tingut coneixement a través de les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Vic ha acordat exigir als ciutadans estrangers que viuen en el seu municipi i tenen l’obligació legal d’empadronar-se, que, per fer aquest tràmit, acreditin que són titulars d’una autorització administrativa de residència legal. I, també s’ha publicat que l’Ajuntament ha decidit que transmetrà als cossos policials competents en matèria de control de legalitat administrativa d’estrangeria les dades obtingudes aprofitant aquesta circumstancia, dels ciutadans sense autorització administrativa de residència.

Que la Comissió considera molt greu aquesta mesura adoptada, si es confirma, donat que es fa sense respectar el marc jurídic vigent i en conseqüència s’infringeix l’ordenament jurídic i es vulneren el drets de les persones que formen part del col·lectiu dels ciutadans sense autorització administrativa de residència legal i de la resta de ciutadans.

Considerem necessari recollir en aquest document el marc normatiu que hauria de respectar la mesura adoptada, i que contràriament no ho fa.

A.- Respecte a l’exigència d’acreditar autorització administrativa de residència legal per poder- se empadronar

- Les inscripcions al padró dels municipis estan regulades principalment en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Aquesta llei en el seu article 151 configura la inscripció al padró com una “obligació” de tota persona que visqui al territori espanyol. L’art.16.1 defineix el Padró municipal com un registre administratiu on consten els veïns d’un municipi, i en el punt 2 d’aquest art.16 recull les dades obligatòries que hauran de constar en les inscripcions del padró. Respecte a les dades obligatòries en el punt f), s’indica el document per acreditar la identitat de la persona quan aquesta no sigui nacional espanyol ni comunitària(és a dir, un ciutadà estranger) diu que s’exigirà: “Número de identificación de extranjero que conste en documento, en vigor, expedido por las autoridades españolas o, en su defecto, por no ser titulares de éstos, el número del pasaporte en vigor expedido por las autoridades del país de procedencia, tratándose de ciudadanos nacionales de Estados no comprendidos en el inciso anterior de este párrafo”.

- Per altra banda, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en el seu article 39.1 quan parla de les inscripcions al padró diu “Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment”. A l’art.40 recull la definició i caràcter de les dades del padró “El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual.”

Així doncs segons la normativa vigent el padró municipal es configura com a un registre administratiu, és un registre de la població i per tant ha d’incloure totes les persones que resideixen en aquell territori amb independència de la seva situació administrativa, és a dir, la població real del municipi. En aquest sentit és important incidir que les administracions locals han de facilitar l’empadronament dels seus ciutadans, i evitar pràctiques que impedeixen que el padró no reflecteixi la realitat del cens de les persones que hi viuen. La residència legal no és un requisit legal per inscriure’s a un padró municipal.

Com ja s’ha fet esment, de conformitat a l’article 15 de la llei de bases, tota persona que visqui en territori espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on viu. En aquest sentit l’administració ha de facilitar el compliment de les obligacions que tenen els ciutadans no dificultar els seu compliment. El fet d’estar empadronat només atorga la condició de veí, i no comporta cap autorització administrativa que regularitzi la situació legal dels ciutadans estrangers indocumentats. Inclús és important destacar com la normativa actual permet que persones sense domicili estiguin inscrites en el padró municipal 2

El control administratiu de la situació administrativa dels ciutadans estrangers correspon al Ministeri d’interior tal i com es recull en la Llei orgànica d’estrangeria. Els municipis no tenen competències en matèria de control de la situació administrativa de residència legal.

B.- Respecte a l’enviament de les dades de les persones empadronades sense autorització de residència als cossos policials competents en matèria d’estrangeria

El registre del Padró, a més de ser un registre administratiu dels veïns és un fitxer informatitzat de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades3, i en conseqüència les dades que constin estan sotmeses al règim jurídic d’aquesta Llei. En aquest punt és important fer referència a la modificació introduïda per la LO 14/20034 a la Llei de Bases del Règim Local(LBRL). En concret, l’art.16.3LBRL disposa la cessió de dades dels padró a altres administracions públiques que així ho sol·licitin, sense necessitat del consentiment de l’afectat, quan sigui necessari per l’exercici de les seves competències, quan les dades del domicili siguin necessàries, per fer estadístiques. I,finalment la Disposició Addicional Setena estableix l’accés de la Direcció General de la Policia a les dades del padró per l’exclusiva finalitat de l’exercici de les competències d’estrangeria, l’accés s’ha de realitzar amb les màximes mesures de seguretat.

Per tant el marc legal no preveu la cessió de les dades unilateralment per part de l’Administració municipal, de fer-ho així s’estaria vulnerant la Llei Orgànica que regula la protecció de dades, i en conseqüència el dret fonamental a l’intimitat.

Per tant considerem que la mesura que s’ha publicitat pels mitjans de comunicació adoptada per l’Ajuntament de Vic vulnera l’ordenament jurídic, molt especialment la pròpia normativa vigent específica del padró i protecció de dades, i la Llei orgànica d’estrangeria. La Llei d‘estrangeria preveu que ciutadans estrangers sense autorització de residència administrativa estiguin empadronats en els diferents municipis del territori espanyol i l’obligació de l’Administració local d’empadronar-los5. I, en determinats supòsits el padró és constitueix com una de les garanties de l’exercici de drets fonamentals com la sanitat, educació, accés a prestacions socials en situacions d’emergència. I, amb aquesta mesura l’Ajuntament, a més d’incomplir el marc legal, impedeix l’exercici d’aquests drets reconeguts per la pròpia Llei Orgànica i el mateix Tribunal Constitucional.

Per tant considerem necessari s’adoptin immediatament aquelles actuacions i mesures per tal d’evitar que aquesta situació es mantingui, i en conseqüència es continuí vulnerant els drets de les persones.

1 Artículo 15.Toda persona que viva en España está obligada a inscribirse en el Padrón del municipio en el que resida habitualmente. Quien viva en varios municipios deberá inscribirse únicamente en el que habite durante más tiempo al año. El con-junto de personas inscritas en el Padrón municipal constituye la población del municipio. Los inscritos en el Padrón municipal son los vecinos del municipio. La condición de vecino se adquiere en el mismo momento de su inscripción en el Padrón

2  Art. 4. Empadronamiento de marginados.   Como se ha indicado en la norma anterior, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio. Siempre que se produzca esa realidad debe hacerse constar en el Padrón. Y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc., e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón, ya que la realidad es en ocasiones así. Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección. La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a una "dirección ficticia" en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes. Veure Resolución de 4 de julio de 1997 del Instituto Nacional de Estadística

3 LOPD 15/1999, de 13 desembre.

4 LO 14/2003 Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre, de Reforma de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, modificada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local; de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y de la Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal.

5 Art.6.3 LO Extranjería. Los Ayuntamientos incorporarán al padrón a los extranjeros que tengan su domicilio habitual en el municipio y mantendrán actualizada la información relativa a los mismos

Men?ame